L'embolic del 'brexit' es trasllada a l'Eurocambra

La puntada de peu cap endavant donada pels líders europeus amb la seva decisió de retardar la data de sortida del Regne Unit de la UE al 31 d’octubre del 2019 donarà un petit respir als Vint-i-set i evitarà cimeres d’infart cada 15 dies, però trasllada el drama i l’embolic del ‘brexit’ a una institució que ha viscut molt atenta tot el procés de negociació: el Parlament Europeu. ¿Finalment, els britànics aniran a les urnes? ¿Hi haurà una allau d’eurodiputats euroescèptics? ¿Les eleccions podrien donar nova munició a aquells que defensen la permanència britànica a la UE?

La situació és complicada i les incerteses són nombroses. La intenció de la primera ministra britànica, Theresa May, continua sent consumar el ‘brexit’ abans del 22 de maig i evitar que, tres anys després de la victòria delsbrexiteers, els britànics hagin d’elegir els seus 73 representants al Parlament Europeu. Però una cosa són les intencions i una altra els fets, i ara com ara tot apunta que la líder delstories no podrà evitar presentar-se als comicis europeus entre el 23 i el 26 de maig.

Això significa que el nou hemicicle continuarà compost per 751 eurodiputats –Espanya conservarà els seus 54 escons, cinc menys dels que li correspondrien si hi hagués ‘brexit’– en comptes dels 705 que hi haurà després de la sortida britànica. Una situació que es mantindrà fins que es produeixi la sortida efectiva del Regne Unit i que afectarà tant el funcionament intern de la cambra com els equilibris polítics entre els diferents grups polítics. 

Equilibris polítics

Per exemple, el grup dels socialistes i demòcrates guanyarà amb la participació dels britànics ja que recuperarà els escons dels laboristes (19 actualment) i el mateix passarà amb el grup dels conservadors i reformistes en què s’asseuen els representants del partit conservador britànic, amb uns altres 19 eurodiputats. “El problema no és qui vindrà, sinó a què”, apunten fonts de l’Europarlament. 

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

“Per a nosaltres és important que es respecti el Parlament Europeu. Això no és ni un hotel ni un taxi. Canviarem la decisió. Tindrem eurodiputats britànics en aquest Parlament si hi ha eleccions al Regne Unit. Però després del ‘brexit’ abandonaran el Parlament Europeu”, ha explicat el president de la institució, Antonio Tajani, després de la reunió celebrada per la conferència de presidents de la cambra. “És l’única institució elegida directament i democràticament pels ciutadans i no pot ser un circ”, ha conclòs.

Eludir l’embolic

¿Quin tipus de campanya electoral plantejaran i amb quins objectius?, es pregunten diplomàtics i funcionaris a Brussel·les. En funció de la resposta, els grups polítics podrien optar per crear una espècie de cordó 'antibrexit', refusar votar per britànics als nous llocs i fins i tot enrederir la votació del nou president de la Comissió Europea, previst per al juliol. “Del que hi ha ganes és d’evitar que sigui el Parlament Europeu qui acabi pagant els plats trencats d’aquest embolic”, resum a l’Eurocambra. D’altres, en canvi, veuen en aquests comicis una oportunitat per a aquells partidaris de seguir en el club d’influir. "Aquells que pensen que el seu país hauria de seguir a la UE han aconseguit temps extra per mobilitzar-se i ara els toca treballar", ha valorat el copresident dels Verds, Philip Lamberts.