Ballant vals palatins amb neonazis

Durant segles el Palau Imperial de Hofburg va ser la llar de la dinastia delsHabsburg, la reialesa en un altre temps del poderós imperi austríac, i seu dels primers concerts d’un petit gran geni anomenat Wolfgang Amadeus Mozart. A l’Àustria  actual, aquest majestuós edifici barroc és la residència del president del país però, una nit a l’any, es vesteix de gala per acollir una multitudinària reunió dels cercles més conservadors de la república, el Ball de l’Acadèmia de Viena.

Conegut anteriorment com el Ball de les Corporacions, aquest acte folklòric reuneix des de 1952 a associacions estudiantils dels països germanoparlants –Àustria, Alemanya i Suïssa–, fraternitats marcades pel seu caràcter conservador, nacionalista, identitari, racista i limítrof, en algunes ocasions, al neonazisme. Els fins a 3.000 membres que reuneix anualment destaquen per anar vestits amb la parafernàlia del seu grup (i, fins i tot, amb uniformes militars) i per practicar combats d’esgrima les ferides dels quals encara es poden veure en alguns participants.

A causa d’això, el 2012 la Comissió Austríaca de la UNESCO va decidir apartar els balls vienesos de la seva llista de patrimoni cultural immaterial. Aquell mateix any el Ministeri de l’Interior austríac va decidir deixar d’organitzar aquest controvertit acte que havia emparat durant anys. Però això no va suposar el seu final. El Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ), encapçalat per l’antic neonazi i actual vicecanceller Heinz-Christian Strache, va recollir el seu testimoni.

Reunió ultra

Rere la façana d’un ball marcat pel compàs del vals, aquesta tradició dista de ser un inofensiu acte estudiantil. Amb una ultradreta austríaca cada vegada més còmoda i desacomplexada, aquesta celebració s’ha convertit en un punt de trobada dels sectors més radicals del continent. Així, en anteriors edicions han participat convidats tan especials com la francesa Marine Le Pen, líder d’Agrupació Nacional (l’antic Front Nacional), representants de La Lliga italiana, el Partit per la Llibertat holandès o el marginal polític xenòfob Josep Anglada.

Actualment a Àustria hi ha unes 4.000 fraternitats nacionalistes alemanyes aglutinades sota la idea compartida d’una tornada a l’Europa dels Estats-nació. La seva presència social es veu sobrerepresentada per la força del FPÖ, que condiciona la política nacional des del govern gràcies a la seva aliança amb els conservadors del canceller Sebastian Kurz. El seu antisemitisme crònic ha sigut estratègicament maquillat mentre l’Islam i els refugiats han passat a ser el nou enemic.

“El FPÖ depèn de les fraternitats masculines per reclutar membres”, explica Reinhold Gärtner, professor de ciència política de la Universitat d’Innsbruck, en declaracions al ‘Süddeutsche Zeitung’. Certament, dos de cada quatre parlamentaris del partit ultradretà són membres d’aquestes confraries. I, com el ministre de Transport Norbert Hofer, ocupen els càrrecs més importants. La seva arribada al poder també ha portat els seus membres a llocs en els consells de supervisió d’empreses públiques.

Protestes sota zero

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Aquest aquelarre nacionalista se celebra cada últim cap de setmana de gener. Alguns anys el ball ha coincidit amb el Dia Internacional en Memòria de l’Holocaust –commemorat el 27 de gener per l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz–, despertant les crítiques per tot el país. Aquesta vegada no ha fet falta que sigui així per congregar l’oposició, fet que també s’ha convertit en una tradició.

Fins a 2.000 manifestants s’han reunit durant la tarda de divendres al centre de Viena en temperatures baix zero per protestar contra la ultradreta i el seu ministre d’Exteriors, Herbert Kickl, que aquest dimecres va demanar deportar refugiats a Síria. L’ambient ha sigut més relaxat que el 2018, quan fins a 8.000 persones van protestar davant el Palau Imperial d’Hofburg.