Trump anuncia que els EUA augmentaran el seu arsenal nuclear

El món sortit de la guerra freda s’està a poc a poc enfonsant, a mesura que flaquejal’esperit de cooperació entre les grans potències i es menyspreen els compromisos per reduir els arsenals nuclears. La ‘détente’ ja no està de moda i els homes forts pugnen novament per l’hegemonia en les seves esferes d’influència. Més que cap altre, Donald Trump sembla entossudit a exercir d’enterramorts del’ordre mundial de les últimes dècades. Poques hores abans de definir-se per primera vegada com “un nacionalista”,Trump ha anunciat la seva intenciód’augmentar l’arsenal nuclear dels Estats Unitsper pressionarRússia  i la Xina. Ho ha fet després de reafirmar els seus plans per trencar el tractat russo-nord-americà que va eliminar els míssils nuclears de curt abast i mitjà.

El líder nord-americà s’ha pronunciat al mateix temps que el seu assessor de seguretat nacional arribava a Moscou per reunir-se amb alts càrrecs del Kremlin. Unes reunions en què s’espera que els comuniqui les intencions de la Casa Blanca. “Augmentarem les nostres capacitats fins que entrin en raó”, va dir Trump a Washington abans d’anar cap a un nou míting de campanya. “Quan tothom ho faci, ens comportarem amb intel·ligència i frenarem. De fet, no només pararem, sinó que reduirem [l’arsenal], una cosa que m’encantaria fer”. Al ser preguntat si l’amenaça anava dirigida cap a Rússia, ha obert l’espectre. “És una amenaça per a qualsevol. Inclou la Xina, Rússia i qualsevol que estigui jugant al joc. No es pot jugar amb mi”, ha afegit Trump.

Washington i Moscou acaparen més del 90% de les armes atòmiques del planeta. Les dues capitals fa uns quants anys que estan embarcades en ambiciosos programes per modernitzar els seus arsenals i desenvolupar noves capacitats, com les anomenades ‘armes tàctiques’, més petites que les que van destruir Hiroshima i Nagasaki i capaces de ser desplegades en el camp de batalla. Els vells enemics s’acusen ara recíprocament de violar el Tractat de Forces Nuclears de Rang Intermedi (INF, de les seves sigles en anglès), firmat el 1987 per Reagan i Gorbatxov. Aquell acord va servir per eliminar els míssils terrestres, tant nuclears com convencionals, amb un abast entre els 500 i els 5.500 quilòmetres.

Molts d’aquests míssils estaven desplegats a Europa, convertida durant gairebé mig segle en una de les fronteres més volàtils de la guerra freda. Per això els plans de Trump per trencar el tractat generen esgarrifances al Vell Continent. “Podria convertir novament Europa Central i Alemanya en un escenari de la bogeria nuclear”,va dir aquesta setmana l’exministre d’Exteriors germànic, Sigmar Gabriel.

La ruptura del tractat nuclear encara no és oficial. I tot i que Trump la justifica per les accions russes, molts analistes nord-americans consideren que té tant a veure amb la Xina com amb Rússia. Pequín no forma part del tractat, una llibertat de moviment que, segons la 'Foreign Policy', li ha permès “desenvolupar un vast arsenal d’armes convencionals que posen en perill la llibertat de navegació a la regió”. Amb aquestes capacitats té a l’abast qualsevol de les bases militars nord-americanes a la zona.

Notícies relacionades

Rússia amenaça amb "represàlies" per la retirada dels EUA del pacte nuclear

Els devots de Trump

“Aquests arsenals posen en perill Taiwan, però també les bases i forces navals dels EUA al Pacífic Occidental, especialment a mesura que la Xina es torna més bel·ligerant i assertiva”, va escriure el 2014 John Bolton a 'The Wall Street Journal'. Bolton és avui l’assessor de seguretat nacional de la Casa Blanca.

Al trencar el tractat, Washington pot reprendre el desenvolupament d’aquest tipus de míssils, cosa que a ulls dels seus estrategs li servirà per reequilibrar les forces amb la Xina a la regió. Això és precisament el que Bolton va proposar en aquell article, abans que Trump el repesqués per a la Casa Blanca. “Per reduir l’amenaça d’aquests míssils, hem d’ampliar els signataris del tractat o abrogar-lo completament perquè nosaltres puguem reconstruir la nostra pròpia capacitat de dissuasió”.