Proliferen les protestes a Caracas per demanar la sortida de Maduro

Els carrers veneçolans estan sent l’escenari durant les últimes hores del creixent clima de tensió que es viu en un país en el qual a cada hora augmenten les veus que reclamen el final del Govern de Nicolás Maduro. Entornd’una trentena de protestes de carrer s’han registrat durant la passada nit a la capital, Caracas, especialment en zones considerades bastions de l’oficialisme. Les mobilitzacions es produeixen la vigília de la jornada que ha convocat l’antichavisme  al país sud-americà i en més de 200 ciutats de tot el món per denunciar la falta de legitimitat del nou mandat presidencial que va jurar Maduro davant delTribunal Suprem fa gairebé dues setmanes i que el mantindrà en el càrrec fins al 2025.

Almenys unadesena de manifestacionsque es van iniciar dilluns a la nit a Caracas es van acabar allargant fins a la matinada a la capital. No obstant, l’Observatori Veneçolà de Conflictivitat Social va xifrar en 30 les protestes registrades a la capital del país, la majoria en barriades del municipi de Libertador, un territori governat per l’oficialisme i on són ubicades totes les seus dels poders públics.

Per les xarxes socials estan circulant nombroses fotografies i vídeos que mostrentalls de viesaixí com persones als carrers cridant consignes antigovernamentals. Abunden les imatges que mostren les forces de l’ordre provant dedissuadirlesmanifestacions, en alguns casos disparant gasos lacrimògens en zones residencials. Elsxocshan estat acompanyats per l’acció de centenars de veïns que des de les seves cases i en diverses zones de Caracas colpegen cassoles, una forma de protesta popular també a Veneçuela.

Barricades

El Programa Veneçolà d’Educació-Acció en Drets Humans (Provea) ha informat, a través de Twitter, de l’ús de tanquetes de la Policia Nacional Bolivariana (PNB) a la parròquia El Valle "per intentar sufocar" una protesta. A més, desenes de manifestants han aixecat barricades, que mantenen enceses amb escombraries i al voltant de les quals s’han congregat per manifestar el seu rebuig del president Maduro, que l’oposició i nombrosos països consideren il·legítim.

Un d’ells és el Govern dels EUA, el vicepresident del qual, Mike Pence, ha emès un missatge de vídeo de recolzament als veneçolans en el qual els encoratja a mantenir les seves protestes contra Maduro i subratlla el suport de Washington al líder opositor, Juan Guaidó, aleshores líder del’Assemblea Nacional.

“En nom del president, Donald Trump, i de tot el poble nord-americà, permetin-me expressar el recolzament infrangible dels Estats Units mentre el poble de Veneçuela aixeca les seves veus en una crida a la llibertat”, ha declarat Pence.

Deteriorament

També Espanya i la UE estan pendents de l’evolució de les protestes, culminades amb la mobilització d’aquest dimarts a Veneçuela i almenys a 200 ciutats de tot el món, inclosa Barcelona. Els ministres d’Afers Exteriors d’Espanya, França, Itàlia, Portugal i dels Països Baixos han emès un comunicat conjunt en el qual mostren la seva "profunda preocupació" pel"deteriorament de la situació política i humanitària" que travessa Veneçuela, mentre aposten per la creació d’un grup de contacte internacional que faciliti el diàleg entre Maduro i l’oposició.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

L’oposició de Veneçuela planeja realitzar avui marxes a tot el país com a part d’un esdeveniment anual que marca la caiguda de ladictadura de Marcos Pérez Jiménez,el 1958. Els crítics del govern estan comparant cada vegada més Maduro amb aquell dictador. 

L’agitació social generalitzada a Caracas arriba després que el Govern aconseguís desbaratar l’alçament  contra el president Nicolás Maduro d’un petit grup de 27 membres de la alçament president Nicolás Maduro27 membresGuàrdia Nacional Bolivariana. El líder chavista va guanyar amb ampli marge els comicis presidencials del maig passat, però l’oposició els va considerar fraudulents i els va boicotejar. Per aquesta raó, l’Organització d’Estats Americans (OEA) i la Unió Europea (UE) no reconeixen la legitimitat del seu segon terme.