L'Argentina aconsegueix més diners de l'FMI, però la seva economia continua en risc

L’Argentina i el Fons Monetari Internacional (FMI) van revalidar a Nova York l’acord econòmic pactat fa tres mesos i convertit en paper mullat amb l’enfonsament sistemàtic del peso. El Govern rebrà 7.100 milions de dòlars addicionals als 50.000 milions convinguts, però sota el compromís de no utilitzar aquesta suma per contenir la pujada de la moneda nord-americana ni facilitar la fuga de capitals, que a l’agost va ascendir a 4.019 milions de dòlars. Fins al moment, l’organisme financer ha enviat 15.000 milions. Per al que resta del 2018, els préstecs s’eleven als 13.400 milions de dòlars, mentre que el 2019 arribaran als 22.800 milions. Al Govern que ho assumeixi li quedaran restes del crèdit. “Confiem en l’Argentina, aquest és el desemborsament més gran de la història de l’FMI”, va dir la directora de l’organisme, Christine Lagarde. “Podrem deixar enrere les turbulències”, va assegurar el ministre d’Hisenda, Nicolás Dujovne. Aquesta suma s’haurà d’utilitzar fonamentalment per cancel·lar els venciments del deute extern.

L’exigència de l’FMI, a la qual se suma el compromís de les autoritats de tirar endavant un ajustament econòmic draconià, va acabar amb els dies de Luis Caputo al capdavant del Banc Central de la República Argentina (BCRA). Segons el diari ‘Ámbito Financiero’, Caputo, que anomenaven "el Messi , tenia "diferències" amb el Fons i el mateix ministre d’Hisenda, Nicolás Dujovne, en la manera d’intervenir en el mercat canviari. Els números no van jugar a favor de Caputo: en tres mesos de gestió, el BCRA va perdre 15.000 milions de dòlars.  "La sortida es va fer inevitable per acordar amb l’FMI", va assenyalar La Nación. "La política econòmica d’ara endavant ve marcada pel Fons", va dir l’analista polític Eduarzo Fidanza. "No hi ha condicionament de l’FMI", replicava el ministre de Producció, Dante Sica.

Crisis constants

En els seus 83 anys d’existència, el BCRA ha tingut 61 presidents.  El reemplaçant de Caputo que ha elegit Macri és Guido Sandleris i té en el futbol una secreta passió. No només per haver escrit tres novel·les juvenils que ubiquen en el centre de les seves històries l’esport més popular del país, sinó també per haver confessat la fantasia de voler substituir la imatge d’Eva Perón  al depreciat bitllet de 100 pesos per la de Diego Maradona. Al gener, el flamant director del BCRA assegurava que el 2018 seria “un any millor que el 2017”. Seguint la línia de Macri, creia que "el pitjor" ja havia passat i que la inflació del 2018 arribaria al 15%. També augurava un creixement del PIB de 3,5 punts. Cap dels seus auguris es va complir. Li tocarà gestionar una inflació anual gairebé del 50% i, com es va saber aquest dimecres, un atur del 10% i una caiguda del PIB de dos punts que en preludia una altra de més gran el 2019. 

Vulnerabilitat

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Com Dujovne, Sandleris sembla que no confia gaire en la fortalesa del peso argentí i té una part de diners (2,2 milions de dòlars) en un banc dels Estats Units. "Tornem a donar la presidència del Banc Central a un funcionari que que queda marcat per una dada: té tots els seus estalvis fora del país”, va assenyalar Héctor Daer, un dels líders de la Confederació General del Treball (CGT), que dimarts va impulsar una vaga general d’ampli abast en rebuig de la política econòmica.

Per a l’oposició, el fantasma de la suspensió de pagaments persisteix. "Que renunciïn dos presidents del Banc Central en quatre mesos ja és un fet exòtic. Si a més, en aquest mateix període, se’n van el subcap de Gabinet i el ministre d’Energia, qualsevol observador extern percebrà un Govern en descomposició”, va assenyalar Ernesto Tenembaun, columnista d’‘Infobae’. "La crisi argentina s’aguditza", va dir ‘The Financial Times’ en la seva portada. ‘Forbes’ va ser més apocalíptica: "Buenos Aires Titanic".