TORNADA A LA GUERRA FREDA

Els EUA suspenen el tractat de desarmament nuclear amb Rússia

L'OTAN recolza Washington mentre Merkel demana que les dues parts dialoguin en els pròxims mesos per preservar el tractat

zentauroepp45474291 files  in this file photo taken on october 9  2018 us secret181015163212

zentauroepp45474291 files in this file photo taken on october 9 2018 us secret181015163212 / OLIVIER DOULIERY

2
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

Ningú esperava sorpreses d’última hora. Tal com anunciava des de feia ja mesos, el Govern dels EUA ha suspès aquest divendres la seva participació en el Tractat de Forces Nuclears d’Abast Mitjà (INF, per les seves sigles en anglès) i ha advertit que en un termini de mig any es retirarà definitivament de l’acord, una de les pedres angulars del desarmament atòmic mundial, si Moscou no destrueix els projectils que, segons sostenen Washington, l’OTAN  i nombrosos aliats europeus, violen els termes de la convenció.

"Si Rússia no torna a un complet i verificable compliment del tractat dins d’aquest període de sis mesos, destruint de manera verificable els seus míssils que violen l’INF, les seves llançadores i el material associat, el tractat acabarà", ha anunciat el secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, a Washington.

Des de Moscou, la portaveu del Ministeri d’Exteriors, Maria Zajárova, no ha volgut tancar la porta a la continuïtat de les negociacions, però alhora ha advertit que el seu país es reservava el dret de respondre davant les mesures que Washington pugui emprendre. "Si el bàndol (nord) americà es forma de tota manera la seva opinió i abandona l’INF, Moscou es reserva el dret de reaccionar de manera adequada, amb mesures de represàlia", ha declarat l’alta funcionària durant una emissió televisiva en el Piervy Kanal, la primera cadena federal russa.

Zajárova ha considerat que l’arrel del problema no es troba "en la violació" per part de Rússia dels termes del tractat, ni tampoc a "la Xina", sinó que tot això forma part d’una "estratègia per part dels Estats Units per esquivar les seves obligacions legals internacionals en diferents esferes".     

Més de 500 quilòmetres d’abast

Els EUA i els aliats en l’Aliança Atlàntica sostenen que el míssil Novator 9M729, conegut en la terminologia de l’OTAN com a SSC-8, té un abast que supera els 500 quilòmetres de distància –el llindar mínim establert pel pacte–, una acusació que ha sigut corroborada des de diverses capitals europees.  Des dels quarters generals de l’aliança a Brussel·les, la decisió de Washington ha rebut un fort suport, mentre a Alemanya la cancellera Angela Merkel ha demanat que les dues parts utilitzin el termini de mig any per resoldre les seves diferències.

Les converses mantingudes per representants dels dos països en els últims dies han resultat totalment infructuoses. Fa pocs dies, el Ministeri de Defensa rus va organitzar una excursió de corresponsals estrangers i periodistes russos fins al parc militar de Kúbinka, on el polèmic míssil va ser presentat. Segons fonts militars russes, el coet pot volar a una distància màxima de 480 quilòmetres, és a dir, 20 per sota del que s’havia acordat. 

Notícies relacionades

Als EUA, la mesura adoptada per l’Administració de Donald Trump és vista amb grans dosis d’escepticisme per part de l’oposició. Mentre el cap de la Casa Blanca expressava fa uns dies el seu compromís per "interactuar" amb Rússia "en negociacions de control d’armament", destacats membres del Partit Demòcrata, com ara el senador Bob Menendez, representant demòcrata en la Comissió d’Exteriors, l’acusen de fer un "nou regal estratègic" al president rus, Vladímir Putin. És d’esperar que si la retirada es consuma, el líder del Kremlin aprofiti l’ocasió per atiar les diferències entre els aliats i obrir una nova bretxa entre Washington i Europa.