Puja el populisme però també la resistència democràtica al món

El diagnòstic s’ha agreujat. El món segueix experimentat una puixança inqüestionable d’"autòcrates, ultradretans i explotadors de drets humans" que recorren a estratègies  populistes "d’odi i intolerància" per fer esclatar els fonaments de la convivència democràtica. La bona notícia és que s’entreveu una cura per a aquest mal. Una curació que sorgeix del mateix metabolisme afectat, una espècie d’anticòs impulsat per la sobirania popular per avortar l’amenaça que el sotja. "Les noves aliances dels governs que respecten els drets humans, sovint impulsades per grups cívics i ciutadans anònims, estan muntant una resistència cada vegada més efectiva [contra aquest fenomen]", revela Human Rights Watch en el seu Informe Mundial 2019, que analitza la situació a tot el món. Una "creixent resistència" que ha elevat sensiblement "el preu de les decisions abusives" adoptades durant l’any passat, segons l’oenagé.

L’amenaça no és gaire diferent d’altres conspiracions antidemocràtiques d’altres èpoques, però sí que hi ha una transformació quant a les formes. "A diferència delsdictadors tradicionals, els aspirants a autòcrates d’avui, emergeixen dels mateixos entorns democràtics", alerta l’informe. Poc importa la latitud geogràfica, la majoria d’aquests perfils ultradretans segueixen un patró molt similar: erigir-se primer en "bocs expiatoris" en perill per culpa de minories vulnerables a les quals "es demonitza" amb l’objecte d’aconseguir el recolzament popular més gran possible. Una vegada aconseguit l’objectiu, proven de "debilitar els mecanismes que vetllen pel respecte als drets humans il’Estat de dret", com la condició de garants de la independència que se’ls suposa al poder judicial i els mitjans de comunicació.

Nous líders que busquen coartada per retirar als seus països d’aquells òrgans supranacionals que poden resultar un incòmode obstacle per a les seves pretensions. I just en aquest àmbit és on HRW reposa les seves esperances, enaltint el paper de les Nacions Unides, malgrat les crítiques de falta d’eficàcia rebudes des de diferents àmbits. "Malgrat que moltes autòcrates busquen debilitar-la, el Consell de Drets Humans de l’ONU ha fet passos importants per augmentar la pressió [internacional] sobre Birmània, l’Aràbia Saudita i Veneçuela", destaca l’informe. Una pressió a l’alça que s’ha centrat a "evitar un bany de sang a Síria, resistir les tendències autocràtiques europees i pressionar perquè s’investigui la mort del periodista saudita crític amb el règim del seu país Jamal Khashoggi".  

No obstant, Kenneth Roth, director executiu de l’oenagé, posa el focus en el fet queel repte segueix en nivells de màxima alerta davant de l’avenç del populisme que sintetitza en diversos exemples significatius. Roth parla del "gran risc per a la seguretat pública" que representa l’arribada al poder de Jair Bolsonaro al Brasil; la fruïció amb què Rodrigo Duterte anima les execucions a les Filipines; els estratagemes de Jaroslaw Kaczynski, "president de facto a Polònia", per controlar el poder judicial, o la decisió del ministre de l’Interior italià, Matteo Salvini, de tancar els ports a refugiats i immigrants, així com l’habitual repressió i la censura a Moscou i Pequín. També Espanya s’emporta repàs, juntament amb Croàcia, Polònia, Grècia o Hongria, per "obligar a tornar els seus països d’origen" a multitud de migrants extracomunitaris, "fins i tot de forma violenta".  

Argúcies 

Però l’anàlisi també rememora reaccions que han canviat el guió despòtic de líders sense escrúpols. I parla de com l’electorat ha "amonestat" Trump en les eleccions de mig mandat per les seves polítiques segregacionistes i de criminalització dels immigrants, que també van rebre la clatellada pública del president del Tribunal Suprem, John Roberts. De com els magistrats es van aferrar als seus llocs per fer estèrill’intent de purga de Kaczynski. O de les protestes massives als carrers d’Armènia que van obligar a dimitir el primer ministre, Serzh Sargsyan.

Notícies relacionades

Putin, el gran desestabilitzador

Trump endureix la frontera i amenaça de disparar contra els immigrants

No obstant, per sobre de tots els protagonistes en singular, l’oenagé emfatitza l’efecte de la "resistència multilateral", que atribueix en bona mesura al paper de les Nacions Unides i altres entitats col·lectives. "Davant de la possibilitat de veto dels EUA, la Xina o Rússia, l’ONU ha recorregut al Consell de Drets Humans per dirimir qüestions urgents, com les accions de lesa humanitat contra els Rohingyas a Birmània o els crims de guerra de l’Aràbia Saudita (i els seus proveïdors d’armes occidentals) en la guerra del Iemen.

HRW, no obstant, insta a no baixar la guàrdia i no deixar-se arrossegar per les argúcies de l’extrema dreta i els moviments populistes. Per a mostra, se citen els exemples de Polònia il’est d’Alemanya, on malgrat haver-hi una presència molt reduïda d’immigrants, "alguns polítics de centre van creure que la millor manera de combatre l’amenaça autocràtica era imitar-la", fins i tot a costa d’incorporar "la seva retòrica d’odi i divisió". “Amb aquesta estratègia va fracassar estrepitosament, per exemple, el ministre de l’interior d’Alemanya, Horst Seehofer, en les eleccions a Baviera, on la ultradreta es va imposar –recorda l’informe–. En contrast, els oponents més contraris a l’ideari del’extrema dreta, els Verds, van disfrutar d’un èxit sense precedents".