Anar al contingut

RACISME INSTITUCIONAL

Desmuntant el mite escandinau

Lluny de les aparences, les forces ultranacionalistes i islamòfobes són cada vegada més populars a Suècia, Dinamarca i Noruega, on ja han arribat al Govern

Carles Planas Bou

Desmuntant el mite escandinau

JOHAN NILSSON

També hi ha odi, al país més feliç del món. El partit euroescèptic i xenòfob Veritables Finlandesos (PS) ha donat un nou cop de taula en les eleccions d’aquest diumenge. Els seus inesperats bons resultats deixen clara una cosa: lluny del que pugui semblar, als països nòrdics, considerats els més progressistes d’Europa, el populisme antiimmigració també fa efecte.

SUÈCIA

Aliens al bloqueig

Cita a cita, l’extrema dreta es consolida a Suècia. Al novembre el partit Demòcrates Suecs (DS) va aconseguir un històric 17,7% dels vots, que el va situar en tercera posició. Tot i que els socialdemòcrates van acabar formant govern, la formació del carismàtic Jimmie Akesson ha fet de la influència el seu millor assoliment. I és que, explotant la crisi dels refugiats del 2015 i les altes quotes d’acceptació sueques, aquesta formació d’arrels neonazis ha aconseguit popularitzar els seus postulats.

Tant és que l’atur estigui en el seu nivell més baix en l’última dècada o que la taxa de creixement continuï tenint bona salut; la suposada amenaça que els immigrants representen per a l’Estat del benestar suec és un temor que Akesson ha sabut explotar. Encara que, a diferència dels seus veïns, tots els partits del país han bloquejat qualsevol acord amb el DS, això no ha servit per frenar els peus a un partit que va a més.

NORUEGA

Normalització ultra

Noruega la principal formació antiimmigració fa temps que conviu amb el poder. Des del 2013 el Partit del Progrés noruec (FrP) actua com a crossa dels conservadors en l’executiu. Amb el seu 15,2% dels vots actual, aquesta aliança els ha permès avançar la seva agenda, normalitzant el tancament de fronteres, la limitació de la reunificació familiar, l’agilitació de les deportacions i fins i tot intentant prohibir que els pobres demanin almoina.

Això també ha sigut possible gràcies a un perfil menys radical que els seus homòlegs nòrdics. Identificat com a llibertari, el partit s’oposa a l’entrada de Noruega a la UE, però es mostra a favor de la globalització, de l’OTAN i d’una reducció del sector públic que els permet coincidir amb els conservadors i ser vistos amb menys recels des de Brussel·les.

DINAMARCA

Poder a l’ombra

A Dinamarca la dreta populista té una salut de ferro. Forjat per grups neonazis i antisemites, el Partit Popular Danès (DF) ha sabut amagar aquesta cara i potenciar un missatge contra l’islam que el 2015 el va convertir en el segon partit amb un 21,1% dels sufragis, cosa amb la qual va esdevenir la primera referència de la dreta.

La seva estratègia ha sigut més que intel·ligent: sense entrar al Govern, el DF ha aconseguit influir en l’agenda del Govern conservador, penalitzant l’ús del burcaconfiscant béns als refugiats i incrementant les penes quan els delictes siguin comesos per immigrants. I tot sense el més petit desgast.