Els armenis fan caure en setmanes el règim que els ha governat durant un decenni

Contra els pitjors pronòstics, que preveien enfrontaments als carrers i disturbis entre opositors i forces de l'ordre durant mesos, els armenis han aconseguit, en qüestió de setmanes, neutralitzar les aspiracions de l'expresident Serzh Sargsyan de succeir-se a si mateix com a primer ministre amb poders constitucionalment reforçats. I no només això. També han obligat les forces governants que recolzaven l'ex cap de l'Estat a nomenar com a primer ministre Nikol PashinyanNikol Pashinyan, cap i organitzador de les manifestacions antigovernamentals.

El Partit Republicà, la fins ara formació governamental, s'acaba de comprometre a recolzar a l'Assemblea Nacional armènia (parlament unicameral) el nomenament de Pashinyan com a cap del Govern en la votació del 8 de maig, després que moviments al carrer de protesta i jornades de vagues i desobediència els hagin obligat a cedir a les demandes opositores. Una vegada investit, la tasca més important del nou cap de l'Executiu serà l'organització d'eleccions legislatives que li concedeixin una còmoda majoria a la cambra, amb què encetar un ambiciós programa de reformes per a, segons les intencions declarades, superar el model oligàrquic i corrupte que impera al país del Caucas sud des de la independència.

"No veurem mesures radicals contra la corrupció empreses per Pashinyan fins després de les eleccions", valora telefònicament el periodista Vage Avanesyan, reporter del canal de televisió 'Shoyat'. "El cap opositor té molt recolzament al carrer, però no té suport al Parlament", constata des d'Erevan, també, via telefònica el politòleg Aleksándr Isikandaryan. 

Legislatiu hostil

Tret de sorpreses d'última hora, Pashinyan serà primer ministre d'aquí uns dies, però amb una cambra legislativa en què el Partit Republicà, la formació del fracassat primer ministre Sargsyan, disposa encara de 58 dels105 escons, és a dir, majoria absoluta. Per tenir un òrgan disposat a emprendre aquest programa de reformes que ha unit una part important de la ciutadania, Pashinyan convocarà eleccions a la tardor, concretament a l'octubre, segons s'especula en cercles polítics a Erevan, la capital del país.

Les grans assignatures pendents són emprendre la reforma de la justícia –"l'èxit de les manifestacions opositores rau que una gran part del país pensa que no hi ha justícia", valora Avanesyan–, i la lluita contra la corrupció. "La corrupció a Armènia és sistèmica, es tracta d'una lluita a llarg termini", adverteix Isikandaryan. D'altra banda, l'objectiu de millorar l'economia sembla com una tasca especialment àrdua i complicada tenint en compte la situació geopolítica del país. L'única sortida de què disposa Armènia, que no té costa, és Geòrgia i la petita demarcació amb l'Iran, ja que el Govern turc va tancar la frontera comuna el 1993 com a represàlia per la guerra al'enclavament de Nagorno-Karabakh, de majoria armènia però oficialment territori integrant de l'Azerbaidjan.   

Armènia constitueix el principal aliat de Rússia a la zona del Caucas sud, país que manté dues bases militars en territori de la república caucàsica: la 102 Base Militar Russa, a la localitat de Gyumri, antiga Leninakan, devastada per un terratrèmol el 1988 i molt a prop de la frontera amb Turquia, i la 3624 Base Aèria al'aeroport d'Erebuni, que no és lluny de la capital. A més, el 1997, Erevan i Moscou van firmar un acord d'amistat que preveu l'assistència mútua en cas d'amenaça exterior i fins i tot permet a les tropes russes patrullar les fronteres comunes amb Turquia i l'Iran.

Genocidi armeni

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Incendi intencionat en una empresa ucraïnesa a Madrid

El país està envoltat d'enemics: a l'est, Azerbaidjan, a qui va arrabassar l'enclavament de Nagorno-Karabakh després d'una sagnant guerra a finals dels 80 i principis dels 90, i Turquia, acusat d'impulsar el genocidi dels armenis durant la primera guerra mundial i unit per vincles culturals a l'Azerbaidjan. Atesa aquesta amenaça existencial, cap comentarista no aposta per una modificació radical de l'‘statu quo' amb el Kremlin. "Les relacions amb Rússia no canviaran", afirma, taxatiu, el politòleg Isikandaryan. "En essència, els vincles russo-armenis seguiran igual, tot i que hi haurà més pragmatisme", valora el periodista Avanesyan.

En opinió seva, el nou primer ministre serà "més assertiu" amb Rússia perquè es comporti com "un veritable aliat". "És el nostre amic, però ven armes a l'Azerbaidjan; és molt probable que Pashinyan intenti pressionar Moscou i modificar aquest comportament", avança Avanesyan.