ATEMPTAT TERRORISTA

El govern neozelandès acorda la limitació de venda d'armes

La proposta s'ha iniciat després de l'atemptat terrorista contra dues mesquites a Christchurch que ha deixat 49 morts

Hi ha registrades 1,2 milions d'armes sobre una població de 4,8 milions a Nova Zelanda

cd0a7558-573d-4c3b-8faf-5d3b877e8c40-hd-web / periodico

3
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

El govern neozelandès endurirà la legislació d’armes. Ho ha anunciat aquest matí la seva primera ministra, Jacinta Arden, tres dies després que un supremacista australià matés50 musulmans a dues mesquites. “Hem pres una decisió, estem completament units en això”, ha dit després de la reunió del seu gabinet.

S’esperava que d’allà sortissin mesures concretes però la primera ministra va demanar temps als impacients. Els detalls emergiran dilluns que ve. “Això significa que deu dies després d’aquest horrible acte de terrorisme anunciarem reformes que faran la nostra comunitat més segura”, ha assenyalat.

Una brisa abolicionista recorre un país que sempre havia conviscut sense gaires problemes amb la seva abundància d’armes. Coincideix el govern, alguns partits que les defensaven, la policia i el gruix de la població. Tots veuen en la matança de Christchurch una ocasió clavada per canviar el rumb. Els apologistes, en contra del que passa després de tirotejos similars als Estats Units, no se’ls sent.

Restringir les armes automàtiques

Brenton Tarrant, amb la seva llicència en regla, havia adquirit almenys cinc armes per internet. Dues d’aquestes són semiautomàtiques, la categoria en el punt de mira legal. TradeMe, la botigad’armes ‘online’ més gran de Nova Zelanda, va anunciar hores abans de la compareixença d’Arden que les retirava del seu repertori al·ludint al “clar canvi del sentiment de la societat”. La moratòria s’allargarà fins que s’aclareixi el nou marc normatiu, va aclarir el seu director. Una altra empresa, Gun City, va reconèixer que havia venut armes a Tarrant però no eren les que va portar a les mesquites divendres.

Un delsobjectius governamentals és impedir que els usuaris converteixin els seus rifles en armes semiautomàtiques d’inspiració militar. N’hi ha prou amb canviar el tambor per incrementar la seva capacitat letal i no hi ha lleis actuals que ho prohibeixin. Va ser, probablement, el que va fer Tarrant.

Les tres iniciatives en els últims 15 anys per limitar la seva venda s’havien estavellat contra el pes del ‘lobby’ armamentista, la tradició de caça i la presumpta necessitat de defensar-se a les províncies rurals. El vent ha canviat. El partit Nova Zelanda First, tradicional bastió del ‘lobby’, no s’hi oposarà. Ho ha resumit Winston Peters, viceprimer ministre i membre del partit: “El nostre món ha canviat per sempre i també ho faran les nostres lleis”.

També l’Associació de Policia va aplaudir la imminent prohibició que liquidarà una perillosa paradoxa: els agents patrullen desarmats en un país amb sobreabundància d’armes. “És repugnant que hagi hagut de passar aquest horrible atemptat per ser conscients de la nostra vulnerabilitat”, ha afirmat el seu president, Chris Cahill.

Entrega d’armes a la policia

Nova Zelanda compta amb 1,5 milions d’armes registrades sobre una població de més de quatre milions, segons un estudi de l’any passat. N’hi ha prou amb 16 anys , un historial criminal net i un succint curset de seguretat per aconseguir una llicència que no estableix límits en el nombre d’armes ni obliga el seu posseïdor a registrar-les.

Notícies relacionades

Aquest matí abundaven a les xarxes els neozelandesos que acudien a les comissaries per entregar les seves armes després que la primera ministra els animés a fer-ho. John Hart, un ramader de Wairarapa, ho explicava a Twitter després de firmar el document. “Fins avui jo era un dels neozelandesos que tenien un rifle semiautomàtic. A la granja són un instrument útil en algunes circumstàncies, però la meva conveniència no és més gran que el risc d’un mal ús. No les necessitem al nostre país”. Un altre aclaria que l’entrega de l’arma que havia posseït durant 31 anys havia sigut “una de les decisions més fàcils” de la seva vida.

Tarrant és l’únic detingut per l’autoria de la matança. Un jove de 18 anys ha sigut imputat per distribuir per la xarxa les imatges gravades per l’atacant i per haver publicat la setmana prèvia contingut supremacista en el qual assenyalava les mesquites com aobjectius. El jutge li ha denegat la llibertat provisional. Un altre home va ser detingut per possessió d’armes durant el cordó policial disposat després de l’atemptat. Tots dos tenen una implicació tangencial, segons la policia.