EL FUTUR DE LA UE

Berlín vol regnar a Brussel·les

L'alemany Manfred Weber, cap de files del PPE a l'Eurocambra, es postula per succeir Jean-Claude Juncker al capdavant de la Comissió Europea

És el primer candidat que oficialitza la seva candidatura en un ball de càrrecs que també afectarà la presidència de l'Eurocambra, el Consell Europeu i el BCE

zentauroepp44907420 ara77  londres  reino unido   05 09 2018   imagen de archivo180905114452

zentauroepp44907420 ara77 londres reino unido 05 09 2018 imagen de archivo180905114452 / PATRICK SEEGER

3
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez / Bruselas

Des que Walter Hallstein es va acomiadar el 1967 de la direcció de la Comissió Europea, cap alemany ha dirigit l’organisme que ostenta la iniciativa legislativa a la Unió Europea. Fins ara Alemanya, el país amb més pes en el club, s’havia conformat amb portar la veu cantant (amb èxit) entre bambolines. El pas endavant donat per l’alemanyManfred Weber, cap de files del PPE al Parlament Europeu i membre de la CSU bavaresa, suggereix que Berlín no només vol controlar estratègicament, sinó tambéregnar en les institucions europees.

Es miri cap a on es miri a Brussel·les la influència de Berlín és evident. Pot ser que l’actual president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, sigui luxemburguès, quel’alta representant per a la política exterior de la UE, el mateix que els presidents de l’Eurocambra i el BCE, siguin italians i que el del Consell Europeu sigui polonès, però alguns dels principals alts càrrecs en les institucions de més pes tenen passaport alemany.

És el cas de la secretaria general del Parlament Europeu, que ostenta el cristianodemòcrata alemanyKlaus Welle; de la del servei d’acció exterior, el cos diplomàtic europeu, que té la veteranaHelga Schmid  al capdavant, i també de la Comissió Europea, a la cúspide de la qual se situa des de principis d’aquest any l’exap de gabinet de Juncker,Martin Selmyr, després d’un controvertit procés de selecció poc transparent, reprovat per polítics i funcionaris a Brussel·les. I és que, tres secretaris generals amb passaport germànic “és massa”, sostenen diverses fonts.

Llarga batalla política

De moment, el pas endavant fet per Weber no és més que l’inici d’una llarga carrera amb un desenllaç que dependrà del resultat de les eleccions europees que se celebraran entre el 23 i 26 de maig a la UE i de les decisions que prenguin els caps d’estat i de govern de la UE posteriorment. ¿Escolliran com a president de l’Executiu al cap de llista del partit més votat o Spitzenkandidat, tal com exigeix l’Eurocambra, o tindran l’última paraula els líders de la UE, tal com demana el president francès,Emmanuel Macron?.

El polític bavarès, que va aterrar a l’Eurocambra el 2004 i lidera el PPE des del 2014, s’ha presentat com l’home que necessita Europa en aquests moments d’incertesa i amenaces populistes. “No podem seguir com fins ara a la UE. Ajudaré a tornar Europa a la gent i a restablir el vincle entre els ciutadans i la Unió Europea. Vull obrir un nou capítol a la UE”, ha dit. Weber també aposta per reforçar el model social europeu i els valors del Vell Continent que “estan sent amenaçats des de fora i des de dins” i promet “un nou començament i més democràcia”.

Decisió del PPE, al novembre

Notícies relacionades

El camí, no obstant, no el té gens aclarit. Més enllà de la seva falta d’experiència en un govern, destaca la tebiesa amb què ha respost a la desafiadora actitud del primer ministre hongarès,Viktor Orbán, que forma part del PPE, el grup de més pes a la Cambra. Els rumors sobre la seva candidatura es van intensificar la setmana passada quan es va filtrar, a falta de la confirmació de la CDU, el recolzament de la cancellera alemanya,Angela Merkel. La decisió final, no obstant, la tindrà el congrés del PPE que se celebrarà a Hèlsinki el 8 i 9 de novembre. Altres noms que reflexionen sobre la possibilitat de presentar-se són el del negociador en cap de la UE per al ‘brexit’, l’excomissari i exministre francès, Michel Barnier, i l’exprimer ministre finlandès, Alexander Stubb.

A més del president de la Comissió, la UE haurà d’elegir nou president del Parlament, del Consell Europeu, de la diplomàcia europea i també el nou president del Banc Central Europeu, ja que el càrrec que ocupaMario Draghi expira el 31 d’octubre de l’any que ve. Un lloc en el qual Merkel desitjava col·locar el president del Bundesbank,Jens Wiedmann, però al qual ha renunciat per la fèrria oposició francesa. Ara toca moure fitxa als altres grups polítics i Estats membres en una partida que no ha fet més que començar.