Així era el pont Morandi, que s'ha esfondrat sobre Gènova

El pont Morandi sobre Gènova, del qual aquest dilluns s’ha ensorrat un tram d’uns cent metres de longitud té 1.182 metres i una altura de 90 metres.

UPDATE [14.08-12:40] #Genova CROLLA PONTE #MORANDI #AUTOSTRADA #A10 #Genova-Ventimiglia tra A7 #Milano-Genova e Genova Aeroporto #PonteMorandi pic.twitter.com/OS0thriPhf

— Emergenza24 (@Emergenza24) 14 de agosto de 2018

Va ser construït entre el 1963 i 1967 i uneix l’autopista A10, que arriba des de la frontera de França, ambl’A7  cap a Milà (nord).

► Segueix en directe les últimes notícies sobre l’ensorrament de Gènova

sobre l’ensorrament de Gènova

El viaducte transcorre sobre una zona urbana en la qual hi ha centres comercials, edificis residencials i àrees industrials.

L’obra porta el nom de Riccardo Morandi, l’enginyer que el va dissenyar, i creua el rierol Polcevera entre els districtes de Sampierdarena i Cornigliano. Construït per la Societat Italiana d’Oleoductes, és conegut com el 'Pont de Conducta', per la companyia que el va construir, però també 'Pont de Brooklyn', per la seva forma, que recorda vagament al famós pont nord-americà.

Notícies relacionades

El Rei apel·la a la necessitat del desenvolupament sostenible

Sánchez s’afegeix a Macron en favor d’una ecotaxa als bitllets d’avió

 Des de la seva construcció, el pont sempre ha sigut discutit; al llarg dels anys ha sigut objecte d’un manteniment profund. “El viaducte de Morandi va presentar immediatament diversos aspectes problemàtics, a més de l’augment en els costos de construcció estimats”.  Aquesta és l’avaluació que l’enginyer Antonio Brencich, professor associat d’edificis de formigó armat a la Universitat de Gènova, va llançar en un article publicat a Ingegneri.info el 29 de juliol de 2016.

Als anys 80, segons l’expert, el viaducte va patir desplaçaments de les estructures de coberta diferents dels previstos en la fase de disseny.