Anar al contingut

FERIDES DE GUERRA

Els nens iraquians continuen sent perseguits pels horrors del conflicte

Un informe de Save the Children revela dades tràgiques sobre la salut mental dels petits habitants de Mossul després de l'ocupació d'Estat Islàmic

El Periódico

Els nens iraquians continuen sent perseguits pels horrors del conflicte

FADEL SENNA

Un informe recent de l’organització Save the Children intenta conscienciar sobre les condicions dels nens i els adolescents iraquians que estan intentant recuperar la normalitat de les seves vides a la ciutat de Mossul, després haver-hi viscuts durant anys la violència extrema de la guerra i els horrors de l’ocupació d’Estat Islàmic. Un any després que els milicians d’EI van ser expulsats de Mossul, encara és difícil de sanejar les ferides i oblidar els records del conflicte. Centenars de milers de nens i nenes continuen sent víctimes de depressió i d’extrema ansietat, i tenen seriosos problemes emocionals.

Els nens de Mossul s’han quedat amb la sensació que cap lloc no és segur. L’informe indica que el 80% de nens entrevistats han afirmat que no se senten segurs caminant sols pel carrer i que la meitat no se senten tranquils sense els pares. Rahaf, una nena de tot just 10 anys que va ser rescatada a l’haver-se quedat atrapada entre la runa de casa seva després que una explosió matés tota la seva família, ara viu amb por de qualsevol soroll. Tots els sons li recorden els de les bombes caient. L’oncle amb qui la petita òrfena viu ara ha explicat que tem poder ser bombardejada en qualsevol moment. 

Dades tràgiques

L’informe de Save the Children, organització líder en la defensa dels drets de la infantesa a tot el món, indica dades tràgiques: gairebé la meitat d’aquests nens se senten tristos tota l'estona, i només 1 de cada 10 aconsegueix recordar alguna cosa feliç de la seva vida. A molts adolescents entrevistats no els agrada el que són, i el 72% de les persones a càrrec d’aquests nens pateix depressió. El 90% se senten inútils davant la incapacitat de tornar als petits habitants de Mossul la serenitat de la infantesa. A més, la salut mental dels adults s’ha vist tan afectada pel conflicte que els nens gairebé no reben suport, fet que empitjora encara més la seva situació. Com que no poden recórrer als seus pares o cuidadors, els nens no parlen gens dels problemes a què s’enfronten i s’allunyen de tot el seu entorn. Alguns s’autolesionen i hi ha el drama d’intents de suïcidi d’adolescents

Ana Locsin, directora de Save the Children a l’Iraq, explica que "no exterioritzar els problemes posa en risc als nens a tenir baixa autoestima, a aïllar-se i tenir comportaments suïcides i empitjora els símptomes de depressió i ansietat", i afegeix que "si la sensació de seguretat dels nens no es restableix i els pares no reben ajuda, els menors seguiran angoixats i això podria produir-los problemes de salut mental a llarg termini". 

Tornar a les escoles 

Una solució seria trobar suport a les escoles, però moltes, gairebé la meitat, han sigut destruïdes durant la guerra. Tornar a l’escola és una altra lluita per als nens, i de totes maneres gairebé un terç dels adolescents afirma que no se senten segurs a les aules. De fet, molts d’aquests nens han passat els seus anys de formació sota l’ISIS, que ha transformat les seves escoles en camps de batalla i ha assassinats els seus amics a les classes. "L’escola ja no es considera un lloc protegit per a la infantesa", ha declarat Locsin. 

Fahad és una nena de 12 anys, i la seva escola té les parets danyades per la guerra. "No em sento bé a classe. Un franctirador va apuntar els nens per quan els pares i mares vinguessin a buscar-los podria afusellar tota la família", va explicar la petita. Les escoles no es van salvar de la guerra, sinó que es van convertir en primeres línies de batalla. 

Prioritat a la protecció de la infantesa 

El 2018 el finançament de les Nacions Unides per als programes de salut mental per a nens i nenes a l’Iraq només ha cobert el 7% del que es va sol·licitar al principi. Save the Children demana a la comunitat internacional que prioritzi la protecció de la infantesa i augmenti els fons per millorar la seva salut mental i psicosocial. També es va pretendre que el Govern iraquià elaborés una política nacional sobre salut mental per a la infantesa i les famílies afectades per la guerra. S’han de prendre mesures per garantir que els nens tinguin accés als serveis bàsics, entre els quals hi ha l’educació, i es puguin sentir segurs caminant i jugant a l’aire lliure. 

"El futur de l’Iraq depèn del desenvolupament dels nens i nenes perquè es puguin convertir en adults sans i segurs ", ha conclòs Locsin.