CRISI A FRANÇA

Macron demana el final de la violència per debatre les reivindicacions dels 'armilles grogues'

El president proposa als francesos 4 grans temes a tractar: impostos, organització de l'Estat, ecologia i democràcia

Les propostes ciutadanes serviran per construir "un nou contracte nacional", segons explica el mandatari en una carta

zentauroepp46514859 protesters face gendarmes and bac police officers during an 190113223707

zentauroepp46514859 protesters face gendarmes and bac police officers during an 190113223707 / LOIC VENANCE

3
Es llegeix en minuts
Eva Cantón
Eva Cantón

Periodista

ver +

Quan estan a punt de complir-se dos mesos de l’inici de les protestes dels armilles grogues,  s’ha dirigit per carta alsfrancesos per esbossar les línies del gran debat nacional que s’obrirà aquest dimarts amb l’objectiu de donar resposta a les inquietuds expressades per un moviment heterogeni nascut a les xarxes socials sense tutela sindical o política.

Quatre grans temes –impostos, organització de l’Estat, transició ecològica i democràcia– estructuraran una consulta que s’estendrà fins al 15 de març i que no ha d’interpretar-se, adverteix el president, ni com una elecció ni com un referèndum. Macron també posa una condició per al diàleg: que cessi tota forma de violència.

La mobilització dels armilles grogues és majoritàriament pacífica, però alsdisturbis que amb més o menys virulència esquitxen cada manifestació s’hi han sumat les agressions a diputats de La República en Marxa (LREM) i periodistes.

Un clima generalitzat de desconfiança en la classe política, les institucions i els mitjans de comunicació és darrere dels casos de parlamentaris que es troben amb amenaces de mort en els seus correus electrònics o de reporters que, com va passar aquest dissabte a Rouen, reben una pallissa brutal mentre cobreixen una manifestació.

Inquietud

"A França, a Europa i al món hi ha una gran inquietud. Hem de respondre amb idees clares. Però per a això hi ha una condició: no acceptar cap forma de violència", ressalta el cap de l’Estat. Macron inicia la seva llarga missiva assenyalant que França és un dels països més igualitaris gràcies a un sistema impositiu que garanteix serveis públics bàsics a tots els ciutadans independentment de la seva situació econòmica.

La pujada de l’impost als carburants va ser l’espurna que va encendre la protesta a finals de novembre. No obstant, el malestar venia de lluny. La sensació de suportar una fiscalitat asfixiant que s’enceba en les classes mitjanes i el menyspreu que els francesos de les zones periurbanes veien en l’actitud del president van cristal·litzar en el moviment que bloqueja rotondes i desfila cada dissabte amb la peça reflectora que els ha fet visibles.

"No estarem d’acord en tot. És normal, però almenys mostrarem que som un poble que no té por de parlar i debatre", diu Macron a la carta. Tot i que deixa clar que va ser triat amb un programa reformista al qual continua sent fidel i que no donarà marxa enrere en una de les reclamacions recurrents dels armilles grogues, la de restaurar l’impost a la fortuna. I aclareix que si, com a resultat de la consulta, es decideix abaixar algun impost, la despesa pública també es reduirà.

Un nou contracte

Entre les qüestions que hauran de respondre els qui s’impliquin en el debat, el president els pregunta si convé reforçar la descentralització, com finançar la transició ecològica, si caldria reconèixer el vot en blanc, introduir un criteri proporcional en el sistema electoral, ampliar el recurs al referèndum o quin hauria de ser el paper del Senat. Les propostes, garanteix Macron, serviran per construir "un nou contracte nacional", estructurar l’acció governamental i la posició europea i internacional de França.

Les reivindicacions dels armilles grogues són variades, algunes de desenraonades i altres de fins i tot il·lícites, però si en alguna cosa coincideixen tots és a reclamar una justícia fiscal més gran i el respecte de les elits polítiques. Una altra cosa que ha quedat clara és l’odi visceral envers el president, condensat a l’eslògan més corejat en les marxes: “Macron, dimissió”.

Debat arriscat

Notícies relacionades

Si l’arriscat debat plantejat per l’Elisi té escasses possibilitats de satisfer els armilles grogues, és més difícil encara que la imatge de Macron millori amb l’exercici.

"No espero absolutament res. Aquest debat no és més que una broma. Diguin el que diguin no ens escoltaran", es lamentava Jerôme, un parisenc de 38 anys, mentre es manifestava aquest dissabte a la capital. A les files de l’oposició política tampoc es respira un gran entusiasme amb la consulta, en la qual els alcaldes tindran un paper rellevant com a corretja de transmissió de les preocupacions dels ciutadans.