Trobades estranyes partícules en una platja d'Hiroshima que podrien ser fruit de la bomba nuclear

El professor Mario Wannier estava classificant metòdicament les partícules en mostres de sorra de platja de la península japonesa de Motoujina quan va detectar una cosa inesperada: una sèrie d’esferes diminutes i vítries i altres objectes inusuals. Wannier havia estat comparant rebutjos biològics en sorres de platges de diferents àrees en un esforç per avaluar la salut dels ecosistemes marins locals i regionals. 

"Aquestes partícules immediatament em van recordar algunes partícules esfèriques (arrodonides) que havia vist en mostres de sediments del límit Cretacicoterciari", l’anomenat límit KT, que ara es coneix com el límit Cretacicopaleogen (K-Pg), el qual va marcar un esdeveniment d’extinció en massa planetària, inclosa la mort dels dinosaures, fa uns 66 milions d’anys.

La col·lecció de partícules de vidre va comptar llavors amb la involucració durant un any de científics i experiments a Berkeley Lab i 'UC Berkeley'. L’esforç finalment revelaria la diversitat i singularitat de les partícules estudiades, incloses barreges químiques i minerals inusuals; l’exòtic ambient d’alta temperatura i alta pressió en el qual es van formar; i el potencial de nous descobriments en futures exploracions.

Després d’aquest descobriment el 2015, Wannier va viatjar al Japó per recollir més mostres. En totes aquestes, hi havia entre 12,6 i 23,3 grams d’aquests esferoides i altres partícules inusuals per cada quilogram de sorra. Aquesta estranya varietat de partícules vítries va representar entre el 0,6 i el 2,5% de tots els grans examinats. Wannier va extreure aproximadament 10.000 d’aquestes partícules de les sorres i les va classificar en sis grups diferents d’acord amb els seus trets físics.

Les consistentment altes concentracions d’aquesta estranya varietat de partícules a les sorres de la platja recollides a uns 6,44 i 11,27 quilòmetres de la ciutat d’Hiroshima van fer sospitar que podrien estar relacionades amb l’explosió de la bomba atòmica que va devastar Hiroshima el matí del 6 d’agost de l’any 1945.

A més de 145.000 morts en total (instantanis i per malalties derivades), la bomba i les tempestes de foc resultants majoritàriament van anivellar una àrea de més de 10,36 quilòmetres quadrats, i van destruir o van danyar aproximadament el 90% de les estructures a la ciutat.

Basant-se en el volum dels residus vitris trobats a les sorres de la platja, Wannier i els seus col·legues van estimar que un quilòmetre quadrat de sorra de platja en l’àrea, recollida de la seva superfície a una profunditat d’aproximadament 10,16 centímetres, contindria aproximadament entre 2.200 i 3.100 tones de partícules.

Els materials

Un estudi que detalla les anàlisis del material, publicat a la revista 'Anthropocene', proporciona una exploració exhaustiva de les moltes fonts possibles per a les partícules inusuals, i conclou que són les conseqüències de la bomba A de la ciutat destruïda d’Hiroshima.

Els experiments i les anàlisis relacionades van determinar que les partícules s’havien format en condicions extremes, amb temperatures que superaven els 1.800 ºC, com ho demostra l’acoblament de vidres d’anortita i mul·lita que els investigadors van identificar. Moltes de les partícules en forma d’esfera i altres bits probablement es van formar en una elevació alta al voltant de la bola de foc ascendent de l’explosió. Els materials escombrats des del terra van bombollejar i es van barrejar en aquest ambient turbulent abans de refredar-se i condensar-se i després ploure.

Notícies relacionades

Un vídeo inèdit mostra la vida quotidiana a Hiroshima abans de la bomba atòmica

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Els investigadors també van trobar que la composició de les partícules de runa es correspon estretament amb els materials que eren comuns a Hiroshima en el moment del bombardeig, com el formigó, el marbre, l’acer inoxidable i el cautxú.

Els investigadors de l’últim estudi han batejat les partícules foses que van estudiar com a Hiroshimaita per ressaltar les seves característiques diferents i el seu possible origen en l’explosió de la bomba atòmica d’Hiroshima.