DISTENSIÓ A ÀSIA

Les dues Corees acorden una nova cimera al setembre

La cita, la tercera dels dos mandataris, preveu continuar amb el pla de desnuclearització de la península marcat a la cita passada

En trobada té com a teló de fons el refredament dels compromisos de Singapur, firmats per Kim Jong-un i Trump

20180813 403844 corease 1 1 / periodico

3
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

Kim Jong-un rebrà Moon Jae-in a Pyongyang al setembre. L’anunci de la tercera trobada entre els presidents de les dues Corees arriba ambl’eufòria inicial del procés de desnuclearització enterrada i sentint ja les previsibles turbulències. Són dies aspres entre Corea del Nord i els Estats Units, frustrats per l’escassa empenta aliena per complir els compromisos de Singapur. Són dies, en definitiva, perquè l’admirable Moon aplani de nou el camí.

Kim i Moon es veuran en algun moment indeterminat del mes vinent. Els negociadors, que han acordat la cita al llogarret fronterer de Panmunjon, no van revelar la data. No van aclarir si Kim va suggerir el dia 9, quan celebrarà el 70è aniversari de la fundació del país amb pompa, confetis i la innegociable desfilada militar. Corea del Nord denuncia que la seva intenció de certificar el final del seu aïllament ha sigut  torpedinada per les pressions de Washington perquè els dirigents internacionals desatenguin les invitacions. Moon donaria una mica de brillantor a una llotja d’autoritats que, amb o sense pressions nord-americanes, es preveu poc llustrosa.

Ri Son Gwon, negociador del sud a Panmunjon, va aclarir les preguntes sobre la data i va al·ludir a la rellevància de la cimera. “Si els assumptes que es van tractar a les converses intercoreanes i altres reunions no es resolen, llavors podran emergir problemes imprevistos i tots els punts de l’agenda es trobaran amb obstacles”, va alertar. Aquesta acumulació d’abstraccions apunta als esforços de Seül, principal artífex del procés de pau, per l’ambient enrarit entre Pyongyang i Washington.

Estat teòric de guerra

Moon i Kim ja es van trobar a la frontera l’abril i el maig. En aquelles cimeres presidencials, les primeres en una dècada, es van segellar els compromisos per la pau en una península encara en estat teòric de guerra i es va encaminar la reunió de Singapur entre Kim i Trump. El president nord-americà va airejar l’èxit de les negociacions, va anunciar que la desnuclearització començaria immediatament i va decretar el final del problema nord-coreà. Els mesos següents han aigualit el seu triomfalisme i només els ignorants o els cínics se’n poden sorprendre. Els experts ja havien alertat que un acord de desnuclearització exigeix anys de negociacions i molts més per ser implementat.

Aquell acord, a penes mig foli amb vaporoses referències a la pau i a l’enteniment entre pobles, no contemplava cap garantia de compliment: ni el lliurament d’un llistat detallat d’armes i instal·lacions, ni la fiscalització del desarmament per inspectors internacionals, ni un calendari. El procés va quedar en mans de la bona fe de les parts i avui tots dos acumulen retrets.

Els Estats Units afirmen que les anàlisis d’imatges satel·litàries revelen que Pyongyang continua fabricant míssils intercontinentals en la seva base de Sanumdong i està ampliant unes altres instal·lacions lligades al seu programa nuclear. El secretari d’Estat, Mike Pompeo, va informar dues setmanes enrere al senat que Pyongyang elabora urani i plutoni. Aquesta presumpta violació dels compromisos firmats ha tornat el protagonisme als falcons de Washington, visiblement incòmodes amb el desglaç. Avisen que la paciència s’esgota i lamenten que Pyongyang no hagi correspost a gestos com la cancel·lació d’exercicis militars conjunts amb Corea del Sud a la península. Mitjans nord-americans asseguren que Pyongyang ha rebutjat les peticions de destruir el 60% del seu arsenal atòmic.

Moratòria unilateral

Notícies relacionades

El relat nord-coreà és oposat. Pyongyang recorda que va aprovar una moratòria unilateral de llançaments de míssils i assajos nuclears, va alliberar presoners nord-americans, va tornar les restes de soldats morts a la guerra i va destruir la seva principal sitja nuclear per salvar una cimera que Trump havia amenaçat de cancel·lar. I que encara espera que els Estats Units aixequin només una de les sancions que escanyen la seva economia. La disparitat d’interpretacions va quedar remarcada en l’última visita de Pompeo a Pyongyang: Kim no li va concedir audiència, a diferència de les dues anteriors, i la premsa va enlletgir la seva actitud de gàngster per arribar amb moltes exigències i cap contrapartida. Corea del Nord va acusar aquesta setmana Washington d’utilitzar el “vell guió” de les sancions i va assegurar que mai renunciaria als seus “coneixements” nuclears perquèl’hostilitat nord-americana és irremeiable. Aquesta subtil al·lusió als coneixements, en lloc de l’arsenal o les instal·lacions, no viola l’acord de Singapur. 

Així està el partit: Pyongyang exigeix el final de les sancions econòmiques i un tractat de pau que la faci sentir-se menys amenaçada i Washington s’oposa fins que no vegi símptomes més clars de desarmament. Les esperances descansen de nou en Moon, un tipus discret i pacient que toreja amb els dos líders més llevantins i egòlatres del planeta.