Cuba gira full als Castro

"Nosaltres no estem fent la Revolució per a les generacions futures, si aquesta Revolució té èxit és perquè està feta per als seus contemporanis". Fidel Castro va pronunciar aquestes paraules el 1961, durant el monòleg que va passar a dir-se Paraules als intel·lectuals, una asserció que serveix per retratar el moment actual que viu Cuba. L'illa caribenya mira de reinventar-se lentament perquè la vella doctrina segueixi tenint algun sentit entre una població cansada de la penúria econòmica i sense la força que tenia abans per intentar reinventar la roda. Gairebé sis dècades després que els guerrillers de la Sierra Maestra prenguessin el poder, la família Castro deixarà de governar Cuba. Aquest dijous s'anunciarà el nom del successor de Raúl al capdavant de la presidència, un moment històric al qual els cubans assisteixen amb apatia perquè ningú els hi ha donat ni veu ni vot.

Serà un relleu cuinat des de les institucions cubanes, un canvi de noms que podria implicar també un tomb generacional més ampli, encara que hi ha poques expectatives que el rumb de l'última dècada raülista experimenti canvis significatius. L'Assemblea Nacional ha proposat aquest dimecres l'actual vicepresident, Miguel Díaz-Canel, de 57 anys, per substituir Castro.

Enginyer electrònic i funcionari de carrera, no ve de l'Exèrcit i tampoc pertany a l'anomenada generació històrica dels Fidel, Camilo, Ramiro Valdés o el Che. "El pròxim Govern serà hereu directe de la reforma abans que de la Revolució, de Raúl abans que de Fidel, de la globalització abans que de la guerra freda", ha esbossat l'escriptor cubà Iván de la Nuez.  

Canvis visibles

Per ser un país suspès en el temps com una vella relíquia, els canvis de l'última dècada sota el timó de Raúl Castro s'aprecien al carrer. Amb l'obertura al sector privat, on ja treballen el 30% dels cubans, proliferen els tallers mecànics, les petites botigues d'artesania als baixos de les cases i restaurants particulars en zones abans ermes en barris com Centro Habana.

A les televisions dels bars hi sonen els últims videoclips, que es distribueixen piratejats en discos durs amb sèries estrangeres o telediaris dels canals hispans dels Estats Units mentre l'Estat fa els ulls grossos. Es pot sortir del país sense perdre els béns o la residència, cosa que ha alleujat la sensació d'enclaustrament per a aquells que tenen diners. I el culte al comandante, que era el summe sacerdot de la vida cubana, s'ha diversificat amb una religiositat que rebrota a les esglésies.

Però cada pas endavant sembla que ha tingut el seu pas enrere. "Hi ha canvis, però també traves. Als restaurants els van prometre un mercat majorista per poder-se proveir, però seguim esperant i hi ha dies que no trobes el producte. Els impostos són alts i l'Estat et diu fins quants empleats pots contractar", diu José Ramón de la Caridad, treballador en un restaurant de Centro Habana.

Iniciativa privada

La concessió de llicències a la iniciativa privada, que ha contribuït lleugerament a dinamitzar l'anquilosada economia, s'ha alentit. No hi han ajudat els factors externs. El desglaç amb els EUA s'ha frenat des de l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca. L'embargament es manté i l'efervescència que va convertir l'Havana en passarel·la de Chanel i escenari per als Rolling Stones després de la normalització de relacions s'ha esfumat. La crisi atroç a Veneçuela, que va ocupar l'espai deixat per la Unió Soviètica com a benefactor del comunisme cubà, ha reduït a la meitat l'arribada de petroli. De les llibertats polítiques, ben poc hi ha per explicar.

“La política serà la mateixa hi posin a qui hi posin. Nosaltres no votem el president i el poble pensa que mentre hi hagi la generació històrica la política no canviarà”, diu Carlos Miranda, que treballa per a l'Estat en el sector de transports. Aquesta generació històrica, o el que en queda perquè molts són octogenaris, està cridada a perdre poder amb la renovació que es votarà formalment entre dimecres i dijous a l'Assemblea Nacional, el Parlament monocameral cubà. Es canvia el vicepresident primer, els cinc vicepresidents i 23 membres del Consell d'Estat, el màxim òrgan dirigent de l'Illa.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

"No només hi ha un canvi simbòlic de poder de la generació que va fer la Revolució a la que hi va créixer dintre. Cuba també tindrà el seu primer president en molt de temps", diu l'exassessor del Govern cubà i catedràtic de la Universitat de Texas Arturo López Levy. "Això implica una certa tensió entre la institucionalitat, que sempre ha partit que el Partit Comunista controla el fusell sense que els militars decideixin en les decisions de l'Estat i una realitat que fins ara tots els líders que ha tingut Cuba han sigut militars". López Levy també creu que hi haurà una "recirculació de les xarxes de patronatge entre l'elit cubana" per l'ascens de Díaz-Canel i en detriment del cercle més centrat a Castro, que tot i així seguirà tutelant la política cubana com a primer secretari del Partit Comunista.  

Díaz-Canel és un home de l'aparell, que ha estat ministre d'Educació i vicepresident des del 2013, després d'escalar gradualment pels esglaons del poder cubà. S'espera que continuï la via reformista de Castro en el terreny econòmic, però sense alterar el ferri control polític sobre les veus dissidents. En la premsa se l'ha presentat a vegades com un aperturista. És tan exagerat com aquells que l'acusen de ser de la línia dura. Crec que es disposa a mantenir els elements fonamentals del règim polític”, diu el professor de Harvard Jorge Domínguez. Cinquanta-set anys després del Paraules als intel·lectuals de Fidel, aquell "Amb la Revolució tot, sense la Revolució res" no ha perdut la vigència.