Herois a la cova, pàries a la terra

Alguns dels nens van emergir de la cova a un país aliè. La gesta tailandesa de rescatar amb vida els 12 adolescents de la gruta inundada, el 9 de juliol, ha permès focalitzar la situació dels apàtrides a Tailàndia, una comunitat semiclandestina que fa dècades que lluita pels seus drets. No és menys complex sortir d’aquest laberint jurídic que de les estretes galeries de Tham Luang. 

Tres dels nens i l’entrenador de l’equip de futbol Senglars Salvatges no podran assistir a cap partit del Manchester United ni disfrutar d’altres desenes d’invitacions globals perquè ni tan sols poden jugar els partits més enllà dels límits provincials de Chiang Rai. Els apàtrides no viatgen, no voten, no compren propietats ni es casen. El seu accés a l’educació superior és complicat i tenen prohibit fer-se militars, metges, enginyers o arquitectes.

Racisme latent

L’assumpte ha sigut debatut durant anys, corrobora Pavin Chachavalpongpun, professor d’estudis del sud-est asiàtic de la Universitat de Kyoto. “Però els tailandesos són racistes i molts creuen que els apàtrides són una càrrega. No crec que provoqui grans canvis, perquè la immigració no és un tema atractiu i podria perjudicar el Govern”, explica.

Bangkok té censats 486.000 apàtrides, dels quals 146.000 són menors. Alguns activistes eleven la primera xifra fins a 3,5 milions, el 4% dels 70 milions de la població total. El mosaic ètnic de la regió s’ha mogut durant generacions per les poroses fronteres de Tailàndia, Laos, Birmània i la Xina. Molts han perdut en aquest tràfec la seva identitat, sense país que els reclami ni accepti.

Entre els senyors de la guerra i la prostitució

Són els akha, lahu, lisu, shan, karen i hmong. Les guerres, la gana o l’anhel d’una vida millor incentiven la immigració. El veí Triangle de l’Or (una regió que comprèn terreny de Laos, Tailàndia i Birmània) té una merescuda reputació del salvatge oest, un còctel de narcotraficants, senyors de la guerra, joc i prostitució.

Molts refugiats acaben a Tailàndia, el país més acabalat de la regió, a través de la província de Chiang Rai. El carrer principal de Mae Sai acaba al pas fronterer cap a Birmània. En aquesta localitat rural, on els arrossars conviuen amb els nous centres comercials, hi ha la cova de Tham Luang.

Varietat ètnica

La proporció d’indocumentats dels nois de la cova és consistent amb el de l’acadèmia dels Senglars Salvatges: ho són una vintena dels seus 80 jugadors. L’escola Ban Wiang Phan, amb un 20% de nens apàtrides, il·lustra la riquesa ètnica de Mae Sai. Són descrits com més esforçats en l’estudi per alliberar-se de les seves vides aspres. Els seus pares malviuen com a treballadors de la construcció o són venedors ambulants.

Suchat, de 13 anys, va abandonar l’any passat els Senglars Salvatges perquè els entrenaments acabaven massa tard. És un dels molts apàtrides que cada dia creua la frontera birmana amb bicicleta. Prové de la província Wa, un territori assolat durant dècades pels enfrontaments entre la guerrilla i l’exèrcit birmà. El seu pare va voler evitar que, com tants altres nens, fos enrolat pels rebels. El va enviar a casa de la seva tia, pròxima a la frontera, perquè estudiés anglès a Tailàndia i pogués treballar en el sector turístic. Pretén la nacionalitat per viatjar i ignora la resta de privacions del seu estatus. “Vull recórrer tot Tailàndia, m’agradaria veure alguna vegada el mar”, assenyala. Elegeix Pattaya, potser perquè l’han informat malament: les seves platges són un grapat de roques i la localitat és cèlebre per ser el més gran bordell asiàtic.

Una expectativa millor 

En una vella motocicleta creuen cada matí el lloc fronterer Sirigon, la seva germana petita i el seu pare. Aquest compra pa a Tailàndia i el ven a l’altre costat de la frontera. “Vull viure aquí, Tailàndia és més neta i l’educació és millor. Els professors ens cuiden molt”, revela Sirigon, d’11 anys, amb el seu uniforme blanc impol·lut. A l’escola es respira un sa clima integrador. Tots es comuniquen en tailandès i no hi ha episodis discriminatoris, prometen professors i alumnes.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

El procés per aconseguir la ciutadania exigeix acreditar que s’ha nascut a terra nacional, que algun dels pares pertany a un grup ètnic reconegut o que s’ha residit a Tailàndia 10 anys. És un camí burocràtic complex, llastat per la falta de personal i interès governamental i que només la corrupció pot accelerar. Molts ni tan sols ho intenten.

El comportament de Tailàndia permet lectures oposades. Els apàtrides no tenen drets bàsics, però tenen garantides l’educació i la sanitat bàsica. Els nens de Ban Wiang Phan disfruten de classes, llibres de text, menjar i un uniforme per semestre. És un esforç admirable d’un país encara amb moltes urgències socials quan altres de l’opulenta Europa neguen l’entrada als vaixells de refugiats i amunteguen cadàvers a les seves platges.