Del final del 'roaming' al setge al plàstic

En menys d’una setmana el Parlament Europeu tancarà una etapa convulsa. Marcada per les amenaces a la seguretat, la crisi migratòria i econòmica, la incertesa internacional i les tensions comercials amb els Estats Units,l’auge dels partits populistes i el final de la “gran coalició” entre les dues grans forces que han dominat la política europea en les últimes dècades: el Partit Popular Europeu i el Partit Socialista Europeu que, segons els sondejos, quedaran en les eleccions per sota del llindar del 50% i necessitaran nous aliats i equilibris per aconseguir una majoria a la cambra que permeti continuar progressant en la integració europea. 

Els clarobscurs d’aquests cinc anys no espatllen, no obstant, elprolífic balançd’aquesta etapa. Malgrat el compromís que va assumir la Comissió Europea a l’inici de legislatura de legislar “menys però millor”, mai l’activitat legislativa de l’Eurocambra havia sigut tan elevada. De juliol del 2014 a febrer del 2019, la Cambra ha votat en 27.657 ocasions, ha adoptat 1.128 actes legislatius –davant 749 en la legislatura precedent–, ha sotmès a vot 1.870 resolucions, 1.129 actes no legislatius (dictamen d’opinió) i 32.231 esmenes, segons una anàlisi de la Fundació Robert Schuman, en 255 sessions plenàries, 2.187 hores de debats i negociacions i 46.069 preguntes parlamentàries. 

Xifres que revelen una frenètica activitat legislativa –l’Eurocambra és colegisladora al costat del Consell– del Parlament en tota mena d’àmbits que inclouen des del medi ambient, fins a la protecció dels consumidors, la justícia o l’energia, molts d’ells amb un impacte real per a la vida dels ciutadans. Aquests són alguns dels vots que han marcat la legislatura.

Adeu al ‘roaming’

Assumpte estrella de la legislatura, va superar l’últim obstacle fa dos anys amb l’aprovació per amplíssima majoria de l’acord perlimitar les tarifes que les operadores de telecomunicacionspoden imposar als seus clients quan utilitzen el telèfon mòbil en un altre estat membre i garantir el final del conegut com aroaming.

La norma va entrar en vigor el 15 de juny del 2017. El límit màxim fixat per la UE va ser de 3,2 cèntims per minut per a les trucades, 1 cèntim per SMS i una reducció gradual del sostre màxim per a les dades, des de 7,7 euros per giga a partir del 15 de juny del 2017 als 2,5 per giga que hauran d’aplicar com a màxim a partir de l’1 de gener del 2022.

Fre al plàstic  

Són diverses les mesures adoptades en aquest terreny. Fa quatre anys es va aprovar la primera iniciativa per prohibir la utilització de bosses de plàstic d’un sol ús, però la gran empenta ha arribat aquest any amb l’aprovació d’una nova normativa que pretén eliminar del mercat per al 2021 palles, plats, coberts de plàstic i altres productes d’un sol ús que contaminen el medi ambient. Cada any, segons les xifres de Brussel·les, es generen a la UE més de 25 milions de tones de residus de plàstics però només el 30% acaba a la cadena de reciclatge.

Menys emissions de CO2

₂Un altre dels vots que marcaran la diferència per als ciutadans és la reducciód’emissions de CO₂–representen el 20% del total–, que, gràcies a la pressió i les esmenes de l’Europarlament,seran més ambiciososdel que pretenien els governs europeus: un objectiu de reducció del 37,5% per tots els nous vehicles comercialitzats el 2030 (davant el 30% proposat per la Comissió Europea).

Millor protecció per als autors

Una de les batalles més difícils i enverinades dels últims anys a l’Eurocambra ha sigut la protagonitzada per les regles que regulen els drets d’autor, per adaptar-les a la nova realitat d’internet i garantir una remuneració més justa a creadors i artistes per part de plataformes com Google, Youtube o Facebook.

Després d’unes negociacions sense precedents entre els defensors d’un internet lliure i els qui defensen més garanties per als autors, la norma va superar l’últim obstacle el març amb el 53% dels vots davant el 42% que van votar en contra i el 5% que es van abstenir. PPE, PSE i Liberals es van aliar i van votar a favor però amb un elevat nombred’eurodiputats rebels en el bàndol socialista i liberal. 

La polèmica del CETA

Des que va entrar en vigor el Tractat de Lisboa, el Parlament Europeu té poder per aprovar o rebutjar els tractats comercials que negocia la Comissió Europea. Aquesta legislatura n’ha aprovat tres –Japó, Singapur i Canadà– amb diferent grau d’acceptació.

El més polèmic sens dubte ha sigut el Tractat de lliure comerç amb el Canadà (CETA en les seves sigles en anglès), que elimina els aranzels i protegeix 140 indicacions geogràfiques protegides, i que va aconseguir el 59% de vots a favor i 36% en contra, pràcticament tots els ecologistes, l’esquerra, la ultradreta i els euroescèptics així com part dels socialistes. El Parlament Europeu, segons l’Institut Jacques Delors, es va aconseguir imposar i obligar els governs a substituir el mecanisme de resolució de disputes entreinversorsi estats per un nou tribunal que garanteixi el control dels governs en l’elecció de l’arbitratge i la transparència.

Reubicació de refugiats

Notícies relacionades

La resistència europea

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

És un altre dels debats que han dominat la legislatura i que més polèmica han suscitat. L’Eurocambra va respondre amb solidaritat al’arribada d’un milió de refugiatsel 2015 i va aprovar amb summa celeritat, en qüestió de setmanes, la proposta per resituar 120.000sol·licitants d’asil.

La iniciativa va posar de manifest, no obstant, la bretxa geogràfica. Els eurodiputats d’Hongria, República txeca, Polònia, Eslovàquia, Romania, a més del Regne Unit, hi van votar en contra massivament. L’Eurocambra també ha aprovat durant la legislatura un mecanisme de reubicació obligatori en el marc de la reforma de la política d’asil que segueix bloquejada pels governs.