Una Itàlia molt fragmentada va a les urnes enmig d'una gran incertesa

Prop de 46 milions d’italians –que amb els residents a l’estranger sumen més de 50 milions d’electors– van avui a les urnes per renovar el Parlament (630 diputats i 315 senadors), tot i que possiblement fins d’aquí uns dos mesos no podran saber qui els governarà de fet en els pròxims cinc anys. La raó és que, segons els sondejos –que a Itàlia no es poden publicar des del 16 de febrer passat–, cap partit o coalició aconseguirà el 40% dels vots necessaris per governar, tot i que, com demostren les últimes eleccions a França, Espanya, Alemanya i en el referèndum del brexit, els sondejos no sempre l’encerten.

Si aquesta hipòtesi es confirma, només molt entrada la primavera es podria instal·lar al Palazzo Chigo (la Moncloa d’Itàlia) una coalició de centredreta, que compta amb un pes pesant com la xenòfoba i antieuropeista Lliga (abans Lliga Nord). O podrien accedir finalment a la cabina de comandament els inexperts però indignats Moviment 5 Estrelles (M5S), que també tenen una posició dura amb Europa. O podria tornar a vèncer –seria un miracle, segons les enquestes– el centreesquerra: en un país on els conservadors són majoria, votar l’esquerra en aquest moment significa paradoxalment estabilitat, al contrari del que ofereixen les dretes i els indignats.

Un sistema enrevessat

La incertesa dels resultats depèn en part, però no exclusivament, dels indecisos, entre el 30% i el 35% de l’electorat. «Una part d’ells decideixen el vot mentre caminen cap al col·legi electoral», expliquen els centres d’anàlisi. La llei electoral resulta molt enrevessada, si es compara amb les d’altres països de la Unió Europea (UE). La van aprovar tots els partits, menys el M5S, perquè precisament sembla dissenyada per impedir que aquests puguin vèncer. És per això que l’escrutini probablement donarà una victòria en vots als indignats, una gairebé victòria en escons al centredreta i el mateix al centreesquerra. Però com que cap arribaria al 40%, caldrà negociar.

L’àrbitre serà el president de la República, Sergio Mattarella, a qui la Constitució marca els passos a seguir. Però tampoc podrà ignorar la pressió a favor de l’estabilitat política que exerceixen les instàncies internacionals (UE, BCE, FMI....). Si les opinions expressades aquests dies per Wall Street, la City de Londres o la borsa de Milà es poguessin resumir en una fórmula política, seria que els partits italians formin una gran coalició. Però això és precisament el que tots els partits i coalicions han rebutjat solemnement davant els electors. Encara que no sent «la política una ciència exacta», com va dir Otto von Bismark, els adversaris podrien posar-se igualment d’acord per recolzar durant un temps l’actual Executiu de Paolo Gentiloni, mentre el Parlament elabora una altra llei electoral i es convoquen nous comicis.

Sigui com sigui, a partir d’aquestes eleccions, Itàlia no serà la mateixa que va sorgir de la segona guerra mundial i va prosseguir fonamentalment amb els mateixos equilibris polítics fins avui. Els analistes coincideixen a afirmar que les dretes han sabut cavalcar sobre la globalització i l’augment de les desigualtats que ha comportat. També han propiciat la por de la falsa «invasió» d’immigrants, creant una «incertesa sobre el futur» i atribuint tot això a la UE. «La protesta i el desencant» s’han instal·lat a Itàlia, va escriure Mario Calabresi, director de La Stampa.

Aquests dies és a Roma Steve Bannon, artífex de la campanya electoral de Donald Trump –i després defenestrat– i exdirector del portal Breitbart, que representa la dreta més radical dels Estats Units i que potser es veurà amb Matteo Salvini, líder de la xenòfoba Lliga. «[Bannon] Està molt interessat en qui s’oposa al que es considera políticament correcte», explica Salvini.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

L’exprimer ministre francès Manuel Valls també segueix de prop les eleccions d’Itàlia, país que considera «un laboratori» sobre com es tradueixen políticament els canvis econòmics i socials. L’esquerra «no ha aconseguit donar resposta a la globalització, les desigualtats que ha creat i als islamistes», ha afirmat.

Per simplificar tant com sigui possible la complexitat del vot, Interior ha explicat que primer donarà els resultats dels col·legis on s’hagi votat amb el sistema majoritari, després els del sistema proporcional i, finalment, en una nit electoral que es preveu llarga, es coneixerà la resta, que precisament és el que pot donar una idea sobre qui governarà Itàlia en la pròxima legislatura.