L'OTAN reforçarà la seva presència al mar Negre per contenir Rússia

L’OTAN ha intentat fer pinya per mostrar un front unit contra Rússia i altres amenaces emergents, malgrat les diferències que han aflorat entre alguns dels seus membres durant la reunió ministerial celebrada aquesta setmana a Washington per commemorar el 70 aniversari de l’organització.

El secretari general, Jens Stoltenberg, ha tornat a acusar Rússia de violar el tractat de Forces Nuclears de Rang Intermedi (INF, de les sigles en anglès), que ha servit des de 1987 perquè Washington i Moscou eliminessin part dels seus arsenals nuclears, i ha dit que l’OTAN es prepara per adoptar mesurades en cas que les presumptes violacions russes persisteixin. “Se’ls està acabant el temps”, va advertir Soltenberg. "Rússia ha convertit el món en un lloc més perillós", va afegir.  El secretari d’Estat, Mike Pompeo, ha acusat Moscou de mantenir una "política imperalista" i de voler trencar l’Aliança.

De moment, els 29 països de l’Aliança Atlàntica s’han posat d’acord a reforçar la seva presència militar al mar Negre. Stoltenberg va anunciar un paquet de mesures per redoblar la cooperació amb Geòrgia i Ucraïna, països on Rússia ha intervingut els últims anys per frenar el seu acostament a l’OTAN i la Unió Europea. Va parlar de programes de formació per a la Marina dels dos països, un increment de les patrulles al Mar Negre i iniciatives per compartir informació. Alhora, va assenyalar que l’Aliança no pretén instal·lar míssils nuclears terrestres a Europa per respondre a les “violacions” russes del tractat INF. 

L’acord rus-turc

Països com Grècia han advocat en els últims dies per donar prioritat al diàleg, però la preocupació per l’actitud cada vegada més assertiva de Moscou fora de les seves fronteres és evident. Inquieta particularment el seu acord amb Turquia per vendre-li un sistema de míssils antiaeris S-400, que a ulls de l’OTAN podria comprometre valuosa informació de les defenses de l’aliança.

“Turquia ha d’elegir”, va dir dimecres el vicepresident dels EUA, Mike Pence. “¿Vol continuar sent part de l’aliança militar més exitosa en la història mundial o vol arriscar la seguretat d’aquesta aliança prenent decisions temeràries que soscaven la seva integritat?”. Turquia té l’exèrcit més nombrós de l’OTAN i és un aliat clau en el seu organigrama, però la seva relació amb els EUA no passa pel millor moment. 

Notícies relacionades

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

Els liberals guanyen al Canadà impulsats pel rebuig de Trump

Amb el pas de les dècades l’Aliança ha deixat de ser una organització exclusivament centrada a contenir Rússia a Europa per ampliar el seu camp d’acció al Mediterrani, el Pròxim Orient i altres regions del planeta. Un espai d’actuació cada vegada més gran que comença a prendre també en consideració la Xina. “Hem d’adaptar la nostra aliança per fer front a amenaces emergents. Ja sigui l’agressió russa, la immigració incontrolada, els atacs cibernètics, les amenaces a la seguretat energètica o la competència estratègica xinesa, inclosa la tecnologia 5G", va dir el cap de la diplomàcia nord-americana, Mike Pompeo. 

Washington està pressionant els seus aliats perquè impedeixin a les tecnològiques xineses portar la davantera en la instal·lació de les xarxes 5G, particularment a Huawei. "La Xina ha estat per primera vegada sobre la taula, hem parlat bastant", ha dit el canceller espanyol, Josep Borrell. "No és un rival militar, però sí una potència assertiva i l’OTAN s’està plantejant com afrontar el desafiament", ha afegit el ministre socialista.