Marina Albiol dimiteix per la inacció de la direcció d'IU en un cas d'assetjament

L’eurodiputada d’Esquerra Unida Marina Albiol va presentar aquest dijous la seva dimissió com a portaveu de la formació a l’Eurocambra per la inacció de la direcció a l’hora de fer front a diversos possibles casos d’assetjament per part d’altres diputats, que no anomena, van confirmar a Efe fonts pròximes a la política. Albiol ha fet arribar la seva renúncia per carta al coordinador general d’IU, Alberto Garzón.

La política explica en aquesta missiva que pren la decisió després de no rebre resposta a dues comunicacions als responsables de Política Internacional i Organització per denunciar l’“assetjament moral, laboral i físic que estava patint per part dels eurodiputats/as”.

“La direcció podria haver iniciat d’ofici un expedient sancionador en vista del coneixement de fets tan greus, però no ha sigut així”, es lamenta Albiol en la missiva, en la qual afegeix que “que no hi ha hagut cap tipus de sanció i s’ha instat els treballadors a continuar treballant amb aquestes persones”.

Per tot això, finalitza Albiol, “al no compartir aquestes actuacions, que contravenen els principis més bàsics d’una organització d’esquerres, he decidit dimitir com a portaveu”.

De la delegació d’IU a l’Eurocambra en formen part a més d’Albiol, Javier Couso, Paloma López i Ángela Vallina. L’eurodiputada Lidia Senra va iniciar la legislatura sent part de la delegació d’IU, però fa alguna cosa més d’un any la va abandonar per ser independent.

Sense fer declaracions

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ja no és el ‘llanito’ solitari

Fonts properes a Albiol (Castelló, 1982) van dir que l’eurodiputada valenciana no vol fer més declaracions més enllà de la carta enviada a la direcció d’IU.

Precisament aquest dimecres, l’Eurocambra anunciava la creació de cursos pilot contra l’assetjament en la institució, entre altres mesurades posades en marxa en els últims mesos que incloïen més presència de professionals externs per avaluar aquest tipus de casos, en els quals els assistents parlamentaris, especialment, es troben en situació vulnerable si l’assetjador és un eurodiputat.