Espanya i Londres es coordinaran sobre Gibraltar en tres comitès conjunts

Gibraltar, els drets dels ciutadans, la frontera irlandesa i la factura que encara haurà d’abonar el Regne Unit a la UE són alguns dels assumptes recollits en l’acord subscrit. El document també fixa els límits al període de transició que s’obrirà el 29 de març, després de fer-se efectiu el 'brexit'. El període de transició serà de 21 mesos, fins al 31 de desembre del 2020, perquè ciutadans, empreses i administracions s’adaptin a la nova realitat, però podria prolongar-se si Londres i Brussel·les es posen d’acord, tot i que només una vegada. Durant aquesta fase, Londres no tindrà veu ni vot en les decisions del Consell Europeu, ni representació a l’Eurocambra, però haurà de continuar pagant el pressupost de la UE, complint les seves regles i acatant les sentències del Tribunal de Justícia europeu.

Gibraltar

En les 585 pàgines que ocupa l’acord de divorci negociat entre Londres i Brussel·les la paraula Gibraltar apareix esmentada 30 vegades. El gruix és en un protocol de vuit pàgines i sis articles que aparca les desavinences entorn de la sobirania del penyal i que estableix les bases de la cooperació administrativa que els dos territoris hauran de mantenir en assumptes com els drets dels ciutadans, la fiscalitat, el tabac, el medi ambient, la pesca, la cooperació policial i duanera.

Segons el protocol, Espanya i el Regne Unit hauran de crear tres comitès de coordinació conjunts. El primer, en l’àmbit dels drets dels ciutadans, com a fòrum de debat regular per supervisar totes les qüestions relacionades amb l’ocupació i les condicions laborals dels treballadors fronterers, que resideixen a Gibraltar o als pobles del Camp de Gibraltar, i amb un intercanvi d’informació trimestral. El segon comitè coordinador, al qual podran assistir representants europeus, serà per abordar totes les disputes en matèria de gestió de residus, qualitat de l’aire, pesca o cooperació científica. I el tercer, sobre cooperació policial i duanes. Tots tres hauran d’informar un comitè especial encarregat de supervisar l’aplicació del protocol i els possibles problemes que puguin sorgir.

En els dos assumptes més difícils, la fiscalitat i l’estatus de l’aeroport els avenços no són gaires. El protocol assenyala que Londres i Madrid hauran d’establir "formes de cooperació" per aconseguir "una transparència total" en matèria fiscal, protegir els seus respectius interessos financers mitjançant un sistema reforçat de cooperació administrativa per combatre el frau, el tràfic i el blanqueig de diners i resoldre les disputes sobre residència tributària.  Quant a l’ús de l’aeroport, el protocol estableix que la legislació europea no s’aplicarà a Gibraltar abans del 30 de març del 2019 i que només començarà a aplicar-se una vegada que Espanya i el Regne Unit comuniquin que han assolit "un acord satisfactori".

Al protocol, de caràcter vinculant i vàlid només durant el període transitori del ‘brexit’, l’acompanyaran diversos memoràndums que han d’estar tancats aquest mes de novembre –encara no han sigut publicats– i que desenvolupen en detall els capítols esmentats.

Drets dels ciutadans

L’acord garanteix que els més de 3 milions de ciutadans europeus que resideixen al Regne Unit i els 1,2 milions de britànics que ho fan en algun país de la UE i que hagin arribat abans del final del període de transició tindran els mateixos drets i obligacions que fins ara i hi podran "viure, treballar i estudiar"; també ho podran fer els seus familiars (parelles, avis, fills, nets i persones amb les quals tinguin una relació duradora) i, fins i tot, els fills nascuts posteriorment al 29 de març del 2019. El pacte els garanteix l’accés a la sanitat, a les pensions i a altres prestacions socials i preveu un tràmit senzill i proporcionat per obtenir l’estatus d’assentat.

Factura i governança

L’acord recull el compromís del Regne Unit de complir amb les seves obligacions amb el pressupost europeu i abonar el que es promet al pressupost 2014-2020, inclosos els pagaments corresponents al període transitori una vegada es produeixi el divorci. El text no dona xifres, però sí que recull un mètode de càlcul. Les estimacions publicades fins ara xifren entorn dels45.000 milions d’euros els diners que Londres haurà d’abonar. En cas de prolongar el període de transició, Londres i Brussel·les hauran de negociar el càlcul de la contribució britànica . L’acord també preveu que el Tribunal de Justícia de la UE continuï sent garant durant el període transitori tot i que crea un comitè d’arbitratge per resoldre possibles conflictes. 

Evitar la frontera dura a Irlanda

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Garantir que, sota cap circumstància, no hi haurà una frontera física que posi en perill l’Acord de Pau de Divendres Sant ha sigut el gran escull. L’objectiu és resoldre el problema en el marc de l’acord comercial que Londres i Brussel·les començaran a negociar formalment el 30 de març del 2019. Per si aquesta opció fallés, l’acord conté una xarxa de seguretat que garanteix que, si l’1 de juliol del 2020 no hi ha pacte comercial, s’haurà d’elegir entre dues possibilitats: o bé estendre el període de transició del ‘brexit’ –del 29 de març del 2019 al 31 de desembre del 2020– una vegada o bé aplicar la xarxa de seguretat.

En aquest últim cas, tot el Regne Unit continuarà en la unió duanera amb accés lliure d’aranzels, quotes i controls per als seus productes, però serà obligat a empassar-se una dura píndola: complir les regles europees en matèria d’ajuts públics, competència, fiscalitat, medi ambient i protecció social. Queden exclosos d’aquesta protecció els productes pesquers i agrícoles, una cosa que es negociarà en el marc del futur acord comercial, igual que l’accés a aigües britàniques per als barcos europeus. En aquest últim escenari, Irlanda del nord haurà d’aplicar les regles del codi duaner europeu i haurà d’alinear les seves regles a les de Brussel·les en matèria de mercaderies, producció agrícola i controls sanitaris i fitosanitaris.