Bangladesh pacta amb Birmània començar a repatriar 700.000 rohingyes

El procés de repatriació delscentenars de milers de refugiats rohingyes que són a Bangladesh després de fugir de la repressió a l’estat birmà de Rajine durant el 2017 començarà a mitjans de novembre, segons ha anunciat el ministre d’Exteriors de Birmània, Mynt Thu.

"Tenim la voluntat política per a la repatriació. Començarem el procés el mes que ve", ha explicat el ministre birmà a la premsa a Bangladesh, segons informen els mitjans locals.

La decisió s’ha pres després de la tercera reunió del grup de treball dels dos països feta a Bangladesh. "Les discussions han sigut fructíferes i ens han garantit que els rohingyes seran tornats a les seves terres mantenint la seva seguretat i integritat", ha assenyalat per la seva banda Shahidul Haque, ministre d’Exteriors bengalí.

Haque ha assegurat que "s’han tingut tots els aspectes en compte" i que "una part dels rohingyes seran tornats a mitjans de novembre", si bé no ha ofert una dada respecte al nombre de refugiats que tornaran a Birmània.

Organitzacions humanitàries

Tant les agències de l’ONU com les oenagés que treballen amb els refugiats rohingyes a Bangladesh han insistit que encara no es donen les condicions per al retorn a Birmània i han assegurat que, en cas de produir-se, ha de ser voluntari, informat i de manera digna.

Referent a això, el ministre d’Exteriors birmà ha assegurat que Birmània "ha format la policia i els diferents cossos de seguretat en tallers per educar-los contra la discriminació". "A més, hem estat conscienciant contra tals discriminacions", ha dit Mynt.

Haque ha reconegut que "aquesta repatriació és un procés complex, que requereix voluntat política" i ha assenyalat que "Birmània té aquesta voluntat".

Investigació en curs 

Notícies relacionades

Els EUA planegen per a Gaza un govern tecnòcrata amb palestins de la diàspora

Grècia aprova la jornada de 13 hores malgrat l’oposició política i sindical

La missió d’investigació independent sobre Birmània creada pel Consell de Drets Humans de l’ONU va denunciar al setembre que l’Exèrcit de Birmània i els seus màxims responsables han de ser investigats i processats per genocidi al nord de l’estat de Rajine, així com pels crims de guerra i contra la humanitat comesos no només en aquest estat, sinó també en els de Kachin i Shan, on són actius grups armats ètnics.

"La necessitat militar mai justificaria els assassinats indiscriminats, la violació grupal de dones, l’agressió a nens i la crema de localitats senceres", van dir els investigadors. Per ells, les tàctiques dutes a terme per l’Exèrcit birmà, el Tatmadaw, "són enormement desproporcionades respecte a les actuals amenaces de seguretat, especialment a Rajine.