Arxius oberts de Kennedy; el misteri continua

Els partidaris de les teories de la conspiració que s’han anat gestant des d’aquell 22 de novembre de 1963 en què John Fitzgerald Kennedy va ser assassinat a Dallas hauran de seguir esperant per trobar la peça clau del puzle que pugui confirmar les seves tesis. Menys de 48 hores després que Donald Trump autoritzés la desclassificació de 2.891 documentsDonald Trump que s’havien mantingut ocults fins ara no sembla haver-hi res que canviï la versió oficial de la història, que responsabilitza Lee Harvey Oswald del magnicidi.

Però a favor seu tenen la vacil·lació del president, que en última instància va cedir a les pressions de la CIA i l’FBI i va decidir mantenir a la nevera alguns dels arxius per motius de «seguretat nacional». El bagul desclassificat no deixa de ser un tresor per a la premsa, els historiadors i els aficionats a l’episodi polític més investigat de la segona meitat del segle XX. Els nous arxius són part del relat entre bastidors de la guerra freda, un mosaic de cables i memoràndums pels quals desfilen espies, plans ocults, mafiosos o cubans i russos de diferent índole. Aquests documents posen de manifest, per exemple, les sospites del Kremlin que Lyndon Johnson, l’home que el va succeir a la Casa Blanca després de servir-lo  com a vicepresident, hauria pogut estar darrere de l’assassinat o el temor de les autoritats que la població no acceptés la seva versió dels fets.

Un pla massa car

També detallen alguns estratagemes de la CIA per assassinar Fidel Castro. Un memoràndum de l’agència que dirigia Edgar Hoover descriu una reunió amb cubans exiliats per matar Fidel, Raúl Castro i el Che Guevara. «Es va considerar que 150.000 dòlars per assassinar Fidel Castro més 5.000 en despeses eren massa diners», diu el document. Al final, s’hi va posar un preu més baix: 100.000 dòlars. També s’aireja un pla del Pentàgon per enderrocar el Govern cubà i pagar recompenses als ciutadans de l’illa que «matin o capturin coneguts de l’illa».

La pista cubana forma part de la llarga llista de teories conspiratòries que envolten l’assassinat, una idea que es justificaria com a venjança a la invasió fallida a la badia de Cochinos o els intents nord-americans de desfer-se dels líders cubans. Però un esborrany d’un comitè del Congrés que va investigar el magnicidi, el House Select Committe on Assasinations, va concloure que la tesi no era versemblant. «El comitè no creu que Castro assassinés el president perquè, si hagués sigut descobert, aquest acte hauria donat als EUA l’excusa per destruir Cuba». També va descartar la implicació russa, encara que a diferència de la Comissió Warren, va concloure ambiguament que Kennedy «va ser probablement assassinat com a resultat d’una conspiració».

L’FBI temia que algú assassinés Oswald mentre estava en custòdia policial com finalment va succeir. En un memoràndum firmat per Hoover afirma: «Ahir a la nit vam rebre una trucada a la nostra oficina de Dallas d’un home que parlava amb tranquil·litat i ens va dir que era membre d’un comitè organitzat per matar Oswald». El document data del 24 de novembre, el dia que Jack Ruby li va engegar diversos trets davant les càmeres de televisió mentre era traslladat a una altra presó. «No tenim res més en el cas d’Oswald a part del fet que és mort», afegia Hoover.

"Un neuròtic maniàtic"

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Per a l’URSS, aquells van ser també dies d’extrema inquietud. La crisi dels míssils estava fresca i Khrusxov va témer que el caos polític a Washington desemboqués en una guerra. «La nostra font ens va dir que els funcionaris russos temien que, davant la falta de lideratge, algun general irresponsable dels EUA pogués llançar un míssil contra la Unió Soviètica». Tampoc el Kremlin es fiava d’Oswald, tot i el seu comunisme declarat, el temps que va passar exiliat a Rússia o els seus contactes amb l’ambaixada russa a Mèxic dos mesos abans de disparar a Dallas. Un document de l’FBI assenyala que el lideratge a Moscou el considerava un «neuròtic maniàtic que va ser deslleial al seu propi país i tota la resta».

Amb la publicació d’aquests últims documents, menys de l’1% dels arxius classificats que es guarden als Arxius Nacionals no han vist encara la llum, encara que alguns han aparegut parcialment redactats. L’última desclassificació es va produir al juliol, quan es van fer públics més de 3.800 documents. En total són més de cinc milions, un autèntic paller per als historiadors. Com assenyala, no obstant, The New York Times, tot apunta que els dubtes legítims persistiran. En una deposició de 1975 se li va preguntar a Richard Helms, excap de la CIA, si «Lee Harvey Oswald era d’alguna manera agent de la CIA o agen…». El document s’acaba aquí sense que aparegui la resposta de Helms.