TROBADA HISTÒRICA

Trump diu que Kim «ja està destruint els seus principals centres nuclears»

Tots dos mandataris acorden la «completa desnuclearització» de la península coreana a la cimera de Singapur

El president dels EUA diu que la reunió ha anat «millor de l'esperat» i el líder nord-coreà assegura que «el món veurà un gran canvi»

trump4 / AP

trump4
ST01. SINGAPUR (SINGAPUR), 12/06/2018.- El presidente de los Estados Unidos, Donald J. Trump (d), y el líder norcoreano, Kim Jong-un (i), se dan la mano al comienzo de una cumbre histórica hoy, martes 12 de junio de 2018, en el hotel Capella en la isla de Sentosa (Singapur). Trump y Kim Jong-un se dieron un apretón de manos al inicio hoy de su histórica cumbre en Singapur, la primera de la historia entre los dos países. EFE/KEVIN LIM/THE STRAITS TIMES/SPH/SOLO USO EDITORIAL

/

8
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

El president nord-americà, Donald Trump, ha dit que el líder nord-coreà, Kim Jong-un, li va manifestar durant la cimera a Singapur que Corea del Nord “ja està destruint els seus principals centres de proves nuclears”. També ha afirmat que suspendrà les maniobres militars a la península coreana i que està disposat a visitar Pyongyang en “el moment oportú”. Trump ha fet aquestes declaracions a la roda de premsa posterior a la cimera, celebrada a l’Hotel Capella, a l’illa de Sentosa, Singapur.

La històrica reunió va arrencar passades les nou del matí d’un dia assolellat. Des de l’esquerra, Kim Jong-un s’apropa amb pas marcial i vestit tradicional coreà. Des de la dreta, Donald Trump camina amb la sobrietat de les cites amb la història en vestit fosc i corbata. De fons, una col·lecció de banderes de tots dos països compartien els colors blanc, blau i vermell. Els dos mandataris van estrènyer les seves mans amb rigor diplomàtic primer i van relaxar després la cara amb lleus somriures. És la foto que el món ha esperat durant dècades. A més, i més important que la foto, Trump i Kim han firmat una declaració conjunta que inclou el compromís de Corea del Nord d’avançar cap a la “completa desnuclearització de la península coreana”. En aquest sentit, Trump ha avançat que el procés de desnuclearització començarà “molt ràpid”.

Un lleuger posat del president nord-americà va convidar el seu homòleg nord-coreà a caminar junts pel corredor colonial cap a la sala privada. Allà van atendre durant un parell de minuts la premsa. “Tindrem una gran relació”,va aventurar Trump. “Hem superat molts obstacles fins a arribar fins aquí”,va aclarir Kim. “Serà un èxit”,va insistir Trump. “Avui vencerem els vells perjudicis que entorpien el nostre camí”, va corroborar Kim. 

L’ambient optimista s’ha confirmat al final de la reunió de tres hores i mitja quan tots dos líders han sortit de la sala on han compartit un àpat per fer un passeig. "La reunió (amb Kim) ha sigut realment fantàstica. Hi ha hagut molts avenços. (Ha sigut) el màxim. Millor del que ningú no podria haver esperat”, ha assenyalat Trump en unes breus declaracions a la premsa durant el passeig amb el líder nord-coreà. “Firmarem ara mateix”, ha afegit el president dels EUA, sense precisar si es referia a la rúbrica d’una declaració conjunta o a un altre tipus de document.

Poc després tot dos líders han procedit a firmar un document que Trump ha qualificat de “molt important”. Per la seva part, Kim ha assenyalat: “Hem tingut una reunió històrica. Hem decidit deixar el passat enrere. El món veurà un gran canvi. Vull expressar el meu agraïment al president Trump per fer realitat aquesta cimera”.

Invitació a la Casa Blanca

El president dels EUA tampoc no ha estalviat compliments per al seu homòleg nord-coreà. “Estem desenvolupant un vincle molt especial”, ha dit. “La situació canviarà molt respecte al passat”, ha assegurat. “Hi ha hagut molt bona voluntat, molt treball i molta preparació. Estem molt orgullosos del que ha ocorregut avui”. “Hem tingut un gran dia i hem après molt l’un de l’altre i dels nostres països”, ha afegit. Quan li han preguntat què ha après del dirigent nord-coreà, Trump ha afirmat: “És un home amb molt talent i que estima el seu país”.

Trump ha avançat que el procés de desnuclearització començarà “molt ràpid” i que ha convidat Kim Jong-un a la Casa Blanca.  Per la seva part, Kim ha reafirmat el seu compromís cap a una “desnuclearització completa de la península coreana”, segons consta en la declaració conjunta que han firmat tots dos. El document no esmenta l’exigència nord-americana d’una “desnuclearització completa, verificable i irreversible”, fórmula que suposaria l’abandonament de les armes i l’acceptació d’inspeccions, però sí que reafirma un compromís més genèric.

Trump s’ha compromès a proporcionar “garanties de seguretat” a Corea del Nord en l’acord firmat. El document també estableix que el secretari d’Estat dels EUA, Mike Pompeo, es reunirà en “la data més primerenca posible” amb un alt funcionari nord-coreà per continuar el diàleg bilateral sobre la desnuclearització. 

Oportunitat de pau

Singapur suposava l’oportunitat més sòlida per acabar amb l’enemistat que es remunta a mitjans del segle passat. Pyongyang ha sigut la pedra més pertinaç a la sabata nord-americana. Ho ha intentat tot: es va deixar les dents a la guerra de Corea (1950-1953) per arrencar un empat i després ha alternat el pal i la pastanaga. Obama sempre va rebutjar la reunió amb Kim per entendre-la com un premi als seus excessos.

La cimera va començar amb una reunió dels dos líders en solitud, sense assessors i només amb traductors, durant 45 minuts. Era el moment per a aquest presumpte sisè sentit negocial de Trump, que va aclarir en la vigília que no necessita estudiar l’assumpte perquè tot depèn de l’actitud. “És el meu toc, la meva sensació. És el que faig”, va explicar. Si hi ha acord o no, va assegurar, ho sabrà “en el primer moment”.

Les imatges dels respectius equips cara a cara a la taula va foragitar el risc d’una fugida llevantina de Trump. El nord-americà està integrat pel conseller de seguretat, John Bolton, el secretari d’Estat, Mike Pompeo, i el seu cap de Gabinet, John Kelly. En el nord-coreà destaquen la germana del líder, Kim Yo-jong, i el cap de la diplomàcia, Kim Yong-chol

La reunió ja és un èxit si atenem al fet que mesos enrere els dos líders es deien “petit home coet” “vell xaruc” mentre es creuaven imminents amenaces de destrucció massiva. És un èxit també que Corea del Nord declarés una moratòria de llançament de míssils i proves nuclears o que desmantellés la seva sitja atòmica. És un èxit que Trump fes el pas que els seus predecessors no es van atrevir. Però d’aquesta cimera s’espera que liquidi aquesta pesada dinàmica de tensió-distensió de la qual sempre surt Pyongyang en l’últim minut a canvi de prebendes. L’èxit definitiu rau a enterrar l’últim fòssil de la guerra freda i això passa per la desnuclearització de la península que Washington i Pyonyang diuen pretendre.

Tots dos tenen sobrades raons per a la desconfiança. Persisteixen els dubtes que Corea del Nord vulgui desprendre’s de l’instrument que ha permès la seva supervivència durant dècades. El context personal i nacional, tanmateix, permet l’optimisme. Kim Jong-un està en la seva trentena i la tradició dinàstica suggereix que morirà a palau. És dubtós que vulgui afrontar la resta de la seva vida com un proscrit global i tement atacs militars. Sembla més atractiva l’alternativa d’exercir la tirania dins de límits tolerables per Occident conservant la seva riquesa i poder. El seu passeig nocturn per Singapur com a turista i les seves autofotos amb diplomàtics locals metaforitzen aquests anhels de normalitat.   

Promeses reformistes

Influeixen també les urgències econòmiques. Kim Jong-un va arribar al poder aclarint que el benestar del seu poble era prioritari i va sonar contracultural en la tradició nacional. El líder va col·locar el desenvolupament econòmic en paral·lel al del programa militar i es va envoltar de reformistes que van copiar el full de ruta xinès. Ha evitat el col·lapse que buscaven les sancions i millorat la qualitat de vida de molts nord-coreans. Però alguns jutgen els progressos de massa lents i el país ja no és impermeable a l’entrada de DVD de contraban que arruïnen la versió del paradís socialista. Un estudi que manejava Pyongyang dècades enrere provava que el bloc soviètic va caure quan el poble es va adonar que a fora es vivia millor.

“Kim no busca només la foto, vol que la cimera funcioni. Necessita inversió estrangera i que s’aixequin les sancions per millorar les condicions de vida de la seva gent. Està en un punt crític, ha de fer alguna cosa amb l’economia”, assenyalava ahir Kim Jiyoon, experta de l’Institut Asan d’Estudis Polítics, en un plafó d’analistes a Singapur. “Corea del Nord s’ha quedat molt endarrerida en el conjunt asiàtic perquè ha de dedicar tots els seus recursos a la carrera militar i Kim Jong-un sap que ha d’arreglar això”, afegia John Delury, professor de la Universitat Yonsei (Seül).

Corea del Nord requerirà per a la seva obertura econòmica el mateix assossec de què va gaudir la Xina després de la visita de Richard Nixon a Pequín el 1972. Els precedents de Trump empenyen al pessimisme: la seva volatilitat, la seva afecció per la postveritat i els fets alternatius, la recent ruptura unilateral del tractat de desnuclearització amb l’Iran i les seves al·lusions a la recepta líbia que va acabar amb Gaddafi enderrocat i assassinat no apuntalen la confiança nord-coreana. El secretari d’Estat, Mike Pompeo, va prometre ahir que oferiran “unes garanties de seguretat diferents de les que els Estats Units han donat en el passat”, encara que no les va detallar.

Notícies relacionades

Alguns experts suggereixen el compromís multilateral per vèncer la por nord-coreana que Trump o futurs presidents es retreguin. “Les garanties de tercers països tranquil·litzarà Kim Jong-un. L’opció desitjable és que participin els integrants de les converses a sis”, assenyalava ahir Shawn Ho, investigador de l’Escola Internacional d’Estudis Internacionals S.Rajaratnam. Al·ludeix a aquell procés negociador entre totes dues corees, la Xina, Rússia, el Japó i els Estats Units que la dècada passada va fracassar pels recels generalitzats.

Els acords de 1994 i 2005 demostren que és molt més fàcil firmar-los que implementar-los i que les males interpretacions i suspicàcies esperen a qualsevol cantonada. L’exigència de Trump d’esbombar-se en un matí la desnuclearització ha basculat cap a la comprensió que seran necessaris anys (els experts parlen d’una dècada) i que el més urgent a Singapur és forjar els vincles de confiança. Qualsevol acord, tanmateix, haurà d’incloure aspectes com la llista detallada dels actius nuclears nord-coreans i un calendari per al seu desmantellament. El contrari, assenyalen els experts, no seran més que declaracions tan bé intencionades com vàcues que Kim i Trump vendran al seu mercat intern. De tot això depèn que l’èxit d’ahir no es redueixi a la foto que ompli les expectatives de posteritat dels dos líders més egòlatres del planeta.