La Unió Europea tem la inestabilitat a Itàlia, la quarta economia de l'eurozona

Brussel·les tenia ahir la mirada posada no només a Alemanya, sinó també a Itàlia, a l’espera de veure quins resultats finals donen les eleccions legislatives i quins equilibris es poden teixir de cara a la governabilitat del país. A la Unió Europea (UE) i en nombroses cancelleries preocupa no només la situació econòmica d’Itàlia –es tracta de la quarta economia de la zona euro i la setena mundial, i del país que té el deute més alt (131%) de la UE després de Grècia–, sinó també el creixent arrelament dels partits antieuropeistes i dels populistes, que han intentat influir en el vot escampant la por a la «invasió migratòria» i mitjançant la violència dels ultres.

La unitat d’antieuropeistes i populistes pot ser una bomba de rellotgeria. Un còctel explosiu que engegui en orris els projectes de la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Emmanuel Macron, d’associar Itàlia al projecte de rellançament d’una Europa a dues velocitats per procedir més ràpidament a una integració més gran.

La UE no oblida que el 2011, quan la crisi italiana ja era insuportable, va haver d’intervenir directament sobre el president de la República, llavors Giorgio Napolitano, sol·licitant (o imposant, segons les versions) que el primer ministre, Silvio Berlusconi, es retirés. «Va ser un cop», diria l’interessat anys després, sense esmenar-se sobre la incapacitat del seu Govern d’afrontar la crisi, amb un deute que s’acostava perillosament al de la ja enfonsada Grècia i una dotzena de bancs que estaven a punt de fer fallida a causa dels títols porqueria que tenien.

L’avís de Juncker

«Massa gran per deixar-la caure», es va repetir aquells dies a Brussel·les sobre l’estat de l’economia italiana. Era llavors l’any 2013 i des d’aleshores a Itàlia no s’havien tornat a celebrar unes eleccions generals, sent governada per executius tècnics. «La primera setmana de març serà important per a Europa», va dir dies enrere Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, citant el referèndum a Alemanya i les eleccions italianes. «Ens hem de preparar per al pitjor escenari, que podria ser un Govern no operatiu a Itàlia», va afegir. Les seves paraules van provocar l’enfonsament durant unes hores de les borses de valors i la immediata reacció del primer ministre, Paolo Gentiloni. «A part del fet que tots els governs són operatius, tots els governs governen, tranquil·litzaré Juncker», va dir, subratllant que no tenia «por de l’abisme». 

Emma Bonino, que amb +Europa es presentava als comicis amb els progressistes, va restar importància a les paraules de Juncker, explicant que el president europeu pensava en la llei electoral italiana, «que és pèssima i està pensada perquè no hi hagi una majoria». Matteo Salvini, líder de la Lliga, s’ho va prendre amb sarcasme: «Cada vegada que parla Juncker, desgraciadament o per sort, succeeix el contrari del que diu».

Des del cap d’any passat, Gentiloni ha estret les relacions amb Macron, a qui ha rebut a Roma, i amb Merkel, a qui ha visitat a Berlín. Al tornar d’Alemanya, Gentiloni va explicar: «L’alarma que he percebut és sobre la possibilitat que en un dels grans països europeus la dreta moderada i els antieuropeus estiguin aliats, una cosa que no succeiria entre Macron i Le Pen o entre Merkel i Alternativa per Alemanya». La referència domèstica era a la coalició de Silvio Berlusconi amb Matteo Salvini. El primer és membre del Partit Popular Europeu (PPE) i el segon es presenta orgullosament com «l’únic aliat italià de Marine Le Pen» i els altres grups extremistes antieuropeus d’Europa.

Visita a Orban

Notícies relacionades

Triomf dels populismes en les eleccions italianes

Una Itàlia molt fragmentada va a les urnes enmig d'una gran incertesa

La setmana passada va ser Giorgia Meloni, líder del partit Germans d’Itàlia (FdI), qui es va sumar a l’antieuropeisme dels aliats de Silvio Berlusconi amb una visita al primer ministre hongarès, Viktor Orban. El polític està en el punt de mira de la Unió Europea a causa de les seves lleis i murs contra les migracions i la censura a la premsa. «Treballarem junts», va tuitejar Meloni al final de la trobada.

De successos com aquests n’han sorgit, en clau política italiana i europea, una sèrie de pressions sobre Berlusconi perquè es desfaci de l’aliança política amb Salvini. De fet, els tres líders de la coalició no es van presentar mai junts a cap acte electoral durant la campanya fins al penúltim dia, i va ser en una reunió de poca volada i amb poc públic.