El miracle econòmic no arriba a tot Alemanya

La cancellera alemanya Angela Merkel es va quedar callada davant d’aquesta pregunta: «¿Com ho farem perquè després de 40 anys de treballar no hàgim de vagar per l’estació per recollir ampolles?». Va ser enmig d’un debat televisat quan Petra, una treballadora de la neteja, va deixar en evidència la líder del país i un pla de pensions que només li proporcionarà 654 euros mensuals. Alemanya és la potència econòmica més forta d’Europa, però aquest creixement no ha evitat convertir-la també en una de les nacions més desiguals del continent europeu. Igual que Petra, moltes altres persones han vist com el miracle econòmic alemany no es convertia per a ells en una realitat. Falta veure si en les eleccions de diumenge que ve aquest descontentament es reflecteix a les urnes.

Cada matí, Susanne es lleva d’hora. Treballava en una de les moltes fabriques que van fer de Magdeburg la ciutat líder en la construcció de maquinària però es va quedar a l’atur quan la seva empresa va fer fallida. Sense oportunitats laborals als 48 anys i amb una filla, va anar a parar al Magdeburger Tafel, un programa municipal que ajuda gent pobra i que serveix menjar a unes 4.500 persones cada dia a un preu simbòlic. Després de cinc anys servint plats a la cuina, està contenta. «M’agrada aquesta feina perquè així puc ajudar els altres», explica. Amb això i les ajudes de l’Estat percep uns 1.000 euros al mes.

Saxònia-Anhalt és un clar exemple d’aquesta creixent pobresa. Afectat per la deslocalització d’empreses, primer a l’Alemanya de l’oest i posteriorment a països veïns amb mà d’obra barata com Polònia o la República Txeca, aquest antic estat comunista és el segon amb un menor PIB per càpita i amb un risc de pobresa més gran de tot Alemanya. Un 21,4%.  Alexandra Riessler, directora de la Magdeburger Tafel, ho veu cada dia. A més dels desocupats (59%), les famílies monoparentals (43,9%) i els refugiats (27,7%) són els més vulnerables. «Sense aquesta ajuda es quedarien a casa deprimits», explica. Hi ha més de 900 organitzacions d’aquest tipus per tot el país.

Malgrat això, la pobresa és relativa i numèricament no es pot comparar amb la d’altres països, com el sud europeu, on estan més afectats. A Alemanya ser pobre significa cobrar menys del 60% d’ingressos mitjans del país, i això vol dir  del voltant dels 848 euros al mes.

Dos països en un 

Fins a 26 anys després la reunificació alemanya, el bloc d’antics länder de l’est segueix sent el més perjudicat. L’absorció capitalista del mercat socialista oriental i el canvi de divisa va portar la majoria d’empreses de la regió a la fallida o a fugir a l’altre costat del país. Els nivells d’atur es van disparar i encara que els sous van créixer van seguir sent menors que a l’oest. «Les diferències entre els antics blocs no canviaran. El sistema millora lentament però hem deixat enrere els pobres i els menys educats», apunta Andreas Knabe, professor d’economia pública de la Universitat de Magdeburg. Així, segons detalla l’últim informe estadístic del govern, a l’est hi ha un 19,75% de pobresa mentre que a l’oest és del 15,93%.

Notícies relacionades

L'estiu alemany

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

És aquí on l’anomenat miracle alemany sembla no haver arribat a la gent. La frustració d’un est que malgrat millorar segueix per darrere dels seus veïns ha fet que part dels ciutadans se sentin abandonats. Si és cert que sota el mandat de Merkel Alemanya ha reduït dràsticament l’atur fins al mínim històric del 6,7% també ho és que ha crescut la feina mal remunerada, una tendència a l’alça des dels 90. I aquí també hi ha una profunda bretxa entre les dues Alemanyes. A l’est la precarietat laboral afecta el 34,5% de la població mentre que a l’oest es redueix al 19,3%.

Aquest descontentament és adob per al partit d’extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD). Fent campanya amb el 14% de pobresa infantil del país i el 27% a Magdeburg, els populistes han convertit Saxònia-Anhalt i l’est alemany en el seu feu ideològic. Però encara que aquestes regions segueixen sent les més precàries del país hi ha dades optimistes. Des del 2005, les antigues àrees d’influència comunista han reduït el seu risc de pobresa mentre que a la resta del país s’ha disparat. En els últims 12 anys, la pobresa ha crescut fins a un 6,8%. «Ni tot va tan bé com diu Merkel ni és tan catastròfic com intenta vendre l’AfD. L’evolució alemanya té llums i ombres», conclou Knabe.