La lentitud i el caos marquen la reunificació de famílies immigrants als EUA

Els retrobaments han deixat una infinitat de moments emocionants, alguns de bonics, altres de profunda tristesa. Entre els pares que han pogut reunir-se amb els seus fills després que fossin separats a la frontera per la política de “tolerància zero” de l’Administració Trump, alguns han descrit situacions que posen en evidència el trauma experimentat pels nens després de mesos de forçosa orfandat. Han explicat com els seus fills no els van reconèixer després del retrobament o com el seu caràcter hauria canviat. Això és el que va pensar Ever Mejía a l’abraçar el seu fill de tres anys, tres mesos després que el nen fos internat en un alberg de Michigan mentre el pare esperava tancat en un centre de detenció de Texas. El xaval ha deixat pràcticament de parlar. “Ha canviat la seva personalitat. Éscom si portés la tristesa dins”, li ha dit al Wall Street Journal.  

Gairebé un mes desprésd’interrompre la política de separació familiar dels immigrants indocumentats detinguts a la frontera mexicana, l’Administració Trump ha posat en marxa les reunificacions, però el procés està sent lent i complicat, caòtic i opac. Les autoritats van declarar fa uns dies que pretenen reunir unes 200 famílies al dia per complir amb el termini marcat per un jutge federal, que va fixar el 26 de juliol com a data límit per tornar els seus familiars els més de 2.600 nens separats dels seus progenitors. Pero pocs creuen que l’operació es completi a temps, i a l’Administració no sembla preocupar-li massa. “Jo tinc una solució”, va dir el president Donald Trump fa alguna cosa més d’una setmana. “Diguin-li a aquesta gent que no entri al nostre país il·legalment”.

Trump va respondre així al primer delsterminis incomplerts, que obligava el Govern a reunificar els nens menors de cinc anys abans del 10 de juliol. Segons les xifres oficials, només 63 dels 102 menors d’aquesta edat s’han reunit amb els seus. La resta han sigut declarats “inelegibles”,ja sigui perquè els seus pares tenen antecedents penals, perquè no s’ha pogut demostrar la relació de parentiu amb les proves de l’ADN o perquè han sigut ja deportats fora dels EUA, una situació que deixa els nens restants en uns llimbs, i que ha sigut durament criticada al Congrés.

“Mai hi va haver intenció ni es va dissenyar un sistema per reunir aquests nens amb els seus pares”, va dir la senadora demòcrata, Kamala Harris, després dels responsables d’immigració es reunissin aquesta setmana amb els representants del Comitè Judicial de la Cambra Alta. “De manera que el que hem vist últimament ha sigut un absolut pandimoni”. Els advocats dels immigrants afirmen que a alguns pares se’ls ha demanat que paguin el cost de la reunificació, que en molts casos implica trasllats des de diferents estats.

De moment, els tribunals han ordenat l’Administració que paralitzi les deportacions de pares fins que es completi la reunificació perquè diversos rumors citats pels advocats apunten a què hi haurà “deportacions massives” quan les famílies es reuneixin. Moltes aspiren a demanar asil als EUA, però les seves opcions per aconseguir-ho són mínimes. Fa unes setmanes l’Administració de Trump va aprovar una directiva que invalida l’asil per motius de violència domèstica i violència perpetrada per les colles, dos dels principals motius que han expulsat centenars de milers de centreamericans dels seus països d’origen.

Mentre l’Administració prova de desembussar l’embut per complir amb els terminis dels tribunals, creixen les denúncies judicials pelmaltractament  que els nens estarien rebent als centres d’acolliment gestionats per companyies privades i els centres transitoris d’internament de la Patrulla Fronterera. Una demanda recent del Center for Human Rights and Constitutional Law recull els testimonis de més de 200 nens i pares separats.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Descriu situacions “xocants i atroces”, com la d’una nena hondurenya de 10 anys que va passar diversos dies tancada en una cel·la “gelada” de la Patrulla Fronterera i tan plena de nenes que algunes van haver de dormir a terra. Per menjar els van donar entrepans congelats, amb un pernil dolç de “color negre” i algunes van haver de beure del lavabo perquè l’aigua que els van portar tenia un intens gust de clor. D’allà la van traslladar a una altra cel·la sense finestres, com es fa amb els presos incomunicats.

D’altres expliquen històries semblants. Dies sense poder dutxar-se. Guardes que els desperten diverses vegades a la nit. Guardes que els insulten per plorar o queixar-se. Habitacions amb llums sempre encesos. Normes internes que impedeixen els nens tocar-se, fins i tot els germans. “El tractament rebut per aquests nens equival a tortura”,li ha dit al Huffington Post Peter Schey, el director del centre de drets humans que ha presentat la demanda. “Observem una política de gana, deshidratació i insomni forçosos, combinada amb insults rutinaris i assalts físics”,ha afegit Schey.