La pau s'obre pas a Corea

La península coreana cavalca sense brides cap a la pau a penes quatre mesos després que molts alertessin d'una guerra nuclear imminent. Cap observador sòlid es va creure aquelles amenaces d'aniquilació massiva que es van intercanviar Pyongyang i Washington, però això no treu rellevància al gir. Per a les enciclopèdies quedaran la visita recent a Pyongyang del director de la CIA, Mike Pompeo, i les aproximacions de les dues Corees per firmar l'anhelat tractat de pau. N'hi va haver prou que Kim Jong-un al·ludís al diàleg en l'últim discurs d'Any Nou perquè la regió comencés a generar esdeveniments històrics a ritme vertiginós.

A la cimera presidencial intercoreana del divendres 27 d'abril no li faltaven elements per ser històrica: serà la primera en més d'una dècada i recupera el simbolisme de la Sunshine policy, un rar període de distensió a les dues bandes del Paral·lel 38 a principis d'aquest mil·lenni. La revelació que podria anunciar-se un tractat de pau descarta que només es busqui la foto. Les dues Corees continuen en estat teòric de guerra des que la confrontació va acabar amb un armistici el 1953 i ni tan sols aquells admirables presidents sud-coreans liberals ho van poder solucionar.

Ara és Moon Jae-in, el seu hereu polític, el que s'ha proposat enterrar l'últim fòssil de la guerra freda. Ho va reconèixer un funcionari de la Casa Blava (la residència presidencial sud-coreana), que va subratllar les reserves: “No és una cosa que puguem fer nosaltres sols. Seran necessàries moltes discussions amb les parts implicades, Corea del Nord inclosa”. També negociaran que la Zona Desmilitaritzada, una franja fronterera amb la densitat d'armament i soldats més alta del món, faci honor al seu nom i recuperi el seu estat original.

85 míssils i quatre assajos nuclears

És paradoxal que Corea del Nord pugui tancar la pau amb el Kim més díscol de l'estirp. L'actual dictador ha llançat 85 míssils i ha practicat quatre assajos nuclears des que va arribar al poder, molts més que els seus dos antecessors en gairebé tres dècades. Donald Trump, president nord-americà, va aplaudir ahir les dues Corees per la negociació i va traslladar totes les seves “benediccions”.

L'acord de pau retallaria les possibilitats nord-americanes d'ordenar un atac fins i tot si la cimera entre Kim Jong-un i Trump acaba en un “catastròfic fracàs”, opina Tong Zhao, expert en seguretat del Centre Carnegie-Tsinghua. “Ajudaria a reduir les tensions i els riscos d'un conflicte militar seriós. Però els Estats Units probablement ho veurien amb preocupació perquè disminuiria la seva campanya de màxima pressió i aïllament per aconseguir la desnuclearització nord-coreana”, assenyala.

El camí cap a l'acord serà pedregós. El primer problema és de legitimitat: aquell armistici va ser firmat pels Estats Units, la Xina i Corea del Nord. Seül en va quedar fora i es discuteix si ara el podria anul·lar. Pyongyang, a més, ha buscat durant dècades firmar la pau només amb Washington perquè entén que són els dos únics litigants. La firma requeriria la supervisió de l'ONU o, com va aclarir un funcionari sud-coreà, l'acord posterior dels Estats Units i la Xina.

La incògnita de la desnuclearització

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

El segon problema és què pot oferir i exigir Corea del Nord. Seül ja ha aclarit que la desnuclearització és incondicional i cap expert creu que Pyongyang hi estigui disposada o, almenys, en els termes absoluts i verificables exigits. La península ha viscut períodes de distensió als quals han seguit altres períodes de gran bel·ligerància i només la carta nuclear els ha salvat del destí tràgic de Muammar al-Gaddafi o Saddam Hussein. Corea del Nord va firmar la dècada dels 90 un acord amb Bill Clinton que el seu successor, George Bush, va liquidar a l'incloure-la a l'Eix del Mal. El recent atac nord-americà amb míssils a Síria apuntala la certesa de la indefensió i juga en contra de les pretensions de Seül i Washington.

I per últim hi ha el context polític sud-coreà. Moon va guanyar les eleccions amb un 41% dels vots gràcies a la seva agenda social i el seu acostament a Pyongyang no genera un entusiasme massiu. L'esperen crítiques ferotges de la premsa de dretes si torna el dia 27 sense contrapartides tangibles a l'acord de pau.