El pla de Macron crispa els 'armilles grogues'

El catàleg de mesures presentat per Emmanuel Macron per apaivagar la crisi social protagonitzada pels ‘armilles grogues’ és lluny d’aconseguir la unanimitat entre els mitjans de comunicació francesos i, encara menys, que s’avinguin les figures de l’oposició. “Macron esmena la seva política per rellançar-se”, “Macron traça els contorns de la seva nova ambició”, “Acte II: les noves prioritats”. Aquesta recopilació de titulars de la premsa francesa –Le Monde, Le Figaro i Le Parisien– convergeix en una mateixa idea: el president francès cobejaria ara un nou projecte polític menys “tecnocràtic” i més proper al ciutadà. Però on alguns hi entreveuen novetat i renovació, d’altres sospiten continuïtat i persistència: “Macron promet que no canviarà res”, “¿On és el ‘waouh’?: el discurs de Macron no marca el canvi anunciat després de tres mesos de gran debat”, estimen els diaris Mediapart iLibération respectivament.

La dissonància en l’anàlisi realitzada pels mitjans de comunicació es dissipa en el terreny polític. “¿Macron sap que el seu discurs estava destinat a posar fi a la crisi política? Acaba de rellançar-la”, va criticar Jean-Luc Mélenchon, líder de la França Insubmisa, a través de Twitter. Seguint aquesta línia i fent ús de la mateixa xarxa social, Benoît Hamon, fundador del moviment Génération.s i excandidat socialista a les eleccions presidencials, li va retreure al cap d’Estat “radicalitzar, intensificar i accelerar” la seva política mentre els francesos “exigeixen el final de les desigualtats i els privilegis”. Una observació compartida pel Partit Socialista (PS): “Una vegada més, Emmanuel Macron exigeix esforços als treballadors, però en cap moment exigeix esforços als que acumulen milions”, va reaccionar la formació política a través d’un comunicat, fent referència a l’oposició del president a restaurar l’Impost sobre la Fortuna (ISF), considerat per molts com una ofrena fiscal a les classes més afavorides.

Malestar ciutadà

L’anàlisi de l’oposició és unànime: després de més de cinc mesos de crisi social i més de 90 dies de consulta ciutadana al voltant del gran debat nacional, Macron no hauria comprès les dimensions del malestar ciutadà, ni les principals propostes i demandes dels francesos. “Conclusió d’aquesta conferència de premsa: cap reforma profunda sobre la democràcia, res per als empleats, mesures liberals sobre l’economia i el social, cap ambició ecològica –va resumir Manon Aubry, cap de llista de la França Insubmisa a les pròximes eleccions europees–. Potser Macron hagi escoltat però no ha entès res. ¡L’hi explicarem el 26 de maig! [data del pròxim escrutini europeu]”.

Les crítiques no provenen d’un únic front. El partit conservador Els Republicans (LR) no va perdre l’oportunitat per atacar l’arbitratge anunciat pel cap d’Estat: “En comptes de presentar-se com una víctima expiatòria de la democràcia, seria millor que Macron ens digués com sortirem de la crisi, perquè és impossible que aquesta nit el poble francès s’acontenti”, va sintetitzar Gilles Platret, portaveu de LR, a través de Twitter.

Reaccions

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

La formació d’extrema dreta liderada per Marine Le Pen, Agrupació Nacional (RN), també es va sumar a l’embat: “[Macron] va passar dues hores explicant [als francesos] que no canviaria res”, va estimar divendres 26 d’abril Laurent François Ricelli, delegat nacional de RN, a la ràdio France Info. Amb el mateix to va reaccionar el portaveu del partit ultradretà, Julien Sanchez, per a qui la roda de premsa protagonitzada per Macron va ser “insuportable” i va estar plena de “bla bla, com de costum”.

La reacció dels ‘armilles grogues’, protagonistes inqüestionables de la crisi que paralitza l’agenda de Macron i del seu Executiu des del 17 de novembre passat, coincideix en la mateixa constatació: “[Macron] no ha escoltat el que ha dit el carrer durant cinc mesos –va resumir Maxime Nicolle, una de les figures visibles del moviment, al diari Le Monde–. Ens acaba de donar algunes engrunes de pa, com l’increment de les pensions en funció de la inflació (...) Tot és vague, no hi ha res precís (...) Així, aquest dissabte li mostrarem que nosaltres també sabem fer les coses en profunditat”. A bon entenedor, amb poques paraules n’hi ha prou: l’arbitratge anunciat per Macron no ha aconseguit apaivagar la còlera ciutadana, tampoc extingir el moviment inèdit que continua paralitzant les seves ambicions polítiques, socials i econòmiques.