Leopoldo López desafia l'ordre de cerca i captura i anuncia més alçaments

Veneçuela s’omplia d’enigmes inquietants dijous a la nit.  La calma era tan precària com la moneda que s’empassa la inflació cada minut. Nicolás Maduro va tenir dues aparicions a fi de transmetre fortalesa i tranquil·litat especialment als seus atribolats seguidors. Primer va parlar davant de 4.500 militars que li van jurar una altra vegada que seran sempre lleials. Després, davant dels joves als quals va assegurar que la Força Armada Nacional Bolivariana (FANB) "no són un grapat de colpistes", sinó "una poderosa institució organitzada de la defensa nacional". També va amenaçar de "tallar caps" als "funcionaris públics que no volen escoltar el poble" i va augurar noves victòries davant les futures conjures, com les de dimarts passat. Entre les dues intervencions, Leopoldo López no només va desafiar des d’una dependència diplomàtica espanyola l’ordre de cerca i captura emesa per la màxima autoritat judicial. També va anunciar nous alçaments a les casernes. “És clar que vindran més moviments del sector militar. La nostra crida és a tots els militars, tots els civils perquè contribuïm amb la nostra responsabilitat a contribuir amb el cessament de la usurpació", va dir a la porta de la residència de l’ambaixador espanyol Jesús Silva, on es troba refugiat. Espanya ja ha afirmat que no entregarà López a la justícia veneçolana.

🔴 #EXCLUSIVA | @EFEnoticias entrevista al dirigente opositor venezolano @leopoldolopez en la Embajada de España, después de que la Justicia de #Venezuela emitió una orden de detención en contra de él pic.twitter.com/TXN0dxwWo8

— EFE Noticias (@EFEnoticias) 3 de mayo de 2019

López va semblar comportar-se almenys per unes hores com el principal referent opositor, desplaçant dels primers plans Juan Guaidó, el diputat a qui els Estats Units i 54 Governs van reconèixer com a president "encarregat". De fet, López és el seu cap polític en Voluntat Popular (VP), el partit més dur de l’oposició. "El que va començar el 30 d’abril és irreversible", va assegurar  dos dies després del fallit alçament que el va tenir com a inesperat protagonista. El líder de VP, que complia al seu domicili part d’una condemna a 13 anys, va eludir l’arrest i va aparèixer als voltants de la base aèria La Carlota. La seva presència només va poder ser explicada com a conseqüència de la complicitat d’un sector del servei d’intel·ligència (Sebin), per aquestes hores objecte d’una imminent depuració.

La disputa política s’ha traslladat com mai abans al pla del llenguatge. Creixen els rumors, les 'fake news' i els desmentiments. El ministre de Defensa, Vladimir Padrino López, va rebutjar davant de Maduro haver estat involucrat en un acord amb els EUA per desconèixer l’autoritat presidencial. "Estan buscant la manera de posar-nos a enfrontar-nos a plom i no som aquí per destruir-nos nosaltres mateixos, som aquí per defensar la pàtria, així com ens mostrem davant del poble, units, cohesionats, conscients del moment històric que estem vivint". Hores més tard, López es va permetre refutar-lo: "Durant més de tres setmanes vaig tenir reunions a casa meva amb representants de diferents components de la FANB i organismes policials que es van comprometre amb el cessament de la usurpació".

El dilema de Maduro

La presència del líder de VP a la residència de l’ambaixador d’Espanya suposa un inesperat problema per a Maduro enmig dels complexos escacs internacionals que enfronta. Tot i que part de la UE ha reconegut Guaidó com a “president encarregat” la seva posició davant el conflicte veneçolà no és simètrica a la de Washington ni la dels seus aliats llatinoamericans. Madrid va dir no tenir la “intenció” d’entregar López a la justícia veneçolana. Espanya, consigna la nota oficial, “confia que les autoritats veneçolanes respectin la inviolabilitat de la residència de l’ambaixador espanyol”. ¿Quins seran els pròxims passos polítics i diplomàtics del Palau de Miraflores?

Maduro va cridar a detenir els “traïdors” i “rebutjar” els colpistes. Però les mesures concretes, almenys referent a Guaidó i López es xoquen amb els límits que imposa la realitat i la relació de forces. El cap de VP va considerar que s’ha obert una “esquerda” en l’estructura castrense i s’“acaba de trencar el dic”. També va dir que recolza la “cooperació internacional” per als canvis en “qualsevol dels terrenys”, la qual cosa va ser entesa com una predisposició a acceptar una possible intervenció militar estrangera a Veneçuela.

Noves mobilitzacions

Notícies relacionades

Borrell afirma que Espanya limitarà les activitats polítiques de Leopoldo López a l'ambaixada

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

 Caracas es prepara per a noves mobilitzacions del madurisme i l’oposició.   Guaidó vol arribar a una vaga general. El madurisme es proposa mostrar al món una unitat monolítica. Alfredo Romero, director del Foro Penal, va informar que la protesta del 2 de maig va provocar la mort de quatre nois, 240 detencions i més 300 ferits. Dos d’uniformats, a més, es troben en greu estat després d’haver rebut un tret. "¿Volen dir-li al món que hi ha una guerra civil? ¿Quants morts hi hauria? ¿Quants anys duraria una guerra de resistència [davant una eventual intervenció externa]?", va voler saber Maduro. 

"El presidente no renuncia/ mientras más lo subestiman muestra mayor astucia/ somos leales siempre, traidores nunca", pregonava dijous a la nit una cançó oficial amb una alegria difícil d’assimilar.