Eleccions als EUA

Beto O'Rourke, l'esperança demòcrata

Progressista, civilitzat, mediàtic i viral, l'aspirant a desbancar Ted Cruz al Senat injecta la il·lusió de canvi més enllà de Texas

zentauroepp45702192 lws101  waco  estados unidos   31 10 2018   el candidato dem181031195035

zentauroepp45702192 lws101 waco estados unidos 31 10 2018 el candidato dem181031195035 / LARRY W SMITH

4
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

Texas ser progressista moltes vegades es porta en silenci. És el que solen fer en Sam i la Janet, un matrimoni blanc de jubilats que viu en una comunitat per a més grans de 55 anys a San Antonio. Expliquen que "amb els veïns no es pot parlar de política, de sanitat, control d’armes, canvi climàtic o immigració perquè no es pot raonar". Ell, que va ser treballador d’una companyia d’assegurances, descarrega les seves opinions només a Facebook, quan ja no pot més. Ella, que va treballar en un gran bufet d’advocats que entre els seus socis comptava amb algú que ara és assessor de Donald Trump, ni tan sols això. "És tot massa depriment", afirma.

La setmana passada els dos van trobar un oasi. El Cowboy Dancehall, un bar de concerts i balls d’esperit Tex-Mex, amb toro mecànic inclòs, acollia un ral·li de Beto O'Rourke, el congressista des del 2012 que enfronta la dura missiód’arrabassar l’escó al Senat a Ted Cruz en un estat que fa un quart de segle no envia un demòcrata a la Cambra alta. I en Sam i la Janet es van fondre amb unes altres 3.500 ànimes en un paradís de causes progressistes, una festa de música, diversitat i discurs civilitzat. "No volem definir-nos per allò a què ens oposem, sinó pel que defensem", va clamar O'Rourke, per als seus seguidors només Beto. "Hem de transcendir la mesquinesa, el partidisme, el rancor i les petiteses d’aquest moment," va afegir.

Missatge positiu

Aquest missatge positiu i de civisme és un dels elements que defineix un polític de 46 anys que s’ha convertit en la segona figura més mediàtica d’aquest cicle electoral a escala nacional, només per darrere del president. Mai ha anat per davant en les enquestes però ha arribat a estar ben a prop de Cruz, a menys de quatre punts al setembre. I la campanya d’un polític que alguns han anomenat l’Obama blanc marca un camí d’esperança per a molts demòcrates, no només a Texas sinó a tot el país.

Convençut de la importància de parlar directament amb els votants, Beto ha visitat els 254 comtats de l’estat. Sense deixar que hi contribueixin comitès d’acció política ni grups d’interessos especials, ha recaptat més que ningú, 70 milions de dòlars, que amb els 40 de Cruz converteixen aquesta carrera al Senat en la més cara de la història. Oferint en un estat conservador una agenda marcadament progressista, per la qual Trump, Cruz i altres polítics i votants republicans el defineixen de "radical d’esquerres", ja ha donat senyals d’estar mobilitzant els votants, especialment elsjoves, de forma inèdita en un estat que és el penúltim en les llistes de participació.

I si aconseguís guanyar en un territori que tindrà més de 50 milions d’habitants el 2050, on les minories racials són majoria i els hispans són el 40% de la població, es podrien extreure lliçons importants per a un país de demografia canviant i on Trump i els republicans s’han refugiat en el tribalisme identitari.

Entendre la frontera

Nadiu de la localitat frontererad’El Paso i amb profundes arrels irlandeses, Beto ha aconseguit ser identificat com un dels seus per la comunitat hispana, a la qual es pot dirigir en perfecte espanyol. Antic baixista en una banda de punk (Floss) i mestre en l’ús de les xarxes socials, connecta com pocs candidats amb els joves. Els seus vídeos despreocupats patinant a l’aparcament d’una hamburgueseria, fent la bugada en una bugaderia o amb la dona i els fills i, sobretot,l’encesa defensa que va fer dels futbolistes negres que protesten durant l’himne i als qualsTrump insulta i ataca, s’han fet fenòmens virals.

Però, sobretot, ha fet a sentir-se "apoderats" joves com l’Amber, una noia negra a punt de complir 18 anys. "Té empatia. Treballa per la gent de classe baixa, per la comunitat LGTBI, pelsignorats, per qui està sota el radar. Soy parteix d’això i ho entenc", deia la noia en el Cowboy Dancehall.

Aquí es concentra bona part de la connexió habitual que s’hi sol haver entre O'Rourke i Bobby Kennedy, el candidat que el 1968, quan era Richard Nixon i no Trump qui atiava les pors de la població blanca, va decidir fer una campanya amb el focus en la justícia social. Beto fa una cosa similar mig segle després. "És la meta, neda al carrer amb la gent i amb totes les races; és un home senzill que atrau la gent comuna", explicava Alicia Conde, una dona de 37 anys els pares dels quals van arribar als EUA sense papers des de Mèxic.

Amb el seu guió

Notícies relacionades

Conde defensava també que "això no es pot fingir" per respondre a la crítica que ha fet Trump personalment contra Beto, a qui ha anomenat "un absolut farsant", i que també solen fer Cruz i altres republicans. A aquests els agrada parlar dels orígens privilegiats d’O'Rourke, del pare que com a jutge del comtat va poder ajudar-lo a eludir conseqüències legals després d’un accident de cotxe en què anava borratxo o del matrimoni amb la filla d’un ric empresari immobiliari.

Beto, gairebé sempre, evita entrar en el discurs d’atac. Prefereix seguir el seu guió. I amb això dona esperances a gent com en Sam i la Janet, "desesperats" amb un president que "no fa més que dividir el país" i en què "la gent s’ha acostumat a les mentides". "No estem fets per ser desagradables –assegurava ella–. Beto és un senyald’esperança  que el país podria tornar al civisme, a discutir dels temes”.

"La immigració ens fa més forts, més segurs"

<span style="font-size: 1.6rem;">Beto O'Rourke demostrava a San Antonio que només necessita 15 minuts per presentar una ambiciosa <strong>agenda</strong> que inclou la <strong>reforma del sistema de justícia penal</strong>, la <strong>legalització de la marihuana</strong> i la neteja dels historials criminals per ofenses i delictes menors en aquell terreny pels quals s’empresonen sobretot <strong>minories</strong>.</span>