"Hi ha una política d'aniquilació contra el poble kurd"

A Ahmet Türk (Mardin, Turquia, 1942), li fa falta utilitzar diversos dits de les mans per explicar el total de vegades que ha estat ficat a la presó: una infinitat d’ocasions, tant al segle XX, en l’època dels cops d’Estat constants a Turquia, com al segle XXI.

Durant la seva llarga carrera política –és un delsparlamentaris més longeus del país anatoli–, Türk ha sigut líder de diversos partits prokurds: quan n’hi il·legalitzaven un en creava un altre, i així. El 2014, va guanyar l’alcaldia de la província de Mardin, al sud-est de Turquia, d’on va ser expulsat el 2016 pel Govern d’Erdogan. Llavors va ser empresonat per tres mesos.

Ara, malgrat l’enorme risc que li torni a passar exactament el mateix, ho intenta de nou. En plena campanya electoral, avantsala de les eleccions locals del 31 de març, s’asseu a parlar amb EL PERIÓDICO.

Vostè va guanyar les últimes eleccions a Mardin, però després va ser detingut i expulsat de l’alcaldia. ¿Creu que li tornarà a passar?

A Turquia no és fàcil parlar que hi hagi un Estat de dret o justícia. Nosaltres vam aconseguir moltes alcaldies i en 98 ens van expulsar i van posar un interventor. Això és un atac contra la voluntat popular. Ara diuen que si guanyem de nou ens tornaran a fer fora, però per a nosaltres l’important és que es faci patent la voluntat del poble. Per a nosaltres és important veure la resposta del poble [sobre les coses que passen] i quines són les seves opinions.

Per tant contemplen que els facin fora i detinguin de nou.

És clar, són coses que poden passar. Ja ens ho han fet abans. El fet que cada vegada que sortim elegits ens expulsin és saltar-se la llei. Però crec que veuran que no els serà fàcil fer-ho dos, tres vegades. Som gent elegida democràticament pel poble.

Gent que ja va ser expulsada una vegada.

El que veiem és que el Govern utilitza diverses polítiques d’aniquilació. Hi ha una política contra el poble kurd, de convertir-lo en enemic. I la nostra lluita no és només per convertir-nos en alcaldes, sinó contra aquesta política contra el poble kurd. Sabem que els pobles sota règims autoritaris, dictatorials i unipersonals paguen un preu molt alt. Però estem lluitant per convertir aquesta república en una república democràtica.

Llavors, si tot està tan clar, si els faran fora, ¿per a què presentar-se de nou a l’alcaldia?

No és només una lluita per convertir-me en alcalde, sinó una lluita per la democràcia. Per això no pensem gaire que ens fan fora del càrrec. Ells sabran els seus motius per matar la democràcia. El president Erdogan diu que Nicolás Maduro, el president de Veneçuela, ha sigut elegit pel vot popular, i que, per tant, s’ha de respectar; però aquí agafa 98 alcaldes elegits democràticament i els fa fora dels seus llocs. Aquestes contradiccions les hauria de veure tot el món, que s’ha d’adonar de com s’han carregat la democràcia en aquest país.

Notícies relacionades

La recessió amenaça l'hegemonia d'Erdogan a les urnes

Les eleccions marcades de Turquia

Mardin és una de les províncies més pobres de Turquia. Vostè hi va ser alcalde durant dos anys. ¿Té alguna part de responsabilitat? ¿Quins canvis proposa?

Tenim projectes en marxa. Mardin és una ciutat de cultura i turisme i la nostra intenció és ficar més gent en aquest sector i crear cooperatives que portin ingressos a les famílies. Hem de treballar més. Però en llocs com Mardin, on hi ha un 40% d’atur juvenil, si l’Estat no fa res en l’àmbit de l’ocupació i la producció, l’ajuntament, per si solo, no té capacitat de solucionar el problema. Si algú diu que l’ajuntament pot acabar amb l’atur, menteix.