Els xinesos no volen més fills

La numismàtica pot orientar entre els arcans de la política xinesa. Aquell segell encunyat el 2016 per saludar l’Any del Mico que mostrava una família amb dos micos va anticipar la jubilació de la política del fill únic (OCP, per les seves sigles angleses). El presentat la setmana passada sobre l’Any del Porc que ve, amb tres garrins, suggereix la voladura d’una altra limitació. És una poètica revenja: el Govern s’esforça que els xinesos tinguin els fills que els van prohibir en el passat i aquests tenen ara plans diferents.

L’OCP va perfilar durant gairebé quatre dècades el desenvolupament econòmic i social del país més poblat del món. L’experiment demogràfic més gran de la història va ser aprovat el 1979, dues dècades després que la Xina patís la pitjor fam de la història moderna. El creixement demogràfic del 20% anual provocava comprensibles suors fredes al Govern i, després de molts càlculs que incloïen factors com a població i tones de gra, va néixer l’OCP.

400 milions de naixements menys 

La llei va complir els seus objectius: va estalviar 400 milions de naixements a la Xina i a tot el món, un alleujament en un context global d’escassetat de recursos. El país encara pateix una relació crítica entre població i terra cultivable o reserves aqüíferes, així que no és difícil imaginar el col·lapse amb uns altres 400 milions de xinesos (100 més que la població nord-americana actual). La reducció de la pobresa mundial en les últimes dècades es concentra a la Xina i hauria sigut impossible sense aquesta política.

La llei va frenar la fertilitat de 2,8 a 1,7 nens, va augmentar l’esperança de vida dels 65 als 75 anys, va esperonar l’economia i va millorar les condicions de vida de la majoria del poble. L’OCP, doncs, desborda aquests simplistes judicis sobre els avortaments i esterilitzacions forçoses dels primers anys. Després de la coerció hi va haver prou amb la persuasió. Va ajudar aquesta concepció confuciana que prioritza el bé de la comunitat sobre els drets individuals.

Envellit i en via de desenvolupament

Però molts demanaven en els últims anys que se li agraïssin els serveis prestats i se la jubilés. Els efectes col·laterals són tan nombrosos com inquietants. La Xina és el primer país envellit encara en via de desenvolupament. Avui compta amb un 15% de població per sobre dels 65 anys i serà del 25 % el 2040, el doble que a l’Índia. La proporció de dependència (relació entre població treballadora i jubilada) s’enfilarà del 36% el 2015, al 69,7% el 2050. Arran això, les autoritats busquen no envellir més el país.

S’endevina una pressió inassumible per al sistema de pensions i també per a una generació de joves urbanites, enfrontats davant de l’anomenat repte 4-2-1 o l’obligació de sostenir dos pares i quatre avis. La mà d’obra abundant i barata que ha alimentat la locomotora xinesa es reduirà en 170 milions durant les tres pròximes dècades, segons estimacions del Fons Monetari Internacional. I Pequín tem la conflictivitat social de 40 milions de solters que no podran complir el deure confucià de la descendència perquè falten dones. El país pateix el desequilibri més gran de gèneres del món (115 nens nascuts per cada 100 nenes). Aquesta simptomatologia d’una bomba de temps amb severes implicacions socials i econòmiques va motivar el final de l’OCP el 2015.

Poc entusiasme entre les parelles

El tebi entusiasme de les parelles ha desil·lusionat el Govern. El 2016 hi va haver 18,5 milions de naixements, un salt de dos milions respecte a l’any anterior, però el 2017 van baixar a 17,2 milions. La fertilitat segueix ancorat en 1,7, molt lluny del 2,1 necessari perquè la població es mantingui a llarg termini.

“Nohi ha solució ràpida per resoldre la baixa fertilitat, ni a la Xina ni a cap altre país. Veïns com el Japó o Corea han estat afrontant aquests reptes durant molt temps i les seves polítiques encara no han donat resultats significatius”, assenyala Yong Cai, professor de Sociologia de la Universitat de Carolina del Nord i estudiós de la demografia xinesa. Yong jutja que Pequín segueix aferrada a la doctrina malthusiana i al control centralista que veu en la població una càrrega que ha de ser controlada, ja sigui la fertilitat o la immigració. “Haurà de confiar que la seva gent prengui les seves pròpies decisions reproductives mentre els facilita un entorn atractiu, incloent la igualtat social i de gèneres”, conclou.

Un context poc estimulant

Notícies relacionades

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

El Senat nord-americà obre la porta a la prohibició de TikTok

La nova concepció de la família i la inflació embriden avui la demografia de forma natural. Els valors tradicionals han sigut escombrats per l’obertura i els joves urbanites xinesos esgrimeixen les mateixes raons que els occidentals per rebutjar les famílies nombroses: extenuants jornades laborals, llibertat, carestia de la vida... S’afegeix l’extrema competitivitat xinesa: els pares envien els seus fills a les millors escoles i paguen una infinitat d’activitats perquè triomfin i entenen preferible concentrar els recursos abans que dividir-los.   

Només una agressiva política econòmica amb desgravacions fiscals provocarà canvis substancials, afirmen alguns experts. Ara per ara el Govern utilitza mètodes més pedestres. Un editorial del Diari del Poble alertava dels efectes de la baixa fertilitat en l’economia i la societat en un editorial titulat “Els naixements són una qüestió familiar i també nacional”. Aquestes apel·lacions al patriotisme per procrear sonen estranys quan en parets de tot el país fins i tot es veu aquell vell lema d’“És preferible el col·lapse d’una família que el d’un país”.