DRETS HUMANS

La pena de mort registra el descens més gran de l'última dècada

Les execucions es van reduir en un 31% l'any passat, segons Amnistia Internacional

Els EUA, el Japó, Bielorússia i Singapur, entre les excepcions en què hi va haver un increment

zentauroepp46616995 ame9659  miami  estados unidos   19 01 2019   el ciudadano e190409165840

zentauroepp46616995 ame9659 miami estados unidos 19 01 2019 el ciudadano e190409165840 / Giorgio Viera

3
Es llegeix en minuts
El Periódico

Les execucions es van reduir pràcticament en una tercera part durant l’any passat, segons l’informe anual que elabora Amnistia Internacional. La xifra suposa el registre més baix dels últims 10 anys referent a la pena de mort. Les estadístiques, no obstant, no inclouen les sentències de mort la Xina, les xifres de la qual continuen catalogades com a secrets d’Estat, si bé es presumeix que assoleixen diversos milers de casos. Tampoc contribueixen a la millora dels registres un petit grup de països en els quals les execucions s’han incrementat, als quals s’hi haurien de sumar els estats que han decidit afegir-se a tan macabra causa.

"Aquest dràstic descens demostra que, fins i tot als països més insospitats, estan començant a canviar les seves pràctiques i s’estan adonant que la pena de mort no és la solució", ha exposat el secretari general d’Amnistia Internacional, Kumi Naidoo. Entre aquests estats hi hal’Iran, que va experimentar una caiguda del 50% "coincidint amb la reforma de la seva legislació antidroga", segons l’anàlisi, que també destaca els casos de l’Iraq, el Pakistan i Somàlia. En conseqüència, les execucions oficialment identificades van passar de les 993 el 2017 a les 690 (com a mínim) de l’any passat.

"És un senyal esperançador que indica que és només qüestió de temps que aquest càstig cruel quedi relegat en un racó de la història, que és on ha de ser", ha remarcat Naidoo. Les seves paraules troben coartada davant la constatació que s’estan fent servir mesures efectives per posar fi a aquest càstig. L’informe destaca els casos de Burkina Faso, que el juny passat va abolir la pena capital a través del seu Codi Penal, així com Gàmbia i Malàisia, "que van declarar moratòries", i també del’estat de Washington, que va declarar inconstitucional la pena de mort.

També es va constatar aquesta dinàmica el desembre passat, a l’Assemblea General de l’ONU, en la qual 121 països van votar a favor d’una moratòria de les execucions a tot el món, davant els 35 membres que s’hi van posicionar en contra, un balanç tan esperançador com inèdit. A finals de l’any passat, 106 països van abolir per llei la pena de mort per a tots els delictes i 142 l’havien erradicat per llei o a efectes pràctics, segons estableix l’anàlisi

Reptes pendents

Notícies relacionades

No obstant, l’informe també destaca els reptes que queden pendents en països que han enfilat el camí de les execucions per impartir justícia entre la seva població. És el cas de Tailàndia, que aplica la pena capital des del 2009, i de Sri Lanka, que fins i tot ha publicat anuncis de feina per a botxins, després que el seu president, Maithripala Sirisena, exposés la seva voluntat de reprendre les execucions de pena de mort després d’una pausa de quatre dècades.

A aquests països cal sumar-n’hi d’altres en els quals aquesta pràctica està implantada des de fa molts anys, com ara Bielorússia, els EUA, el Japó, Singapur i el Sudan del Sud. Aquests tres últims països van registrar els nivells més alts d’execucions. No obstant, la Xina, amb milers de casos, va continuar sent el principal Estat executor, per davant de l’Iran (almenys 253), l’Aràbia Saudita (149), el Vietnam (almenys 85) i l’Iraq (almenys 52). Malgrat tot, Naidoo deixa clar que el repte segueix sent majúscul: "Més de 19.000 persones es consumeixen actualment alcorredor de la mort. La lluita està lluny d’acabar-se".

Tres espanyols sota amenaça

<span style="font-size: 1.6rem;">L’informe d’Amnistia Internacional destaca l’existència de tres espanyols sota l’amenaça d’una sentència a mort. El cas més conegut és el de <strong>Pablo Ibar, </strong>que va passar 16 anys al corredor<strong> de la mort </strong>fins que el Tribunal Suprem <a href="https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20190119/cronologia-caso-pablo-ibar-7254494" target="_blank">va anul·lar la condemna el 2016. </a>L’octubre passat, després que se celebrés un nou judici, se’l va tornar a declarar culpable i es preveu conèixer la sentència el pròxim maig. Encara no es pot descartar que se'l condemni a mort novament.</span>