López Obrador desconcerta l'oposició amb el seu estil transgressor

El tumult revela la presència d’una personalitat coneguda a la terminal 2 de l’aeroport internacional de Ciutat de Mèxic. S’hi arrepleguen dones i homes, joves i grans, fins i tot nens, sense que sembli haver-hi un ordre estricte: potser es tracta d’un jugador de futbol o d’una cantant que no necessita mesures especials de protecció.

Però és el president de la República. Andrés Manuel López Obrador (AMLO) acaba de creuar el filtre de control –col·locant ell mateix el seu telèfon mòbil i la seva jaqueta a la safata perquè siguin examinats a la màquina de rajos X–, recorre l’edifici fins a la sala d’embarcament del vol 2422 d’AeroMéxico, de les 13.10 hores, a Saltillo (Coahuila). Pel camí, saluda tothom que s’hi acosta; fa preguntes personals, en respon d’altres; abraça nens i àvies, envia salutacions i accedeix a ‘selfies’ i més ‘selfies’.

No l’acompanyen militars, com ha sigut sempre la tradició presidencial, ni tampoc goril·les amb vestit, ulleres de sol i audiòfon a l’orella. Només la seva colla d’ajudants: tres dones i dos homes, sense experiència cuidant persones, la preocupació principal de les quals en aquest moment és mantenir a ratlla els reporters.

És l’hora de la gent comuna. Perquè els periodistes han tingut la seva oportunitat, com cada dia a les set del matí, en l’esdeveniment que ja s’ha popularitzat com #LaMañanera. En dos mesos i mig de govern, AMLO ja deu haver fet més conferències de premsa que els seus tres antecessors en aquest segle. Aquesta setmana es comptaven 56 rodes de premsa en 79 dies en el càrrec, segons el càlcul del periodista Ernesto Núñez. Li havien fet 1.075 preguntes i el president havia dedicat 71 hores i 53 minuts a respondre-les.

Fixar l’agenda

D’una banda, sembla un tremend i inèdit esforç de transparència, en un país on els caps d’Estat mai han debatut amb els legisladors en tribuna i rares vegades admetien preguntes dels periodistes. De l’altra, hi ha queixes pel que alguns interpreten com una presència disruptiva. En paraules de Núñez, AMLO "determina així l’agenda pública, fixa els temes de conversa en xarxes socials i construeix un relat quotidià". A més, amb aquesta estratègia, el dirigent "trenca la dinàmica de treball dels mitjans, provoca que els diaris matutins semblin antics a les set del matí, desbarata guions i escaletes en els noticiaris radiofònics i fa que els telenotícies matutins siguin irrellevants".

Els seus rivals tampoc estan contents. La periodista Gabriela Warkentin escriu: "No recordo haver vist tan parada l’oposició com ara. Ni a tots aquells sectors que senten que una piconadora els ha passat per sobre. Parats, enfadats, espantats. I, per tant, muts. O insignificants: des de la trinxera de la sorpresa enfadada, no han pogut articular una narrativa que, si més no, competeixi en atenció amb la dominant". Si el desastre electoral dels partits derrotats va ser un cop contundent, l’efecte s’allarga en el temps pel poder fixador de #LaMañanera en l’agenda.

Amenaces

El president ha acusat els seus antecessors de permetre el robatori massiu de combustible, amb danys per a l’erari de fins a 3.000 milions de dòlars anuals (uns 2.650 milions d’euros), fet que ja havia sigut revelat per investigacions periodístiques. Al gener, no obstant, es va dubtar que el consens a combatre’l es mantingués quan la gasolina va escassejar o va desaparèixer a grans ciutats i extenses regions del país. Les enquestes van mostrar, en canvi, un recolzament mai vist, de fins al 82%.

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

AMLO parla com la gent comuna, fa acudits i dona exemple, a l’abaixar-se el sou a 108.000 pesos mensuals nets (5.000 euros) i imposar aquesta quantitat com a límit per a tots els funcionaris, cosa que n’ha afectat molts que guanyaven unes quantes vegades aquesta xifra.

L’únic àmbit en què perd és en el de la seva seguretat personal: les xarxes han vibrat amb exigències –de simpatitzants i de crítics– perquè elevi considerablement les seves mesures de protecció, després que grups criminals fessin públiques amenaces de mort en contra seu. "A mi em cuida el poble", deia en campanya. I ara insisteix: "El que lluita per la justícia no ha de témer res".