Crisi migratòria

El cas del barco «Diciotti» causa un gran xoc institucional a Itàlia

La nau, amb 177 migrants, té permís per atracar a Catània però no al desembarcament

El Govern populista s'enfronta al president de la República i a la Unió Europea

barco-sicilia / periodico

3
Es llegeix en minuts
Rossend Domènech
Rossend Domènech

Corresponsal a Roma

ver +

El conflicte migratori entre els ministeris del Govern italià, la Unió Europea (UE) i la Presidència de la República va assolir ahir un punt inèdit, des que al març es va formar l’Executiu populista, integrat per la xenòfoba Lliga i els indignats –de vegades antagonistes i en alguns casos progressistes– del Moviment 5 Estrelles.

Després de cinc dies d’espera al mar, “la nau militar italiana Diciotti, amb 177 emigrants a bord, atracarà al port de Catània (Sicília)” segons va tuitejar ahir el ministre de Transporte, Danilo Toninelli. No obstant, al cap d’una hora, el ministre Matteo Salvini, vicepresident i titular d’Interior i sense competències sobre ports ni Defensa, va manifestar a través de les xarxes socials que “no existeix cap autorització, si abans la UE no respon sobre el repartiment dels 177 entre diversos països”, desautoritzant el desembarcament.

Mentrestant, la fiscalia d’Agrigento (Sicília) va obrir un sumari sobre el cas. En el sumari resulten implicades les autoritats de Malta, que “van empènyer” sense massa diplomàcia la barca dels emigrants cap a Itàlia, segons van poder comprovar els radars.

El sumari inclou també la seguretat dels rescatats, garantida per les diferents convencions de Ginebra, i les polítiques migratòries de Salvini, que intenta com sigui implicar la UE en els repartiments de migrants. “O els migrants són repartits a la UE o els tornarem a Líbia”, va dir el cap de la Lliga, fins i tot sabent que la “devolució en calent” està prohibida per les convencions de Ginebra, que Líbia no ha firmat mai.

“El Diciotti atracarà a Catània, els valerosos homes de la Guàrdia Costanera han complert el seu deure salvant vides humanes a tan sols 17 milles de Lampedusa (illa d’Itàlia). Europa, compleixi ara el seu paper”, va exigir el titular de Transports.

A l’espera de Brussel·les

Però, al cap d’una hora, Interior va emetre un comunicat en què assegurava “no haver donat cap autorització perquè atraqui el Diciotti fins que no tingui la certesa que els migrants se n’aniran a una altra banda”. “Esperem respostes d’Europa i fins que no arribin ningú baixarà del Diciotti”, afegia.

En les mateixes hores, arribaven a Presidència de la República centenars de missatges qualificant la situació d’”inacceptable”. L’alcalde de  Lampedusa, Totò Martello, va demanar al president, Sergio Mattarella, que “intervingui sobre el Govern italià per superar una situació inacceptable, sorgida d’un pols que és més polític que humanitari”.

El Ministeri d’Exteriors va enviar per primera vegada dues comunicacions a la Comissió Europea i a l’Alta Representant de la UE, Federica Mogherini, en què demana que la Unió intervingui en l’assumpte i ofereixi a Itàlia un repartiment dels migrants. Fins aquest dilluns, Itàlia havia resolt el problema a través de contactes bilaterals amb els altres membres de la UE, mentre que en aquesta ocasió s’ha dirigit directament a la cúpula comunitària.

Els fons de la UE

Notícies relacionades

Salvini va declarar que “o Europa recorda que existeix o bé Itàlia deixarà de ser un camp de pròfugs on tothom arriba, es queda i els italians paguen”. No va fer cap referència el líder de la xenòfoba Lliga als fons que la UE ha donat a Itàlia al llarg dels últims anys. “Ja hem col·laborat de sobres, perquè en els últims anys han desembarcat a Itàlia 700.000 persones”, va afegir Salvini, obviant que a Itàlia aquests 700.000 expatriats ja no existeixen, perquè han viatjat clandestinament a altres països europeus. L’última comptabilitat d’Interior xifra en uns 190.000 els immigrants a terra italià.

Des de començament d’any, han arribat més migrants a Espanya que a Itàlia, perquè a causa de la política de “ports tancats”, els traficants de persones han desviat les rutes des de Líbia cap a Algèria i el Marroc.