"Trump ha tacat el republicanisme"

Mexicana d’origen humil, quan va arribar als EUA als 14 anys no parlava ni una paraula d’anglès. Si llavors li haguessin dit a Rosario Marín (1958) que la seva firma quedaria estampada als bitllets de dòlar en qualitat de tresorera dels EUA –càrrec que va ocupar durant el mandat del republicà George W. Bush–, no s’ho hauria cregut. Entremig d’aquestes dues fites, el naixement d’Eric, el seu fill afectat per la síndrome de Down, primer la va trastornar i després la va elevar fins a ser la dona que és ara. Marín, autora del llibre ‘Una líder entre dos mundos’, explicarà divendres com convertir un desafiament en oportunitat en una ponència en el Forum Cornellà Creació.

-¿Se sent identificada amb les caravanes d’immigrants que pretenen entrar als EUA? 

-M’hi sento molt identificada. Els EUA són un país de lleis, i les lleis diuen que qualsevol persona que arriba a la frontera i busca asil s’ha de sotmetre a un procés administratiu per determinar si ho mereix. Trump va jurar acatar la llei i no ho està fent. Jo vaig arribar als EUA de forma legal, quan les fàbriques anaven a Mèxic a buscar mà d’obra i la meva família va obtenir la 'green card'.  Però les necessitats per les quals vam emigrar no són diferents a les de les milers de persones que integren aquestes caravanes. 

-¿Quina opinió li mereix la política migratòria de Trump?

-El pitjor és que la immigració és una qüestió política per a ell. Li va anar molt bé per a la seva elecció i ara l’està utilitzant per a la reelecció. Ha utilitzat la immigració com a arma poderosíssima. És molt lamentable, perquè parlem de vides, d’éssers humans que volen millorar. 

-¿I l’obsessió per la construcció d’un mur a la frontera de Mèxic?

-És una obsessió política que utilitza per a les seves pròpies necessitats polítiques. I és molt lamentable. Els punts principals de passada a la frontera, que és molt llarga, ja tenen barreres. Però hi està obsessionat perquè va ser la seva promesa de campanya.

-¿Què li sembla la mesura de separar els menors de les seves famílies a la frontera?

-És colpidor, imperdonable, inhumà. Va en contra de tot el que és el país, del que som els republicans.

-Vostè és republicana fins a la medul·la. ¿Però se sent representada pel republicanisme de Trump?

-No. Jo soc republicana. Ell, qui sap què és. El partit, desafortunadament, ha sigut usurpat per ell. Per exemple, els republicans ens omplim la boca amb la idea que la família és una cosa sacrosanta i es posa a separar famílies. Això no és republicà.

-¿Què és?

-Qui sap. Això és 'trumperia'. Els republicans creiem en el lliure comerç, un altre exemple. I arriba ell i vol anul·lar tots els tractats.

-¿Està creant fissures dins del partit republicà?

-Hi ha grans quantitats de veritables republicans horroritzats, preguntant-se què ha passat amb el partit i la gent de dretes. A mi em fa mal. Trump ha tacat el republicanisme. Al republicanisme li costarà molt temps superar Trump. 

-¿Seria tresorera dels EUA amb Trump?

-No, mai. No he posat els peus a la Casa Blanca i he escrit columnes molt dures contra la seva gestió. No puc pensar que els EUA tornin a votar per aquest home.

-Respecte a la crisi a Veneçuela, ¿considera adequat el reconeixement dels EUA al president interí Juan Guaidó per desbancar Maduro?

És un tema complicat. Entenc la petició de l’oposició de demanar ajuda, perquè les eleccions no van ser netes. D’això a alguna cosa més, amb referència a una intervenció, és molt delicat. No sé si és encertat i oportú reconèixer Guaidó com a president de Veneçuela, però calia fer alguna cosa. Penso en un organisme internacional que intervingui en el conflicte.

-Després de la seva devastadora trajectòria, ara es dedica a transmetre a través de ponències per tot el món el missatge que és possible aconseguir els objectius, per ambiciosos que siguin.

-Ningú em pot dir que no es pot. Crec que mentre tu facis tot el que està de part teva per arribar-hi... És important la constància i el tornar a aixecar-te. Perquè cauràs, d’això no hi ha dubte. ¡Aixeca’t de nou!

Et pot interesar

-Hi ha un esdeveniment en la seva vida, el naixement de l’Eric, amb síndrome de Down, que va suposar un importantíssim punt d’inflexió. 

-En el seu moment, em volia morir. Estic convençuda que si no hagués sigut per l’Eric, no hauria arribat a ser tresorera dels EUA. Per ell vaig entrar en contacte amb el governador per treballar en qüestions de discapacitacions, després vaig ser alcaldessa i, d’allà, a la Casa Blanca.