Armènia celebra les seves primeres eleccions després de la revolució

Als països que formaven l’antiga Unió Soviètica, les victòries aclaparadores en les eleccions, des de fa dècades, han sigut una cosa comuna. El pa de cada quatre anys: a l’Azerbaidjan, l’actual president les va guanyar el 2018 amb el 86% dels vots; al Kazakhstan, amb el 97%; a l’Uzbekistan, amb el 88%; alTurkmenistan, amb el 96%; iRússia, amb el 76%.

La llista, per descomptat, continua i, en tots els casos, les circumstàncies són les mateixes: cap d’aquestes eleccions, segons els observadors, ha sigut democràtica. Aquest diumenge, li toca a Armènia. El seu actual primer ministre, el que va ser el líder de les protestes que van enderrocar l’anterior govern l’abril d’aquest any, Nikol Pashinyán, espera fer el mateix: algunes enquestes donen al partit d’aquest mandatari a prop del 80% dels vots en els comicis al Parlament.

Però hi ha una diferència amb tots els altres: aquestes eleccions, espera tothom, sí que seran democràtiques i justes. Una primera vegada en un petit país de menys de tres milions d’habitants que espera que l’ocasió li serveixi de precedent. Cap armeni vol tornar enrere, als temps d’abans de la revolució.

"Pashinyán espera treure’n una mica menys, prop d’un 60% dels vots, perquè si en treu un 80% llavors tindrà un problema: és possible que no hi hagi més partits al Parlament a part del seu, i això l’obligaria a incrementar el nombre de diputats i haver de pagar més salaris", explica un membre del partit de govern que prefereix no donar el seu nom.

Parlament sense debat

La llei electoral armènia estipula que es necessita un mínim del 5% dels vots per entrar al Parlament; cap partit opositor al govern –hi ha 10– ho té assegurat. Ni tan sols el partit que, fins fa 6 mesos, governava indiscutible al país. A aquest partit, el Partit Republicà, algunes enquestes li donen l’1% dels vots.

Tot va passar en un mes i molt ràpid: l’antic primer ministre armeni, Serzh Sargsyán, va canviar la llei per perpetuar-se en el poder. Pashinyán, polític opositor, periodista i revolucionari de bressol, va començar una marxa per Armènia per demanar que dimitís. Ningú li va fer gaire cas fins que va ser massa tard: en unes setmanes, ell i els seus seguidors van bloquejar el país.

Pashinyán es va convertir en una figura tan popular que Sargyán no va tenir cap altre remei: wa va resignar i Pashinyán el revolucionari, vestit sempre amb una samarreta de camuflatge militar, va ser escollit primer ministre. Aquesta votació, que va tenir lloc el maig del 2018, va ser anòmala: el seu partit només tenia nou dels 105 escons del Parlament. Encara així, amb els carrers a la seva esquena, va guanyar la votació.

Lluites i lluites

Des d’aleshores, la seva política s’ha basat a liberalitzar l’economia armènia i, sobretot, acabar amb una corrupció que era, fins fa poc, omnipresent al país caucàsic. La lluita està sent complicada perquè Armènia està bloquejada i atrapada econòmicament: no té sortida al mar i dues de les seves quatre fronteres terrestres estan tancades. Ni Turquia ni l’Azerbaidjan –el primer pel seu passat truculent i el segon per una guerra congelada– tenen cap relació amb Armènia, l’únic aliment, econòmic i militar, de la qual és Rússia.

Notícies relacionades

El Nagorno-Karabakh: la guerra perpètua en els confins d'Europa

Els armenis fan caure en setmanes el règim que els ha governat durant un decenni

Però Pashinyán promet i els armenis estan encantats amb ell. Després de les eleccions d’aquest diumenge, el primer ministre ha promès fer una altra revolució, aquesta vegada econòmica. Molts s’ho creuen.

La seva cara, mesos després de la revolució, està en tots llocs a tota hora: s’ha tornat una icona pop i tothom –o gairebé tothom– l’adoren. Ni els partits de l’oposició, durant la campanya electoral, s’han atrevit a criticar-lo massa. Però el toro els va passar ja per sobre. En aquestes eleccions no hi tenen res a fer: "Aquesta és una nova Armènia. Vam tornar el poder al poble. Guanyarem", va dir, ja victoriós abans de temps, Pashinyán, aquest divendres en l’últim dia de campanya.