L'excap de campanya de Trump, condemnat a quatre anys de presó en una polèmica sentència

La justícia és igual per a tothom. Això diu la teoria, perquè, a la pràctica, abunden els exemples d’acusats ben connectats políticament, amb molts zeros en el compte corrent i generalment blancs que reben sentències bastant més suaus que altres ciutadans per delictes més greus. El cas de Paul Manafort sembla un exemple de manual. L’excap de campanya de Donald Trump ha sigut condemnat a 47 mesos de presó, una mica menys de quatre anys, per vuit delictes de frau fiscal i bancari, des de blanqueig de diners fins a sis milions de dòlars defraudats a Hisenda. El càstig al que va ser el braç dret del president i veterà lobbista republicà ha generat una enorme polèmica, perquè les guies federals per a l’aplicació de sentències recomanen una pena mínima de 19 anys i una màxima de 24 per a aquests mateixos delictes.  

Manafort va comparèixer davant elTribunal del Districte de Virginia assegut en una cadira de rodes, amb un bastó a la mà i vestit amb un uniforme verd de presidiari. Res a veure amb aquell tauró que invertia els milions defraudats a col·leccionar cases i alfombres antigues, i en un extravagant vestuari amb jaquetes de pell de pitó i estruç a 18.500 dòlars la peça, segons consta en el sumari de la fiscalia. "Li demano compassió", li va dir al jutge abans d’escoltar la sentència, que va arribar després que no es penedís de cap dels seus crims. "Els últims dos anys han sigut els més difícils que la meva família i jo hem hagut de viure. Quedo curt si dic que em sento humiliat i avergonyit”, va dir. 

Manafort s’estava jugant literalment la vida. Als seus 69 anys, tenia molts números per acabar la resta dels seus dies a l’ombra, però va trobar un inesperat aliat en el jutge T. S. Ellis. "Em sorprèn que no hagi lamentat la seva conducta incorrecta, però espero que acabi reflexionant i lamentant que el que va fer no compleix amb la llei”, li va dir el magistrat com el pare que amonesta el fill esgarriat. Ellis, que va ser designat per al càrrec pel republicà Ronald Reagan, va dir que les recomanacions federals per a la sentència de Manafort li semblaven "excessives" i va acabar regalant-li una frase per als annals: "Més enllà d’això, [l’acusat] ha viscut una vida sense màcula". 

El malestar del president

Manafort va ser imputat en el marc de la investigació que condueix el fiscal especial Robert Mueller respecte a la interferència russa en les eleccions nord-americanes i els seus possibles vincles amb la campanya de Trump. Però de moment no se l’ha condemnat per res que tingui a veure amb el president, malgrat que li queda un judici pendent i que va participar en alguns dels contactes que la campanya va mantenir amb personalitats relacionades amb el Kremlin. Els seus problemes es deriven de com va gestionar la fortuna que va guanyar treballant com a assessor i lobbista per a diversos partits polítics prorussos a Ucraïna. Els investigadors van descobrir que Manafort es va dedicar a netejar almenys 30 milions de dòlars que va aparcar en paradisos fiscals i, quan l’aixeta ucraïnesa es va tancar, es va dedicar a mentir els bancs per obtenir 20 milions més en préstecs. 

Quan les connexions ucraïneses es van descobrir, Manafort va haver de dimitir com a cap de la campanya de Trump, només uns mesos després d’haver agafat les regnes. Ja encausat, el president sempre el va defensar, presentant-lo com una víctima de la "caça de bruixes" de Mueller.  "Em sento molt malament per Manafort", va dir Trump després de conèixer-se la sentència. 

Les gestes de la vida exemplar del consultor, segons ha vingut a descriure-la el jutge Ellis, donen per a diversos llibres. En els anys 80, després d’haver treballat per a diversos presidents republicans, va ser, junt amb el també il·lustre Roger Stone, soci del despatx Black, Manafort, Stone & Kelly, conegut a Washington com el “‘lobby’ dels torturadors”.La firma va prestar els seus serveis a una llarga llista de dictadors i senyors de la guerra, des del cleptòcrata filipí, Ferdinand Marcos, al congolès Mobutu Sese Seko o l’angolès Jonas Savimbi. 

Notícies relacionades

Trump li canvia el cognom a Tim Cook: "Tim Apple"

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La sentència de Manafort està fent molt parlar. Ha posat en evidència les inequitats en el sistema de justícia nord-americana. Diversos exemples. Un home de Brooklyn s’enfronta a una pena d’entre 36 i 72 mesos de presó per haver robat 100 dòlars en monedes de 25 centaus d’una bugaderia, segons han explicat a The Washington Post els seus advocats.

A un altre dels seus clients li va caure una pena que oscil·la entre els 19 anys i la cadena perpètua per cremar un matalàs al passadís d’un edifici d’apartaments, cosa que accidentalment va provocar la mort d’un policia per inhalació de fum. Manafort complirà, a tot estirar, tres anys entre reixes, una vegada descomptat el temps que va passar en presó preventiva.