Anar al contingut

TERRATRÈMOL EN LA COOPERACIÓ

Oenagés a l'huracà

Les organitzacions d'ajuda humanitària han introduït protocols per prevenir abusos

Oxfam-Intermón a Catalunya denuncia una ofensiva de les elits contra un sector incòmode

Montserrat Radigales / Alba Sanfeliu / Barcelona

mbenach42040940 a pedestrian walks past a branch of oxfam in london britai180213211341

PETER NICHOLLS

L'escàndol d'abusos sexuals comesos per membres d'Oxfam a Haití ha suposat un cataclisme per a les oenagés, un sector per al qual el marxamo de respectabilitat és fonamental. Encara que els fets afecten la matriu britànica d'aquesta organització, és el conjunt d'oenagés el que ha quedat en el punt de mira i el que, per evitar una injusta generalització, es defensa mostrant estrictes codis de conducta amb què pretenen blindar-se davant aquesta mena de comportaments execrables.

Més enllà de l'escàndol d'Haití, 'The Sunday Times' va revelar diumenge passat que més de 120 treballadors d'oenagés britàniques havien sigut acusats d'abusos sexuals l'any passat. D'aquests, 87 afectaven Oxfam a la Gran Bretanya. «Som l'organització a la qual se li han detectat més casos, però això és perquè ara tenim mecanismes per detectar-los que són molt efectius», assegura a EL PERIÓDICO Francesc Mateu, director d'Oxfam Intermón per a Catalunya. «No estem parlant d'orgies [com a Haití]», precisa. «Pot ser que es tracti simplement d'un piropo obscè. S'ha de tractar i donar-hi resposta, però són coses de gravetat molt diferent». Reconeix que l'any passat hi va haver a l'oenagé a Espanya uns quatre o sis casos d'aquesta mena.

La bústia

Mateu explica quins són els mecanismes de prevenció que s'han establert. «Tots els treballadors signem un contracte amb clàusules addicionals, que s'ha de complir tant en la vida laboral com en la privada. Està prohibit contractar serveis sexuals encara que estigui permès al país on es treballi. A més, es disposa d'una bústia on qualsevol en l'organització pot denunciar un cas. I aquestes denúncies les saben els que les han de saber, no el cap de qui denuncia. Hi ha unes persones específiques que se n'ocupen, independentment de la línia jeràrquica. Ha funcionat bé».

Una altra de les organitzacions esquitxades al Regne Unit ha sigut Save the Children. De les 31 denúncies rebudes, 16 van acabar en acomiadaments i 10 es van denunciar a la policia. El director d'aquesta oenagé a Espanya, Andrés Conde, sosté que tot i que els casos d'abusos «són casos puntuals i aïllats» no pas per això són «menys condemnables i repugnants». «Tot i no haver-hi cap entorn professional lliure de l'assetjament sexual a dones, ni tan sols el nostre, potser en el nostre cas és més inacceptable que en qualsevol altre. Les nostres organitzacions tenen el deure de tenir protocols d'actuació molt més exigents que qualsevol altra organització, perquè treballem amb col·lectius molt vulnerables», afegeix aquest responsable.

Save the Children també ha establert protocols. Porta a terme processos de selecció en què es fa «un escrutini molt exigent sobre la persona i el seu perfil psicològic». Així, a Espanya, «s'exigeix un certificat negatiu del registre de delinqüents sexuals». Hi ha un codi de conducta que estableix sancions i fins i tot l'acomiadament per als diferents tipus de faltes. Conde explica que, al treballar l'organització amb nens i nenes, hi ha una sèrie de normes de compliment obligat: «Per exemple, no podem estar en un espai sols amb els nens si no hi ha una altra persona o un altre professional de Save the Children amb nosaltres. I hi ha altres mesures». La política és de «tolerància zero» davant qualsevol comportament incorrecte.

Resulta incomprensible que cooperants i treballadors humanitaris, a qui se suposa una sèrie de valors, cometin actes execrables i que aquests comportaments s'hagin reiterat en diversos conflictes i catàstrofes. «Jo no ho entenc», admet Mateu. I afegeix. «No hem d'oblidar que, desgraciadament, estem en una cultura mundial masclista i de poc respecte a la dona. Si hi sumes una situació de vulnerabilitat molt alta de la víctima, tot plegat facilita que passi».

Mateu reconeix que fets com els d'Haití afecten les oenagés perquè «soscaven la confiança per part de la ciutadania i fins i tot dels socis» i farà falta tornar a guanyar-se aquesta confiança. Però també posa de manifest que hi ha sectors interessats a perjudicar aquestes organitzacions. «A ells els val qualsevol excusa, i aquesta és perfecta».

Caça de bruixes

«Em sembla evident», respon Mateu a la pregunta de si creu que hi ha una caça de bruixes contra les oenagés. «Amb això no vull treure el focus d'atenció del problema. No és una excusa i assumim la gravetat dels fets. Però, dit això, amb una entitat com Oxfam, que té una incidència política important --per exemple va fer un informe per a la cimera de Davos sobre les desigualtats al món--, hi ha tota una sèrie d'elits, tant econòmiques com polítiques, que han vist en tot plegat una excusa perfecta per a la persecució implacable, no només d'Oxfam. He vist que és una ofensiva contra les oenagés en el conjunt. He sentit declaracions de l'estil ‘totes són iguals’».

Hi ha altres signes d'aquesta ofensiva. Per exemple, les organitzacions humanitàries que rescaten immigrants al Mediterrani i a les quals alguns països (Itàlia, per exemple) acusen de tràfic de persones. O el cas d'Helena Maleno, l'activista i periodista, que salva vides a l'estret de Gibraltar alertant de la presència de pasteres o que va denunciar fets com el de Tarajal, perseguida per la justícia inicialment a Espanya i ara al Marroc.

¿Com evolucionarà tot això? «Totes les tempestes s'acaben, però quan són fortes com aquesta deixen rastre. I em sap molt greu perquè a qui acabarà perjudicant no és a les oenagés, que també, sinó el destinatari de la feina que fem i al final serà més vulnerable».

Temes: Oxfam Regne Unit

0 Comentaris
cargando