Trump qualifica de "gran progrés" el fre nuclear de Corea del Nord

Punt final als excessos nord-coreans fins a nova ordre. Pyongyang ha suspès els llançaments de míssils de mitjà i llarg abast i els assajos nuclears. No passa un dia sense una bona notícia a la península. Divendres s’havia restablert la línia telefònica entre el despatx a la Casa Blava del president sud-coreà, Moon Jae-in, i la Comissió Militar nord-coreana que encapçala Kim Jong-un.

Corea del Nord ja acumulava més de quatre mesos sense pertorbar la comunitat internacional amb els seus abusos però el seu últim anunci no escasseja en simbolisme ni rellevància quan tot just falta una setmana per a la històrica cimera presidencial a la península. 

Es tracta d’«un avanç significatiu» que «crearà un ambient molt positiu per a l’èxit» de la reunió, va opinar Seül. «Són molt bones notícies per a Corea del Nord i el món. Un gran progrés», va aplaudir Donald Trump a Twitter. 

    

Pyongyang també va revelar que tanca la sitja nuclear de Punggye-ri, una zona muntanyosa que ha suportat els sis assajos des del 2006. L’esgotament de les seves estructures explica l’enfonsament d’un túnel que mesos enrere va deixar uns 200 morts i va generar la por global a un accident nuclear de conseqüències imprevisibles.

La decisió va ser presa en el plenari del partit de divendres i justificada per Kim Jong-un pel «clima de distensió i pau», segons l’agència oficial KCNA. Menys canons i més mantega per al poble, va venir a dir: «El partit i tota la nació han de prioritzar ara el desenvolupament de l’economia socialista». El llegat ideològic de Kim Jong-un serà la política «Byongjin», que des del 2013 persegueix tant el desenvolupament nuclear com l’econòmic. La tercera baula de la dinastia va prometre en els seus primers dies que prioritzaria el benestar de la seva gent, una pretensió contracultural al país, però aviat va caure en els afanys armamentistes dels seus antecessors. 

Brusc viratge

El brusc viratge cap a la diplomàcia del mateix líder que ha llançat més míssils en un lustre que els seus antecessors en més de tres dècades ha alimentat el debat sobre les seves causes. Uns defensen que va ser empès per la seva economia comatosa després de l’aplicació xinesa de les sancions internacionals. D’altres sostenen que els míssils intercontinentals llançats a finals de l’any passat amb la teòrica capacitat d’atacar els EUA suposen la meta del seu desenvolupament militar i li garanteixen una cadira a la taula de negociacions en igualtat de condicions.

    

El desenvolupament de les armes nuclears «és una gran victòria», va jutjar Kim Jong-un. I Punggye-ri pot ser tancat perquè «ja ha completat la seva missió» i no calen més assajos o llançaments de míssils, va afegir. Els experts més sòlids rebaten el triomfalisme nord-coreà i dubten que ja domini tècniques imprescindibles per enviar una bomba nuclear als Estats Units, com la seva miniaturització per calçar-la en el míssil o la protecció de les vibracions i els canvis de temperatura en la reentrada a l’atmosfera. Però les certeses pesen poc quan de bombes nuclears es tracta.

Treves anteriors

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Escòcia nomena Swinney nou ministre principal

L’anunci nord-coreà exigeix moltes reserves. Exclou els míssils de curt abast, que són suficients per atacar Corea del Sud i el Japó. I Pyongyang ja ha iniciat treves abans. Tot aquest escepticisme va arribar ahir del Japó. El president, Shinzo Abe, va agrair la suspensió però va recordar que la meta és «l’abandonament complet del desenvolupament missilístic i nuclear de manera irreversible i verificable». «Ho mirarem de prop», va afegir. El ministre de Defensa, Itsunori Onodera, va sostenir que «encara no ha arribat el moment perquè ni el Japó, ni els EUA, ni la comunitat internacional, alleugereixin la pressió».

La inèrcia empeny la península cap a la pau des que Kim Jong-un al·ludís al diàleg en el seu discurs d’Any Nou. Els experts i l’hemeroteca alerten dels excessos optimistes, però és evident que Corea del Nord no ha estalviat fins ara gestos per a un desenllaç feliç. En els últims mesos ha traspassat la pràctica totalitat de les seves línies vermelles: ha eliminat les seves objeccions a les maniobres militars de Washington i Seül que abans la descomponien perquè les entenia com a assajos d’invasió, ha retirat de la taula de negociacions la sortida de les 28.500 tropes nord-americanes de Corea del Sud i ha acceptat negociar el seu programa nuclear. Molt pocs pensaven setmanes enrere que arribaria tan lluny.