Els devots de Trump

Hi ha cada vegada més nervis en el Partit Demòcrata dels Estats Units. El que s’anticipava com una imparable“onada blava” en les eleccions legislatives del 6 de novembre perd força en algunes carreres i l’opció de recuperar el Senat es veu cada vegada més remota. Aquest dilluns, a Houston, entre uns 19.000 seguidors de Donald Trump i escoltant el president, es podia entendre, almenys en part, per què.

El míting organitzat al Toyota Center era, sobre el paper, un acte perquè el president recolzés la campanya del senador Ted Cruz, que en el conservador estat ha trobat un formidable rival inesperat en el demòcrata Beto O'Rourke, tot i que segons les enquestes el republicà ha tornat a consolidar el seu avantatge. Però en el míting gairebé ningú parlava de Cruz, ni portava les seves samarretes, ni agitava els seus cartells ni se centrava en el seu discurs.

L’acte era un bany de masses per a Trump, tan centrat ja en la seva campanya de reelecció el 2020 com a agitar l’entusiasme per evitar la tradicional apatia dels votants del partit en el poder el dia 6. I el que es va veure entre els seus seguidors, abans i després del seu discurs, és autèntica devoció.

"Torna l’orgull als EUA"

Tom Reigle, un operador de la petroliera Exxon Mobile de 27 anys, assegurava, per exemple, que “Trump és valent, no li importa el que la gent pensi. Està tornantl’orgull als EUA i tenim més patriotes ara que estimen aquest país”. I Britney Husfeld, una agent immobiliària de 34 anys, que a la seva samarreta i el seu pòster posava el focus en la segona esmena, la del dret a tenir armes, deia que  “amb [Barack] Obama ens trepitjaven. Ell s’ha alçat per nosaltres com a nació”.

No hi havia gaires persones de color a l’estadi però, sí, unes quantes, incloent-hi Elijah Antoine, un elegant jove de 26 anys arribat des de les illes Verges. I també ell defensava fermament Trump. “És fidel a la seva identitat i això és el que fa un bon líder. A més, està mostrant progressió. I algunes coses poden semblar bogeries, però sempre hi ha un mètode en la bogeria”.

El mètode de Trump ja es coneix des que va començar la seva candidatura el juny del 2015, i es manté, idèntic i alhora evolucionat, reforçat des que va arribar a la presidència. Aquest dilluns a Houston, per exemple, va tornar a deixar anar els seus atacs a les “notícies falses” i a utilitzar exageracions fins i tot sobre les xifres d’assistència al míting (que van desmentir les dades oficials de la policia). Va presumir dels seus resultats polítics i econòmics i va decidir reivindicar amb inusitada força definir-se com a “nacionalista”.

Immigració i demòcrates, demonitzats

Si en alguna cosa va fer especial èmfasi Trump va ser en la demonització delsimmigrants  i delsdemòcrates. Va tornar a aprofitar per fer-ho tant la caravana de diversos milers de centreamericans que va sortir d’Hondures i espera arribar als EUA per demanar asil (“un assalt al nostre país”)com el turbulent procés de confirmació del jutge Brett Kavanaugh per alTribunal Suprem. I en els dos casos va parlar de“l’esquerra rabiosa”o d’“una massa radical demòcrata que vol destruir el nostre país i la nostra economia”.

El missatge de Trump cala, com es podia veure a la samarreta de Toby Stock, un noi de 18 anys arribat des d’Austin, que havia pintat al davant “els americans també som somniadors”, el terme amb què es va qualificar els joves immigrants a qui Barack Obama va obrir les portes a la legalització, i, darrere,“construeix el puto mur”. Però ell i molts d’altres entre els assistents defensen que no hi ha xenofòbia. “No tinc res contra la immigració, sinó contra els qui arriben sense papers. Jo tinc sang irlandesa i alemanya i la meva família va venir de la forma en què s’ha de venir, al seu dia, per Ellis Island,” deia Madonna Anderson, una dona de 54 anys.

També Husfeld, l’agent immobiliària, defensava que Trump “no és antiimmigrant i no agita la por, sinó que toca els temes que la gent veu i fa temps que veu”. I tot i que admetia que “el país està més polaritzat”,assegurava que “la solució és ser cívic i respectuós”.Sorgia una pregunta gairebé òbvia: ¿Ho és Trump? I llavors ella el defensava. “No és la seva feina, és nostra, dels ciutadans. Ell no va ser elegit perquè fos agradable”.

Notícies relacionades

Trump anuncia que els EUA augmentaran el seu arsenal nuclear

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Segons gent com Josh Dizk, que portava una samarreta defensant la llibertat d’expressió, i deia que s’està censurant els conservadors i que “la cultura de la correcció política s’ha exacerbat”, no només Trump sinó “tots els polítics juguen amb les seves bases. Són els mitjans de comunicació els que adoren la divisió”.

I, sens dubte, al Toyota Center de Houston hi havia entrega total. “Trump és inspirador”,deia a la sortida Elizabeth, una dona que no va voler donar el seu cognom. “Representa realment la gent. Finalment tenim una veu”.