Les 'amistats perilloses' del Kremlin amb la ultradreta europea

Una discreta trobada que va tenir lloc l’octubre passat al luxós hotel Metropol de Moscou, davant el principal accés a la plaça Roja, està acaparant en les últimes setmanes l’atenció de la premsa italiana i europea. Ilya Yakunin, un influent empresari rus amb vincles amb el Kremlin, es va reunir amb Gianluca Savoini, destacat dirigent de la Lliga, en companyia de consellers i advocats. Durant la conversa, es va debatre la possibilitat que la petroliera estatal russa Rosneft vengués dièsel a la italiana ENI a preu de descompte, i que els beneficis que s’obtinguessin de la transacció –uns tres milions d’euros– ajudessin a finançar la campanya dels ultradretans italians a les eleccions europees, segons revelacions de dos periodistes del setmanari italià ‘L’Espresso’.

Els seguidors de Matteo Salvini van reaccionar furibundament i van amenaçar de portar als tribunals la publicació i els seus autors, que, per la seva banda, van assegurar poder provar que aquests van ser els temes tractats durant l’entrevista tot i que van admetre que no poden saber si l’acord va arribar a materialitzar-se. Tot això es produeix en un moment delicat per a la tresoreria de la Lliga, que ha vist com part dels seus fons eren congelats pel Suprem italià a causa d’una investigació per frau.     

Polèmiques semblants acaben de sorgir a Alemanya. Al febrer, la premsa local alemanya va informar de les indagacions que estava duent a terme BvF, l’agència federal d’intel·ligència interior, sobre el recolzament que rebien les dues formacions alemanyes ultres des de Moscou. En particular, s’examinaria amb detall el viatge que va realitzar el 2017 la llavors líder del partit Alternativa per Alemanya, Frauke Petry, juntament amb el seu marit, Marcus Pretzell i el líder de la convenció nacional de la formació, Julian Flak. Ho van fer a bord d’un jet privat rus, en un vol que va costar 25.000 euros. Si l’import del viatge acaba sent considerat una donació política, tal com les defineix la llei de partits polítics d’Alemanya, Petry i companyia haurien incorregut en una il·legalitat.

“Recolzament polític i mediàtic” de Rússia a la ultradreta

“És difícil discernir fins a quin punt el Kremlin ha estat finançant els partits d’ultradreta a Europa; se’n sap molt poc, però tan o més important és el recolzament polític i mediàtic que aquestes forces polítiques reben de Moscou, en particular des dels mitjans estatals com la cadena RT”, assegura en conversa telefònica Anton Xekhovtsov, especialista en les relacions en la matèria i autor del llibre ‘Rusia y la extrema derecha en Occidente’. Moscou és conscient de com és de “sensible el tema del finançament”, mentre que el suport personal, polític i en els mitjans és “més barat”, continua Xekhovtsov.

I en això sí que no hi ha dubte que el Kremlin està anant a totes des de fa ja temps, amb especial atenció als moviments dretans juvenils i resultats molt positius per als seus interessos. Sense anar més lluny, la web d’investigació ‘Bellingcat’ va revelar al seu dia que Marcus Frohnmaier, el líder del moviment juvenil d’Alternativa per Alemanya, casat amb una periodista russa que ha escrit sobre les relacions entre els dos països per al rotatiu progovernamental ‘Izvestia’, ha viatjat a Moscou i ha mantingut reunions amb personatges destacats com Konstantin Petritxenko, cap de les relacions internacionals de Rússia Unida (RU), el partit oficial rus, Anton Morozov, llavors diputat a la Duma i membre del comitè parlamentari d’Exteriors, o Ksenia Shlyamina, del Front Juvenil Unit, l’organització per a joves de RU, amb qui va parlar de les “sancions” d’Europa a Moscou.

Les relacions personals i polítiques amb la ultradreta a Àustria són fins i tot de més nivell, ja que aquests participen com a soci en l’Executiu de Viena. El desembre del 2016 el Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ) va firmar amb Rússia Unida un acord de cooperació per als següents cinc anys en el qual les dues formacions es comprometien a “reforçar l’educació de la generació jove en l’esperit del patriotisme”. Més recentment, en concret l’estiu passat, el mateix Putin mostrava al món, ja sense cap objecció, la seva bona sintonia amb una part de la classe política austríaca acudint al casament de la ministra d’Exteriors, Karen Kneissl amb l’empresari Wolfgang Meilinger. A l’esdeveniment estaven convidats el mateix canceller, el conservador Sebastian Kurz, i el vicecanceller i president del FPÖ, Heinz Christian Strache.

La proximitat Moscou-Viena ha donat rèdits polítics de pes al Kremlin. Àustria és un dels pocs països que no va expulsar diplomàtics russos després de comprovar-se la implicació dels serveis secrets russos en l’enverinament de Serguei Skripal i la seva filla l’any passat. I els serveis secrets occidentals han assegurat que tenen cada vegada més objeccions a compartir informacions confidencials amb els seus homòlegs del país alpí, a causa que tant el Ministeri de Defensa com el Ministeri d’Interior estan regentats per membres de la formació ultradretana amb vincles amb Moscou.  

Notícies relacionades

La Rússia de Putin: xenofòbia i homofòbia

El joc brut dels «nois dolents» del 'brexit' que esquinça la Unió Europea