Míssils d'aniversari a l'Iran

Al pastís que aquest dilluns bufarà l’aiatol·làde l’Iran,Ali Khamenei, no hi haurà espelmes, sinómíssils balístics de mig abast. El seu final, per tant, no se salda amb una mica de fum a l’apagar-se, sinó que causa la devastació al bombardejar, si arribés el cas,Israelo lesbases nord-americanes repartides pelPròxim Orient. El pastís que bufarà el líder suprem de l’Iran serà el del 40è aniversari de la revolució iraniana de 1979, que, en poc més d’un any, va acabar amb la dinastia delsPahleví: els xas de Pèrsia.

Els noms dels míssils balístics sónSoumar i Dezful. El primer va ser presentat fa una setmana; el segon, aquest dissabte. L’Iran assegura que tenen la capacitat d’arribar a objectius a 1.500 i 1.000 quilòmetres de distància, respectivament, i que, en cas de guerra, estarien disponibles en poc temps. Tot i que, això sí, segons Teheran, tots dos tenen només finalitats defensives: no violarien, per tant, la resolució de les Nacions Unides 2231, que regulal’activitat nuclear de l’Iran.

🎥اولین تصاویر از کارخانه زیر زمینی تولید موشک بالستیک نیروی هوافضای #سپاه pic.twitter.com/u5H5tQg0Oq

— خبرگزاری فارس (@FarsNews_Agency) 7 de febrero de 2019

El míssil Dezful, de fet, va ser presentat en unainstal·lació secretaa l’Iran hores abans de la celebració d’aquest dilluns: “La presentació d’aquesta instal·lació de producció de míssils a gran profunditat és una resposta per alsoccidentals  [...], que pensen que poden impedir-nos assolir les nostres metes a través de sancions i amenaces", va dir, durant la cerimònia, un membre delsCossos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC, en les sigles en anglès), Mohammad Ali Jafarí.

Però l’IRGC no es queda aquí. Aquest diumenge, ha assegurat que el seu programa balístic continuarà; agradi o no agradi. I a qui no agrada, per descomptat, és als Estats Units deDonald Trump.

“Hem d’imposar sancions internacionals més dures a l’Iran per descoratjar-los del seu programa de míssils –va dir, la setmana passada, el portaveu del Departament d’Estat dels Estats Units, Robert Palladino–. Els Estats Units continuaran incansables en la confrontació a la temerària activitat de míssils iraniana. Continuarem imposant prou pressió perquè el seu règim canviï la seva actitud malèvola".

Sancions

Notícies relacionades

El tempteig de Von der Leyen als ultres polaritza el tauler alemany

Al-Jazeera deixa d’emetre a Israel després de l’ordre de Netanyahu

L’11 de febrer d’aquell any –en el nostre calendari, no l’actual de l’Iran–, amb l’últim xa, Mohammad Reza Pahleví ja fora del país, el Govern que abans dirigia Pèrsia va dimitir. Aquell dia, va néixer la República Islàmica de l’Iran, amb el gran aiatol·là Ruhollah Khomeini al capdavant. Els Estats Units, que havien recolzat amb armes Pahleví i van veure durant la revolució com la seva ambaixada a Teheran va ser assetjada, van imposar, amb el temps, sancions contra el flamant règim dels aiatol·làs.

Així va seguir tot fins fa dos anys. Llavors, amb Obama a la Casa Blanca, va semblar que l’efemèride, el 40è aniversari d’aquest moment històric, se celebraria en pau, sense sancions i amb bones paraules i desitjos. Però Però Trump va arribar a Washington: amb el seu tupè al vent va restablir les sancions contra l’Iran i ara l’aiatol·là actual, Khamenei, bufarà míssils en comptes d’espelmes.