Iassín al Haj Saleh: "A Síria hi ha un genocidi amb patrocini internacional"

L’escriptor sirià Iassín al-Haj Saleh és un històric opositor al règim d’Assad, amb un historial de dissidència molt anterior a l’esclat de la revolta del 2011. Va passar 16 anys a la presó, entre 1980 i 1996. Ara la seva dona i un germà estan desapareguts. La setmana passada Saleh va estar a Barcelona per participar en unes jornades sobre Síria organitzades pel CIDOB (Barcelona Centre d’Afers Internacionals) i l’ajuntament de la capital catalana. Viu a Turquia.

–¿Com va anar a parar a la presó? 

–Tenia gairebé 20 anys i era estudiant de medicina. Pertanyia a un partit comunista oposat al règim. Ens van detenir a mi i un company el 1980, però no ens van portar a judici fins a l’abril de 1992 i vaig estar a la presó fins a 1996. L’últim any, a la presó de Palmira (coneguda com a Tadmor), una de les més sinistres del món. La tortura era gairebé diària, el menjar, molt escàs, no podíem rebre visites, no sabíem res de les nostres famílies. Només vaig estar-hi un any, però va ser el pitjor.

–Després de la revolta del 2011 les coses no han anat millor per a vostè. Té dos familiars desapareguts.

–El meu germà petit, Firas, va ser segrestat per l’Estat Islàmic el juliol del 2013 i seguim sense saber-ne res. La meva dona, Samira Khalil, també va ser presa política entre 1987 i 1991. El desembre del 2013 va ser segrestada per un grup salafista juntament amb Razan Zaituna (advocada i destacada activista de drets humans) i altres persones. Han passat gairebé quatre anys. ¿Com creu que em sento? 

–Quan va començar la revolta el 2011, ¿li va passar pel cap que les coses podien arribar a aquest punt?

–Per descomptat que no. Sabíem que el règim faria el que fos per mantenir-se en el poder, però mai vam esperar una cosa tan horrible. Hi ha mig milió de morts i més de la meitat de la població desplaçada. I la comunitat internacional intenta imposar-nos una solució que significa rehabilitar Assad. O sigui, que el criminal es mantingui en el poder. 

–Hi ha hagut incomptables negociacions a Ginebra, però sembla que sempre s’està en el mateix lloc.

–Pitjor, perquè el règim està en una posició molt més forta des que Rússia va començar a intervenir fa dos anys. El conflicte sirià ara està molt més internacionalitzat. Hi ha quatre dels membres del Consell de Seguretat de l’ONU (EUA, Rússia, França i Gran Bretanya), hi ha l’Iran, hi ha l’Iraq, hi ha el Líban a través de Hezbol·là, hi ha Turquia i els països del Golf. Hi ha multitud de guerres a Síria, però s’ha sacrificat l’objectiu de la revolució, que pretenia canviar el sistema polític a Síria. Tots aquests actors implicats ignoren el que va ser l’arrel del problema i han sacrificat la causa siriana. Ara es tracta dels islamistes o el règim. Als que lluitem per la democràcia i la llibertat se’ns ignora. Ja ni tan sols es parla de democràcia, només de seguretat i de la guerra contra el terror.

–¿Quina és la sortida al conflicte?

–No hi ha sortida. Els que volen una solució justa són febles i els poderosos no volen una solució justa. Els sirians que van lluitar pel canvi, la justícia, la llibertat, estan febles i marginats.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

–¿Hi ha un risc de desintegració de Síria?

–Potser no hi haurà una desintegració formal, però ara ja hi ha àrees d’influència dels EUA, Rússia i Turquia. Cadascú fa la seva guerra segons els seus interessos. Fa 40 anys que em dedico a la política i ara se’m fa molt difícil analitzar i entendre què passa al món. Estem assistint a un genocidi amb patrocini internacional.