Itàlia s'afegeix a la 'Nova Ruta de la Seda' de la Xina

Un nou capítol s’obre en el tauler geopolític. La Xina i Itàlia van segellar aquest dissabte un acord perquè Roma integri el pla xinès de la nova Ruta de la Seda ('Belt and Road Initiative', pel seu nom en anglès). A més de preveure la intensificació de la relació comercial entre els dos països i inversions massives per part de la Xina, el pacte pot alterar el posicionament d’Itàlia en la seva relació amb els seus socis euroatlàntics.

De poc va servir la pressió combinada de Brussel·les i dels Estats Units, el país que –en plena ofensiva comercial contra la Xina– majorment es va irritar per la iniciativa italiana. Tampoc va frenar que el president francès, Emmanuel Macron, sol·licités una política comuna europea davant l’expansionisme econòmic de Pequín. En solitari, desitjosa de revertir el curs de la seva agònica economia, Itàlia va decidir convertir-se en el primer país membre del G7 i soci fundador de la Unió Europea en adherir-se formalment al pla xinès. 

Decisió convulsa

El sotrac ha sigut màxim. El pacte aconseguit, que es va firmar en ocasió de la visita del president xinès, Xi Jinping, a Itàlia es va forjar després de vuit mesos de negociació. El seu resultat immediat han sigut 19 acords institucionals i 10 de comercials, que han involucrat el sector energètic, les infraestructures, els transports i la banca, per una xifra mínima de 7.000 milions d’euros que podrien arribar als 20.000 milions, segons el Govern

italià.“Hem assolit el nostre objectiu. Significa que hi haurà més llocs de treball i més empreses”, va afirmar Luigi Di Maio, vicepresident i líder del Moviment Cinc Estrelles (M5S). “Itàlia no vol deixar enrere els seus socis europeus. Seguim fermament en l’aliança euroatlàntica. (...) Però avui Itàlia ha volgut arribar primera, en un assumpte de comerç exterior”, va continuar Di Maio, al suggerir que el principal objectiu és revertir el desequilibri comercial amb Pequín. En l’actualitat, les exportacions italianes a la Xina equivalen a uns 13.000 milions d’euros, mentre que les importacions superen els 30.000 milions. I Itàlia es col·loca per darrere d’Alemanya, França i el Regne Unit, en vendes de mercaderies al país asiàtic.

En veritat el pacte subscrit és un memoràndum d’entesa, no vinculant, que ha anat aparellat d’acords que han involucrat algunes empreses significatives. La multinacional italiana Ansaldo Energía va firmar dos acords amb la Xina United Gas Turbine Tecnology, i la poderosa petroliera italiana ENI, un altre amb Bank of China. Entitat que també va acordar amb la italiana Caixa de Dipòsits i Préstecs perquè aquesta pugui “obtenir capital” utilitzant els anomenats bons panda, uns títols en iuans emesos al mercat del deute xinès, segons va explicar Lin Jingzhen, de Bank of China.

Constructores i ports

També s’ha previst un pacte de cooperació entre la constructora Xina Communication Construction Company i el port de Gènova, i un altre amb el port de Trieste, destinat a potenciar el comerç cap al centre i est d’Europa. Mentre que el grup Danieli es va comprometre a construir una planta siderúrgica a l’Azerbaidjan amb la Xina CAMC Engineering, i així mateix es va arribar a enteses per al turisme i l’agricultura.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

L’M5S va fer ostentació de tot l’acordat. Però aquesta no va ser precisament la mateixa actitud dels seus socis governamentals de la Lliga de Matteo Salvini. “m’alegro que Xi Jinping sigui a Itàlia (...) però no em diguin que a la Xina hi ha lliure comerç”, va criticar Salvini, que per segon dia consecutiu va evitar aparèixer davant la delegació xinesa. Fet que es va sumar al malestar de Brussel·les i França, país que Jinping visitarà a continuació.

Irrupció de Huawei

Una tensió, aquesta, que va ser controlada només pel president italià, Sergio Mattarella. “tot això caldrà fer-se en l’àmbit de l’estratègia dissenyada per la Unió Europea”, va insistir Mattarella. Un esforç herculi que es va dissipar durant la tarda quan, després que es revelés l’exacte contingut del document firmat, es va saber que les telecomunicacions també formen part del memoràndum. Fet que podria obrir-li la porta a Huawei, la companyia en el centre de la ira de Washington per les seves suposades activitats d’espionatge.