Tempesta política a Grècia i Macedònia pel canvi de nom

Grècia i Macedònia han tardat 27 anys a posar-se d’acord. Aquest dimarts, el primer ministre hel·lè, Alexis Tsipras, i el seu homòleg macedoni, Zoran Záev, semblava que ho havien aconseguit. Macedònia rebria, a la fi, un nom real i no un de temporal. Van pactar que seriaMacedònia del Nord, que substituiria el tediós i difícil de pronunciar Antiga República Iugoslava de Macedònia, fórmula com el país balcànic és reconegut oficialment al’ONU. 

Però 48 hores després l’acord sembla tocat de mort. L’oposició a Tsipras, aquest dijous, presenta una moció de censura contra el primer ministre. Tots els partits, inclòs el soci de Govern de Syriza, el dretà i nacionalista ANEL, estan a favor de la moció i en contra de l’acord amb Macedònia: el pacte és només avalat per Syriza i la formació centrista Potami. L’Executiu de Tsipras, amb 151 vots a favor sobre els 300 diputats del parlament grec, està a la corda fluixa.

«Estem davant d’una situació sense precedents a Grècia. Un primer ministre sense una majoria clara al Parlament que està disposat a comprometre el seu país en una situació impossible. L’acord [amb el Govern macedoni] és profundament problemàtic», ha dit aquest dijous el líder del partit conservador Nova Democràcia, Kyriakos Mitsotakis.

Sense solució

Sense solucióDes que és un país independent (1991), Macedònia, habitada per dos milions de persones, ha viscut atrapada pel seu nom. Grècia no accepta que el nom oficial del país sigui Macedònia ja que, segons Atenes, Macedònia ja existeix i és una regió grega. Els dos països, a més, considerenAlexandre el Gran  com a patrimoni nacional exclusiu; en reclamen el llegat per a ells.

El nou nom, Macedònia del Nord, reconeix l’existència implícita d’una Macedònia del sud, però encara així els sectors nacionalistes grecs no estan contents: el pacte estipula que el gentilici del país exiugoslau serà només ‘macedoni’. Això, per a ells, és inacceptable. Aquest divendres ja hi ha una manifestació convocada a la plaça Sintagma d’Atenes  en protesta a l’acord.

Rebuig a Macedònia

Rebuig a MacedòniaEl pacte tampoc no agrada una mica més al nord. Ha sigut negociat pel primer ministre del país, socialdemòcrata, i els sectors conservadors el rebutgen obertament. El president macedoni no el ratificarà. «La meva posició és final i no sucumbiré a cap pressió, xantatge o amenaça. No recolzaré ni firmaré un acord tan nociu», ha dit Gjorge Ivanov. El president té poder de veto.

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

La falta d’acord entre Grècia —membre del’OTAN  i de la Unió Europea—i Macedònia bloqueja les expectatives del país exiugoslau d’unir-se als dos clubs. Un pacte serviria per poder començar el procés d’adhesió. Però segons l’opinió dels conservadors macedonis, l’acord és “tan dolent” que ni la possibilitat d’entrar a l’OTAN i la UE “no serveix com a excusa per acceptar-lo”.

Eslovènia, Sèrbia, Kosovo, Bòsnia i Hercegovina i Montenegro, els països que abans formaven la federació iugoslava es diuen, ara, Eslovènia, Sèrbia, Kosovo, Bòsnia i Hercegovina i Montenegro. No Macedònia: el seu nom oficial i suposadament temporal és Antiga República Iugoslava de Macedònia. Sembla que seguirà sent-ho.