Clam internacional per la matança a la frontera de Gaza

El nou bany de sang de divendres a la franja de Gaza va suscitar ahir un clam general tant als territoris palestins com a l’exterior, mentre Israel es defensava acusant el moviment islamista Hamàs d’haver orquestrat manifestacions violentes. La intensitat de les protestes es va reduir sensiblement ahir, encara que tot i així va tornar a haver-hi desenes de manifestants ferits..

La primera jornada de la Marxa del Retorn es va saldar divendres amb la mort de 16 manifestants palestins i gairebé dos milers de ferits, desenes dels quals per bales de franctiradors de l’Exèrcit israelià apostats en trinxeres de terra a l’altre costat de la frontera. Altres van ser atesos als hospitals per la inhalació dels gasos lacrimògens llançats per l’Exèrcit, en la jornada més sagnant a Gaza des de l’ofensiva israeliana del 2014. El secretari general de l’ONU, António Guterres, va proposar que s’obri una investigació «independent» i «transparent» per determinar la causa de tantes morts i de tants ferits en unes concentracions de manifestants clarament desarmats. Pràcticament en els mateixos termes es va expressar l’alta representant de la diplomàcia de la Unió Europea (UE), Federica Mogherini. Els Estats Units es van limitar a declarar-se «profundament entristits» i a demanar «mesures per reduir les tensions».

El mateix divendres a la nit es va reunir a Nova York el Consell de Seguretat de l’ONU, malgrat que Israel i els Estats Units van demanar que les deliberacions s’ajornessin fins a dissabte per causa de la Pasqua jueva. Cap enviat d’Israel va participar en unes discussions de les quals no va sortir cap resolució.

Guterres va instar les parts implicades a «abstenir-se de qualsevol acte que pugui causar més baixes, i en particular a no adoptar mesures que puguin afectar civils». En medis de les Nacions Unides es va demanar que els civils, especialment els nens, no es converteixin en objectiu dels soldats.

«Israel ha de respondre per les seves responsabilitats sota la llei humanitària i els drets humans internacionals», va dir el vicepresident per a assumptes polítics de l’ONU, Taye-Brook Zerihoun. «La força letal només s’hauria d’utilitzar com un últim recurs i les baixes haurien de ser investigades apropiadament per part de les autoritats», va afegir.

Un vídeo que circula des de divendres per les xarxes socials mostra un jove palestí –identificat com a Abdul-Fatah Abdul-Nabi, de 18 anys– que aparentment cau a terra després de rebre per l’esquena una bala que li disparen els soldats apostats a la frontera, a l’altre costat de la reixa, sense que el jove representés cap perill. Divendres, l’Exèrcit va dir que únicament es va disparar contra els manifestants que intentaven travessar la reixa, cosa que les imatges contradiuen.

Ahir, quan es va enterrar les víctimes de divendres, hi va haver incidents menys greus, ja que el nombre de manifestants va ser sensiblement menor a tot Gaza. A l’entrada de la nit, els ferits eren algunes desenes, segons fonts hospitalàries de la franja. A la Cisjordània ocupada, inclòs el sector est de Jerusalem, es va decretar ahir una vaga general que va ser àmpliament seguida, igual que a la franja de Gaza. 

REFUGIATS

Notícies relacionades

Un vídeo mostra la mort d'un palestí tirotejat per l'esquena a Gaza

L'ONU tem que la situació a Gaza empitjori i crida Israel a la "màxima contenció"

En la Marxa del Retorn van participar refugiats de 1948 que van ser expulsats per immigrants jueus procedents d’Europa per crear l’Estat d’Israel. Molts dels manifestants procedien del sud del que avui és Israel, de la ciutat de Beerxeba i d’altres localitats a les quals els refugiats podrien arribar teòricament fent un curt passeig des dels vuit camps de refugiats que hi ha a la franja de Gaza.

Les protestes continuaran previsiblement fins al 15 de maig vinent, quan es complirà el 70è aniversari de l’establiment de l’Estat d’Israel, una data en què els palestins commemoren la Nakba o Catàstrofe que va suposar per a ells aquell dia. El reconeixement unilateral fet recentment per part del president dels Estats Units, Donald Trump, de Jerusalem com a capital d’Israel contribueix sens dubte a elevar la tensió a la zona.