Bangladesh pacta amb Birmània començar a repatriar 700.000 rohingyes

El procés de repatriació dels centenars de milers de refugiats rohingyes que són a Bangladesh després de fugir de la repressió a l’estat birmà de Rajine durant el 2017 començarà a mitjans de novembre, segons ha anunciat el ministre d’Exteriors de Birmània, Mynt Thu.

"Tenim la voluntat política per a la repatriació. Començarem el procés el mes que ve", ha explicat el ministre birmà a la premsa a Bangladesh, segons informen els mitjans locals.

La decisió s’ha pres després de la tercera reunió del grup de treball dels dos països feta a Bangladesh. "Les discussions han sigut fructíferes i ens han garantit que els rohingyes seran tornats a les seves terres mantenint la seva seguretat i integritat", ha assenyalat per la seva banda Shahidul Haque, ministre d’Exteriors bengalí.

Haque ha assegurat que "s’han tingut tots els aspectes en compte" i que "una part dels rohingyes seran tornats a mitjans de novembre", si bé no ha ofert una dada respecte al nombre de refugiats que tornaran a Birmània.

Organitzacions humanitàries

Tant les agències de l’ONU com les oenagés que treballen amb els refugiats rohingyes a Bangladesh han insistit que encara no es donen les condicions per al retorn a Birmània i han assegurat que, en cas de produir-se, ha de ser voluntari, informat i de manera digna.

Referent a això, el ministre d’Exteriors birmà ha assegurat que Birmània "ha format la policia i els diferents cossos de seguretat en tallers per educar-los contra la discriminació". "A més, hem estat conscienciant contra tals discriminacions", ha dit Mynt.

Haque ha reconegut que "aquesta repatriació és un procés complex, que requereix voluntat política" i ha assenyalat que "Birmània té aquesta voluntat".

Investigació en curs 

La missió d’investigació independent sobre Birmània creada pel Consell de Drets Humans de l’ONU va denunciar al setembre que l’Exèrcit de Birmània i els seus màxims responsables han de ser investigats i processats per genocidi al nord de l’estat de Rajine, així com pels crims de guerra i contra la humanitat comesos no només en aquest estat, sinó també en els de Kachin i Shan, on són actius grups armats ètnics.

"La necessitat militar mai justificaria els assassinats indiscriminats, la violació grupal de dones, l’agressió a nens i la crema de localitats senceres", van dir els investigadors. Per ells, les tàctiques dutes a terme per l’Exèrcit birmà, el Tatmadaw, "són enormement desproporcionades respecte a les actuals amenaces de seguretat, especialment a Rajine.